S’apaga la veu glosadora de Catalina Forteza, Blava

Ja en el temps pioner de l’Associació Canonge de Santa Cirga va destacar en el camp de la glosa. Avui, Glosadors de Mallorca la recorden com el que va ser, una lluitadora digna i valenta.

Ha mort na Catalina Fortesa, na Blava, i els Glosadors de Mallorca, més que plànyer-li la mort, li planyem els darrers, injustos, anys de vida; anys en què no l’hem poguda gaudir, mestra, alegre, riallera i, sobretot, glosadora i amiga. Perquè aquesta és la Catalina que volem recordar, la del primer taller de gloses que férem a Mirabò (Manacor) amb el Canonge de Santa Cirga, l’any 2004, espontània, fresca i vital. Estotgem una de les seves darreres gloses com a testimoniatge de vida:

L’únic temps que és important
és viure el moment d’ara.
abans ja és passat, té tara;
després ha de venir,encara
Sa vida va canviant
I tots noltros, mentrestant
Volem anar fent camí
I Viure l’ ara i l’aquí…
Si badam un poc, puc dir:
La vida ja ha anat passant…

Jo plor així, Catalina

La rialla polissona,
la glosa un pèl grollera,
sempre trobant la manera
de amb el còs, fer-la rodona.
A l’instant, coqueta i mona
i fent la glosa divina,
ofesa: “jo? Som molt fina”
i una rialla final
compartida i general
de tu i el món, Catalina.

Se notava el teatre
i els “sebres” dins la docència;
moviment, intel·ligència
i recursos per combatre.
Amb arguments per rebatre
fins i tot al més posat.
Dels moments que he recordat
ara que el de nou sabia,
refresc que sempre gaudia
si et tenia al meu costat.

I en acabar la glosada,
quan anàvem a sopar,
Quants pics te vaig comentar
les manies de triada?
“El cafè així no m’agrada”
“aquest dolç, el comparteixes?”
“Jàs d’això que t’ho mereixes”
Sempre hi ‘via un emperò…
rèiem i mirant-me a jo
deies “Aaai!! ja me coneixes”.

Ara que sé que no hi ets
per enviar-te un correu,
aquells moments sense preu
venen com tresors complets.
El fill, la filla i els nets
conservaran les maneres
manacorino-petreres,
cada passa que has donada,
mentre amb amor, ets recordada
pels milers d’amics que feres.
Macià Ferrer

Glosant me vull despedir
que me serveix de conhort
i podré guardar el record
dels pics que te vaig sentir.
Farem un tros de camí
disfrutant cada glosada
i així seràs recordada
pels qui mos ‘grada sa glosa
bona mare i gran esposa
i per tots molt estimada.
Toni Galmés, Prim

Festosa, llesta, insegura,
Trullosa, intel·ligenta,
I, tot això representa
Sa seva gran aventura.
Darrers anys de vida dura
Lluitant sempre sense por
Per mantenir es tresor
Que sa vida li robava
Gràcies, Catalina Blava
Per alimentar es meu cor!
Toni Llul, Carnisser

Les busques del rellotge de la vida
són fragilíssimes. Mai no saps com
es poden rompre, com una mentida
que queda nua als ulls de tothom.

Sotmesos a l’atzar que sempre crida
i mai s’oblida de dir el teu nom.
Només ens salvarà qualque ferida
malgrat no en toqui una perhom

Però en aquell moment en què la busca,
per fam o rusca, se fa a bocins.
El temps ja no té temps, ni queda brusca

que t’assaoni per llaurar endins.
I tot el que era viu mor i s’ofusca
la ballarusca sort dels destins.
Mateu Xurí