skip to Main Content

“En el motí de 1920 es varen detenir 44 dones a Manacor”

Antoni Sureda (Manacor, 1959), inspector en cap de la Policia Local de Manacordurant 22 anys, s’ha abocat en cos i ànima a la investigació. Ara ha guanyat el premi Alexandre Ballester d’assaig amb El Motí de les dones.

En quin context se situa el llibre?
El 1920 hi ha una gran depressió econòmica. Feia dos anys que havia acabat la Gran Guerra. Aquí hi havia carbó i blat, però s’estimaven més exportar-ho perquè Europa ho pagava molt bé. L’exportació estava incontrolada, i això va provocar protestes entre la població.

Entre la població femenina…
Sí. El llibre conta una mica la història del moviment femení a Espanya, a Mallorca i finalment a Manacor. És una època en què la dona comença a entrar al món laboral, amb sous molt baixos, això sí.

I què va passar a Manacor?
El 20 de maig de 1920 es reuniren a la placeta del Barracar un grup de persones, entre les quals hi havia el sindicalista i regidor socialista Mateu Soler, Molinet. D’allà partiren cap a l’actual carrer de Guillem d’Efak i per Na Camel·la. Així com venien cap a sa Bassa, les al·lotes s’ajuntaven a la manifestació. Romperen el mostrador de can Pinya, al carrer Major, i s’endugueren roba. A sa Bassa, tomaren el mostrador de Gaspar Forteza. S’hi aplegaren més de 200 persones. Comparegué la guàrdia civil, amb el capità Ossorio a cavall, i arrestaren 65 persones, de les quals 44 eren dones, molt joves, d’entre 13 i 30 anys.

Per què protestaven?
Per l’escassetat a l’hora de poder comprar… la gent anava alçurada, no hi havia carbó per encendre i se n’anaven vaixells plens al moll de Palma.

Què va passar amb la gent detinguda?
No va passar res. Ho arreglaren tot amb l’Ajuntament, pagaren el mal fet i una multa. Però els demanaven presó per un delicte de sedició, que va quedar en no res.

Va ser el primer motí femení a Mallorca?
Sí, a Mallorca no se n’havia vist cap mai com aquest. I la primera gran vaga va ser el 1921, també liderada per dones manacorines.

Va tenir ressò?
Sí, i molt, a la premsa espanyola. He consultat diaris de Santander, Barcelona, València, i també l’Almudaina a Mallorca. A més dels arxius del Regne de Mallorca, de Salamanca i de la guàrdia civil.

La dona comença a apoderar-se.
Sí es comencen a crear sindicats com Perla y valor a les perles, i amb la república arriba el dret de votar. A partir de la guerra civil s’imposa una altra vegada la idea de dona submisa.

Com arribares a aquesta història?
Quan era al·lot, mon pare, en Cortana i altres veïnats s’asseien a la fresca, i jo anava apuntant coses a un bloc. Per això he pogut escriure aquestes coses.

El premi és d’assaig?
Sí. Al llibre, que he titulat El motí de les dones, tot és real. Com que estava mal vist que fossin dones, començaren a dir-li “el Secaió de 1920”.

Sorgeix cap dona líder, d’aquell moviment?
No, potser per la por que agafaren. Però al llibre hi ha la relació de totes les dones, el nom, el malnom i si eren casades o fadrines i on vivien. Pensa que el grau d’analfabetisme, i més entre les dones, era molt gros.

Back To Top
×Close search
Search