Sempre ens quedarà el xibiu

La gent que fa trenta, quaranta, cinquanta anys, anava a cala Varques, gaudia d’una platja paradisíaca, freqüentada només per banyistes locals i qualque estranger aperduat. Qui més qui menys hi feia nudisme amb comoditat i sense mirades lascives ni de reprovació. D’un temps ençà, potser fa una dècada ja, el concepte de la platja ha canviat. Ara és un espai que també és venut pels mateixos visitants en el boca a boca com a paradisíac i salvatge, però la presència de gent és massiva, en aquella espècie de munió tumultuosa que es mou entre la festa i el hippisme, entre el consum (de coses diverses) i la bauxa musical. La cosa va acompanyada, ja, d’activitat comercial, en forma de xibius. I tot i que està prohibida qualsevol activitat comercial, i que hi ha una ordre d’allunyament de la cala a un dels promotors d’un d’aquests “establiments”, aquesta setmana mateix, i fins i tot amb datàfon per poder cobrar amb targeta, hi tornava a haver instal·lat un xibiu. “Sempre ens quedarà el xibiu”, diuen els banyistes d’avui.