Els regidors i les xarxes socials

Hem passat una enquesta als vint-i-un regidors entorn a les xarxes socials que tenen, l’ús que en fan i què n’opinen. Analitzam les respostes

1.Tens Twiter? Facebook? Instagram? Correu electrònic? Whatsapp?

2.Quins d’aquests recursos fas servir al teu dia a dia polític?

3.Com creus que han influït les xarxes en la relació entre els polítics i els ciutadans? I entre els polítics mateixos?
[/pullquote]

No hi ha cap ni un dels vint-i-un regidors que no tengui Facebook. Absolutament tots tenen, també, Whatsapp i correu electrònic. Deu ser cert allò que diu Mateu Juan: “Algunes són eines gairebé indispensables avui en dia”.
Després del Facebook, la segona xarxa preferida pels nostres regidors és el Twiter. Són setze els que en tenen. Per darrere queda l’Instagram. N’hi deu haver bastants que són com Maria Antònia Sansó: “No som gaire fotògrafa, jo”.
D’acord amb el que diu Sebastià Llodrà: “Hem de distingir entre xarxes obertes o tancades”. I continua: “les tancades han servit per tenir canals de comunicació interns i immediatesa”.  Regidores de partits tan diferents com Catalina Riera, Cristina Capó o Núria Hinojosa, són els canals que fan servir més. Antònia Llodrà, encara, fa una a distinció: “El correu per a la feina i el Whatsapp més informal”
Bastantes opinions van en aquest sentit. Segurament en consonància amb els nostres lectors. Al cap i a la fi, com diu Joan Llodrà: “Els ciutadans són polítics i els polítics són ciutadans.

El dia a dia polític
Si seguim parlant de xarxes tancades, i d’acord amb el que dèiem anteriorment, pràcticament tots les utilitzen com a eina de comunicació. Diu Miquel Perelló: “Els membres de l’equip de govern hem d’estar en contacte constant, i en moltes d’ocasions també amb la resta de regidors. Eines com el correu electrònic i Whatsapp faciliten moltíssim aquesta tasca.” També hi ha opinions en sentit contrari. Diu Carles Grimalt: “He de dir que no tenc quasi cap interacció amb polítics que no siguin del meu partit, i quan la tenc, és per qüestions no relacionades amb política”. I Sebastià Llodrà: “El perill és la intoxicació, sobretot en els grups”.
Respecte a les xarxes obertes, les fan servir tant per publicar coses, que és el que destaca Pedro Rosselló: “Al Facebook i al Twitter faig difusió de notícies i actes”; com per informar-se ells mateixos. Sebastià Nadal: “Facebook ho tenc a títol informatiu, però no hi escric quasi res”.

La relació amb els ciutadans
Aquest punt és el que genera més controvèrsia. Per una part hi ha els que destaquen les coses positives. Catalina Riera: “Fan que les persones es puguin implicar més en el dia a dia de la gestió municipal i que l’administració estigui més oberta al poble”” Carles Grimalt: “Fa que polítics i ciutadania puguin estar més a prop que mai”. Cristina Capó: “els ciutadans són, a més dels periodistes, els que decideixen i creen les notícies, i això fa que els polítics també els hagin d’escoltar i tenir també en compte”.
Maria Bel Bauzà: “Ens dóna l’oportunitat de mostrar la tasca que es realitza” Núria Hinojosa: “Les xarxes han suposat una eina capaç d’empoderar la societat”
Llavors hi ha els que fan matisos. Joan Llodrà: “Molta palla i poc gra però molta facilitat per escampar el gra.” Joan Sagrera: “Crec que són una eina de doble tall, que per una banda fan la feina més fàcil i dinàmica, però mal emprada es pot fer sevir per tergiversar la realitat”. Joan Gomila: “Ha fet la comunicació més propera i inmediata, però també hi ha gent que l’utilitza per desprestigiar o criticar sense fonaments i xafarderies.” I per últim hi ha els més reticents. Toni Sureda: “Som dels qui m’agrada xerrar personalment amb els ciutadans”. Kika Mas: “Per a mi la millor manera de comunicar-se és el cara a cara. Crec que a les xarxes massa vegades hi ha massa gent que vol dir la seva i molt poca que escolta/llegeix amb l’atenció necessària”
El més taxatiu és Antonio García: “No em convencen les xarxes socials. La gent no està preparada per manejar-les, perquè a la mínima qualsevol indocumentat aprofita per posar-te verd.”