Marcel Pich és moliner. No perquè molgui gra a cap molí, sinó perquè ha crescut i s’ha fet al Molinar, el poble palmesà i mariner on fa una mica més d’un segle va néixer Aurora Picornell. Graduat en antropologia per la UB, ha complementat la seva formació amb un postgrau d’estudis urbans.
Fa gairebé tres anys que no havíem vist ballar els dimonis ni havíem pogut viure la festa de Sant Antoni. Què cal esperar-ne? Disbauxa i eufòria desenfrenada? Pèrdua d’algunes tradicions? Desorientació per part dels nous santantoniers? Desconnexió per part dels antics?
Supòs que hi haurà un poc de tot. Hi ha molts d’infants que no hauran viscut mai la festa en una època fonamental de l’educació i la criança, però aquests dos anys als al·lots petits els han posat vídeos de Sant Antoni. Com els darrers anys, supòs que hi haurà molta de gent i crec que de cada vegada hi haurà més gent als actes circumdants a la data, com ara l’assaig a la Concòrdia, el primer ball… El cert és que hi ha ganes, i es perceben després de dos anys sense festa.
Si contam a un valencià que la festa més gran que tenim dura dos dies es riu de nosaltres. A ells la cosa els dura una setmana o deu dies. En el cas de Sant Antoni, però, sembla que s’expandeix. Això vol dir que ja té el carnet de festa gran?
Passa amb moltes festes, que la festa s’expandeix, no només en volum de gent, sinó en programa. El programa és clau per entendre la magnitud de la festa. Amb el Much ha passat això. A més del dia de la festa, ara hi ha el dia de venda de camisetes, el dia del dinar… al final és com una espècie de mecanisme per diversificar la festa i dotar-la de més espais. Al bar Mallorquí, fa uns anys no hi havia tanta de gent; entrar a completes el 2013 no era, ni de molt, tan difícil com ara, a la Concòrdia no hi havia la massificació d’ara…. A sa Pobla passa també una mica el mateix. A la festa del clamater tornaven tenir ple.
En contrast amb aquesta expansió, però, també hi ha la concentració estricta en l’espai i el temps d’un protocol.
Sí, perquè hi ha una tensió dialèctica entre el conservadorisme i l’optica de fer la festa més gran. Des d’una visió més progressista, es creu que la festa no només ha de ser aquest dia. Però al final les forces conservadores fan que el protocol sigui més difícil de moure. Tanmateix, a festa s’obre camí. Sant Antoni és molt popular perquè tothom se la fa seva. Ha passat el mateix amb les Confraries de Sant Sebastià a Palma, tothom munta el seu fogueró. I això contrasta amb la sacralització del programa i de les coses inamovibles, per això dins la lògica conservadora hi ha el fet que no hi ballin dones durant tant d’anys.
Precisament, ara que parles de l’entrada de les dones, el ball reivindicatiu de les dimònies s’ha ubicat dins els goigs alternatius a la plaça de Sant Jaume, que semblava esdevenir una contrafesta…
Sí, però al final, una alternativa és un mecanisme per donar sortida a demandes. Com que ja no podem entrar a l’església anam a l’alternativa no perquè siguem alternatius en el sentit punk, sinó perquè volem veure les completes. Perquè no tens on anar i has de triar. No s’ha d’entendre tant això com una cosa transgressora sinó com una manera de donar cabuda a més gent que vol viure la festa.
A Manacor hi ha ballat una dona. A Artà, on la tradició ha estat molt més sòlida durant molts d’anys, això sembla encara molt llunyà. Una tradició no tan ferma a Manacor pot haver falicitat aquesta passa?
No sé si és tant per això o perquè hi ha unes dinàmiques més urbanes. El paper del moviment feminista ha estat determinant. Els moviments socials han estat cabdals per entendre això. No sé què passaria si els Cossiers de Montuïri es fessin a Manacor. Molta de gent no sap que la festa a Manacor va estar a punt de perdre’s. Un exemple: molts de joves i infants pensen que Halloween s’ha fet sempre, i de fet, s’ha fet sempre, durant la seva vida. Per a molta de gent Sant Antoni hi ha estat sempre i sempre de la mateixa manera. Però s’ha donat una dinàmica de conflicte qe ha possibilitat aquest canvi, que si no s’ha produït a Artà o a Montuïri és perquè allà no hi ha aquestes lògiques urbanes que si que té Manacor.
Sembla que les festes tradicionals s’empelten dels esquemes de les neofestes, que tu has estudiat profusament. Ho veus així?
A la fi les neofestes són una idea de màrqueting que se circumscriu en un moment d’espai temps. Proposen una estètica freak-transgressora-innovadora. I una festa és popular si està oberta a incorporacions i innovacions. I això val tant per al Much, com per a Sant Antoni o Sant Sebastià, tot i que és ver que el Much s’escapa del control d’institucions com el Patronat o l’Ajuntament. Passa amb les festes populars. És cert que la Muchal Foundation a la fi és un Patronat… Hem de posar molt en valor la gent que hi ha darrere l’organització de la festa.
Les festes populars han de ser contestatàries, per ser populars?
El que és popular s’escapa del control d’un discurs monolític. Més que reivindicació hi ha queixa. Les festes són un canal de transmissió de malestars, es veu en les gloses. En el temps de Bauçà, a l’Ajuntament de Manacor hi havia penjat un llaç amb la senyera. En tant que hi participa tothom qui vol serviran de canalització de les mil i una curolles, reivindicacions i queixes de cadascú.
Hem parlat de poder i ha sortit el Govern, l’Ajuntament o el Patronat. Però no hi ha sortit l’església. Tot i la importància de la litúrgia religiosa dins la festa, es pot dir que l’església està conformada de tenir-hi un paper secundari, sabent que almenys aquest dia omplen?
Hi ha molta de gent que s’ho sent i que va a completes aquell dia. Però per a una gran majoria l’església té un paper decoratiu, que alhora és importantíssim, perquè els decorats són importants, però el paper és decoratiu. No vol dir que no tengui pes o rellevància. L’edifici té un component d’ocupació urbana important, i una aportació ritualística i de religiositat popular important. Molta de gent participa d’aquest ritual, malgrat que el visquin des de la secularitat o l’ateisme.
f
La massificació del segle XXI pot haver aigualit el sentiment d’identificació que es va consolidar els anys noranta del segle passat entorn de la festa de Sant Antoni a Manacor, o per contra l’ha reforçat i l’ha fet majoritari?
De portes endins és evident que hi ha una associació entre festa de sant antoni i allò que no és extern. Sant Antoni és el que es fa aquí no es fa a altres llocs. El component identitari i simbòlic és innegable. Altra cosa és com viu cada persona o cada segment de població o què n’arreplega cadascú. Hi haurà gent que ho interpretarà amb la idea de tradició i identitat i gent que torra amb la família i no assisteix a cap dels actes. Sant Antoni a Manacor mola molt perquè té molt de marge de maniobra, és molt oberta i tothom se la pot fer seva. A altres bandes, és més tancada o més familiar. Per això no ens sorprendrà que sorgesquin noves propostes entorn de la festa.
