El rei Felip VI també treu la porra

Després dels penosos fets ocorreguts el passat 1 d’octubre a alguns col·legis electorals de Catalunya, amb tocs i empentes a la gent que volia exercir el seu dret a vot, havent conegut les declaracions del President Rajoy, en què justificava l’ús de la violència, hi havia moltíssima expectació per a sentir el discurs extraordinari del cap de l’Estat, el rei Felip VI.

La seva intervenció, però, no va tenir, per desgràcia, res d’extraordinària; ans el contrari: no es va sortir ni un mil·límetre del guió marcat des de La Moncloa. Amb un discurs molt dur i totalment mancat d’un llenguatge amb un mínim bri conciliador i de crida al diàleg, el Borbó emprà termes tan agressius com “moments molt greus per a la nostra vida democràtica”, “deslleialtat inadmissible envers els poders de l’Estat”, “han soscavat l’harmonia i la convivència en la pròpia societat catalana”, “han menyspreat els afectes i els sentiments de solidaritat que han unit i uniran el conjunt dels espanyols”… entre moltes altres perles.

El rei espanyol va perdre dimarts vespre una oportunitat històrica per a intentar salvar de la desfeta un dels darrers ponts que encara quedaven per a mantenir viva una mínima escletxa de diàleg entre l’Estat i el Govern de la Generalitat. Però va optar, molt mal aconsellat pels màxims (i)responsables del Partit Popular, per tirar més llenya al foc i per pegar una portada, si pot ser encara més forta, als morros d’una majoria de ciutadans del Principat de Catalunya que necessiten una sortida dialogada i pacífica a un conflicte polític de molt anys enrere.

Actuant d’una manera molt irresponsable i, alhora, negligent, el cap de l’Estat Felip VI – a qui correspon, segons la Constitució que tan sovint invoquen, un paper de “moderador” davant els conflictes que puguin sorgir – es va arrenglerar amb els que han optat per la via repressora, els de la porra i les acusacions per sedició davant l’Audiència Nacional. Amb aquesta actitud i les seves declaracions, malauradament, s’ha perdut una gran oportunitat. Com he llegit a un titular d’un diari, amb la intervenció de dimarts passat, “Rajoy ha cremat el rei”. Esperem que el foc no vagi a més.