Skip to content

Comiat de les Germanes Franciscanes de Manacor

Catalina Rosselló Rigo – Membre del Govern General de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia
Era dia 3 de març de l’any 1887 quan ses monges de sa Bassa es varen unir a les Filles de la Misericòrdia per començar una nova comunitat d’esperit franciscà, i per tant de vivència i servei dins el poble de Manacor. Començaren vivint a la casa-convent de sa Bassa i l’any 1893 es traslladaren al carrer Major, una casa molt més gran, ja que eren moltes monges i allà hi podien construir les escoles necessàries per a l’ensenyament i la costura de les nines, com també per ensenyar les joves obreres que hi anaven els vespres i els diumenges. No podem deixar de banda el dispensari on les infermeres acollien tants i tants de malalts i des d’on partien per anar a les cases i curaven, consolaven, vetlaven, ajudaven qualsevol família que les necessitava. I no diguem del servei parroquial a les distintes esglésies del poble, ja que no sols hi anaven, sinó que duien molta feina a casa; aposta havien de menester unes bones piques per rentar i una bona taula planxadora…
Recordar aquest començament no és altra cosa que situar l’inici de la Congregació dins el poble de Manacor, amb qui junts hem fet història.
Podríem recordar molts de fets, tots ells importants, d’aquella primera etapa. Però avui, el que tenim dins el nostre cor és tot el que ha anat succeint a partir d’aquell moment primer: una història feta de relacions, de serveis, de molta espiritualitat compartida, de moltes vocacions potenciades i acompanyades a la vida religiosa, al matrimoni, al servei eclesial i social… I de tot això les monges n’estam molt contentes i agraïdes, perquè ha estat un goig poder viure aquesta pàgina tan bella i intensa dins la història de Manacor.
És ver que avui les coses no són com nosaltres voldríem, ni som, aquí, els qui ens agradaria ser. Però el nostre temps és el millor, simplement perquè és el nostre, és l’únic que tenim. Déu ens el dona com a perla preciosa, com a tresor descobert i ens demana que el facem fructificar a l’estil del seu fill, i del nostre Pare Francesc d’Assís: posant amor, harmonia, llum, tendresa… dins el nostre present.
Avui ens acomiadam. És ver que les monges ens n’anam, que la comunitat de les Germanes no continuarà dins el poble. Però una casa tancada no lleva res de l’esperit, i del carisma viscut i transmès. La Congregació de Franciscanes Filles de la Misericòrdia continuarà a través d’una de les seves obres, el col·legi. No debades des de sempre s’ha tengut cura de tots els que han format la família educativa. Avui els professors i tantes famílies són hereves del carisma que duen endavant amb responsabilitat. La societat està en continu canvi, les necessitats educatives reclamen noves respostes. És el que volem fer i feim responsablement adaptant les metodologies, espais… possibilitant l’experiència de l’espiritualitat cristiana a través de les dinàmiques actuals, per exemple, amb la pràctica de la interioritat i de la importància de la recerca dins cada un de nosaltres. No, la Congregació no se’n va. Queda transmesa a cada un de vosaltres mitjançant l’ensenyament, el servei parroquial, l’atenció als malalts, la presència dins el poble.
En nom de tota la Congregació, a tots i a totes una abraçada i MOLTES GRÀCIES!
(Aquest text fou llegit a l’eucaristia de comiat dia 1 d’octubre de 2023)
Back To Top
Search