Skip to content

Reflexions de literatura

Entre Bunyola i Palmanyola, els joves de Mallorca Nova organitzaren la taula rodona de Cultura, Llengua i País de les formacions de la III Escola Nova. M’hi convidaren com a representant de la Revista Morlanda juntament amb els poetes Jeroni Mas Fiol i Cecília Navarro Frau, amb qui reflexionàrem sobre el fet creador, la situació actual del circuit de la literatura i sobre com auguram el futur panorama literari; tot això enfocat, com sempre, a les particularitats de la nostra illa.
Els escriptors amb qui vaig conversar són dos bons exemples d’autors ben joves a qui els espera una llarga trajectòria professional de qualitat. Jeroni Mas Fiol (Sa Casa Blanca, 2002) va guanyar el premi Salvador Iborra de l’any passat amb el poemari Castigar la fera (Viena Edicions, 2022). D’altra banda, Cecília Navarro Frau (Llucmajor, 2002) és autora de Lo cutrisme –que va aconseguir el Premi Frederic Roda de Teatre 2021– i ha publicat La dona talaiòtica (El Gall Editor, 2022) després de guanyar el Certamen de poesia Manel Marí de l’Art Jove i La mamella de Déu (Viena Edicions, 2022) amb el Premi de Poesia Catalana Josep M. López-Picó de la Vila de Vallirana 2021.
Alguns dels temes que varen sortir a la conversa entre els ponents i el públic foren més que interessants i hi vaig continuar pensant uns dies, és per això que en aquest article present dues de les idees que sorgiren al debat. Primer, comentàrem la necessitat de crear espais de pas entre la desconeixença i la professionalització de l’escriptura. En el món de la música a Mallorca, si establim cautelosament un paral·lelisme, s’ha parlat diverses vegades de com, avui en dia, la majoria dels grups que sorgeixen de bell nou ja comencen la seva trajectòria musical tocant a establiments de certa professionalitat i repercussió; contràriament al panorama que imperava fa uns anys, en què els petits espais alternatius eren qui abraçaven els inicis de les noves formacions. Els espais de pas o de transició cap a la professionalització han anat desapareixent deixant poques propostes d’aquest estil. En literatura, podríem considerar la Revista Morlanda una d’aquestes avantsales, a la qual els autors es poden presentar sense el requisit d’haver publicat ja un o dos poemaris (com sí que exigeixen molts dels premis literaris del panorama català). L’Horiginal de Barcelona –que acaben de desnonar fa manco d’un mes– també es podria emmarcar dins aquests espais transitoris.
D’altra banda, també ens vàrem detenir en la concepció del mainstream a escala mallorquina. Es pot parlar de literatura de masses a Mallorca i en català? És possible que la comunitat de lectors polititzats i amb consciència lingüística tengui el coneixement de qui són els grans escriptors actuals a la nostra illa i que, així mateix, vulguin llegir les novetats editorials de Sebastià Alzamora, Sebastià Portell o Antònia Vicenç, per posar tres exemples. Fins i tot, poden haver llegit Els dies bons de la manacorina Aina Fullana, que ja ha arribat a una tercera edició. De totes maneres, podem equiparar aquesta lectura i les creacions dels escriptors mencionats abans al mainstream? Els referents literaris de la majoria dels lectors illencs provenen de la península perquè la poca consciència general de país fa que no concebin la literatura de Mallorca com a pròpia. Per tant, crec que és aquí on s’ha d’incidir: s’han de canviar els hàbits dels lectors perquè llegir en català entri a la seva quotidianitat i perquè s’aficionin a la lectura d’autors illencs. En conseqüència, els escriptors mallorquins podrien deixar de ser més reconeguts a Catalunya que a la seva pròpia illa i es crearia un circuit sòlid de literatura en català a Mallorca.
Back To Top
Search