Foto: Marc Ferrà
Ja són més de 2.800 les víctimes mortals que ha provocat el terratrèmol que divendres passat va sacsejar el sud del Marroc. S’hi han d’afegir més de 2.500 ferits, milers de desapareguts i desenes de milers de persones que durant aquests dies no havien pogut tornar a les seves cases, bé perquè havien estat destruïes pel sisme, bé perquè no reunien les condicions de seguretat necessàries per viure-hi.
Molt aviat, les mostres de suport i de solidaritat amb el poble marroquí s’han fet sentir des de les institucions, organismes, entitats i també per part de persones particulars. De fet, el mateix Ajuntament de Manacor ja ha fet un minut de silenci en memòria de les víctimes i en suport al poble del Marroc.
Davant situacions com aquesta, es donen moments d’una solidaritat que podríem definir com a “sobreactuada”, no en el sentit d’impostada, sinó en un sentit més d’exageració irreflexiva. Pensam en el moment solidari amb la guerra d’Ucraïna. Molta de gent, amb la més bona voluntat del món, va semblar abocar-se en l’acció solidària d’acollir a les seves cases refugiats ucraïnesos de la guerra, sense cavil·lar exactament quines conseqüències, ni quina durada, podia tenir en la seva convivència diària la presència d’aquestes persones a ca seva.
També, en catàstrofes humanitàries com ara la del terratrèmol del Marroc o altres successos com inundacions, incendis, etc. es tendeix a impulsar la recol·lecta de menjar. S’ha demostrat que en la majoria de casos val més la corda que el bou i que el menjar arreplegat s’ha d’enviar després en contenidors cap a la destinació afectada, amb un cost exagerat que es podria reduir a la mínima expressió si les donacions es fessin directament en doblers i no en menjar o altre tipus de material .
Per sort, institucions i entitats ja han advertit d’aquest risc i per tant la recol·lecta de donacions es fa en forma dinerària i a través de canals oficials com el del Fons Mallorquí de Cooperació.
D’altra banda, és ben possible que les donacions per als damnificats al Marroc es multipliquin i es viralitzin, un fet que desitjam i que aplaudirem amb entusiasme, si es dona. Ara bé, caldrà veure també quantes d’aquestes persones que mostren ara la seva generositat entusiasta voten després opcions polítiques obertament racistes i xenòfobes que criminalitzen les persones que han arribat de fora sense cavil·lar que aquest model capitalista injust que ells mateixos propugnen se sosté gràcies a la mà d’obra barata i massiva que representen les persones vengudes del Marroc o d’altres indrets del món.
La solidaritat, per tant, és indiscutiblement necessària en cas d’emergència humanitària, però també ho és en el nostre dia a dia i en la relació quotidiana amb els qui tenim vivint a veïnat, siguin qui siguin i venguin d’on venguin.
