Reïna: pop atmosfèric per agombolar una veu que enrampa

Hi ha un endarrer general de música i de cultura. Complint totes les mesures sanitàries i amb la meitat de l’aforament, Lluís Cabot i els triomfants Reïna assoliren la capacitat màxima permesa de l’Auditori de Manacor aquesta setmana passada.

Cabot encetà el seu recital intimíssim avisant que hauria de fer algunes cançons de DaSouza, “perquè si no no tendrem prou repertori”. El palmesà anava acompanyat a la guitarra per Joan Vallbona, guitarrista que ja ens avesam a trobar com a acompanyament de veus i propostes carismàtiques, minimalistes i acurades. Discret i elegant, Cabot presentà Fernanda, l’EP que va elaborar durant el confinament, “un huracà de coses bones enmig de l’huracà de coses dolentes que ens han passat”. Breu i ascendent, Lluís Cabot deixà l’escenari amb el pati de butaques preparat per assumir l’entrada de Reïna, que també començaren excusant-se: “És el primer concert de més de deu minuts que feim”. Capitanejat per la veu candorosa, argentina i enrampadora de Carme Vives, el grup manacorí, recentment guanaydor del certamen Sona9 demostrà serenor damunt l’escenari i Biel Riera al baix, Pere Amer a la guitarra i Adrià Mayordomo a la bateria agombolaren amb el seu pop atmosfèric les melodies de la vocalista, que es mostrà adaptable a registres diversos. Sense floritures instrumentals, però amb alta capacitat de generar ambients sonors embolcalladors, els músics manacorins demostraren no sols el que saben fer, sinó una potencialitat que genera vertigen.

Carme Vives se sent còmoda dins els sons rotundament pausats de Reïna, però també sap elevar el seu cant cap a registres més contundents i quan el ritme s’incrementa i el pop dona pas al frec de la guitarra i al ritme accelerat de bateria i baix amb sons més metàl·lics, la seva veu esdevé elèctrica i més magnètica encara.

Hipnotitzats per la proposta comprenem que les lletres acompanyen amb presència, amb constatació de la realitat, amb missatge i amb projecció d’empaties: “Els oceans s’encalenteixen, i tu te mors de fred”.

Capaços també de fabricar complicitats amb una versió de Justin Bieber: “Per tu faria qualsevol cosa, per Sant Antoni et cantaria una glosa… Va i ve, va i ve el teu amor…”. Més enllà de la música, més enllà de la lletra, també és d’agrair la sensibilitat lingüística del grup, que demostra, en la seva globalitat, una normalitat sonora i sintàctica que ens han d’enorgullir. Fonètica preciosa, manacorinitat profunda i cura de parlar bé, de parlar normal, de parlar català de Mallorca.

Esperam amb deler el disc sencer d’aquest grup manacorí de sonoritat vaporosa i nostra.