Apunts de patrimoni. Antoni Puig
La troballa d’un nou jaciment arqueològic en ple segle XXI a les nostres illes no és un fet habitual. Si aquest jaciment, a més, és un jaciment subaquàtic i pràcticament intacte, la cosa ja és excepcional, però que la troballa la faci un particular, que aquest doni notícia a les autoritats i que aquestes reaccionin de manera ràpida i eficaç, això, malauradament, ja és un ou de dos vermells. Aquesta és la cara de la moneda, perquè a ses Fontanelles, a uns 50 metres de la vorera de la mar n’hi ha un, d’ou de dos vermells.
La troballa, efectuada l’any 2019, va ser sorprenent i excepcional com també ho va ser el compromís i la conducta exemplar del veí de Palma que el va efectuar. El senyor Félix Alarcón va decidir posar en coneixement de les autoritats allò que havia vist davall l’aigua a uns pocs metres de la platja de Can Pastilla, una de les platges més freqüentades de la badia de Palma. El que no sabia és que la seva acció duria a fer descobriments increïbles. L’embarcació comercial romana descoberta pels arqueòlegs en una intervenció d’urgència promoguda pel Consell de Mallorca va resultar ser de l’Antiguitat tardana, un període del qual es tenen poques dades del tipus que podia donar el nou jaciment descobert. A més, l’estudi encarregat dels materials provinents d’aquesta primera intervenció van ser més que prometedors. Per una banda, els especialistes en àmfores identificaren un nou tipus, una forma d’àmfora desconeguda fins llavors, un fet, de nou excepcional. Per l’altra banda, l’estudi del conjunt d’inscripcions pintades sobre aquests contenidors va resultar ser el més important de la Hispània romana. No podem expressar com de positives i esperançadores són totes aquestes notícies.
Amb aquests precedents aquesta setmana la novetat ha estat la presentació d’un projecte multidisciplinari dedicat a salvaguardar i estudiar totes les restes que encara es troben davall la mar a ses Fontanelles i divulgar tota la informació que l’estudi de les restes d’aquesta nau puguin generar. Malauradament, la notícia ve acompanyada d’una altra de no tan positiva referent a la gestió del patrimoni a les nostres illes. Si el Consell de Mallorca mereix un petit elogi (al cap i a la fi ens estranya, però només fa el que hauria de fer sempre) el Govern Balear mereix una bona estirada d’orelles. El motiu és que després de la retirada de les subvencions atorgades amb fons de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) i justificada per la prioritat de l’emergència de la Covid-19, fa uns dies vam saber que part d’aquests doblers enretirats de projectes (que havien passat un procés de selecció molt estricte) es varen dedicar a subvencionar una gala de premis promoguda per «Los 40 Principales». Molt bé, l’emergència de la pandèmia justificava enretirar uns doblers ja destinats a diferents projectes, incloent-hi un parc arqueològic a Portocolom entorn del jaciment dels Closos de Ca’n Gaià, però, quina és la justificació d’invertir part d’aquests fons en una gala musical després d’haver-los concedit a projectes de gestió del patrimoni? No crec que nosaltres puguem ajudar a entendre-ho…
El que sí podem ajudar a entendre és, tal vegada, la importància de preservar, estudiar i difondre el nostre patrimoni com en el cas de Menorca, que aposta decididament per fer reconèixer a la UNESCO part del seu riquíssim patrimoni arqueològic com a Patrimoni Mundial o, evidentment, com en el cas de ses Fontanelles. Unes inversions en cultura que suposen el suport a la ciència, a la promoció del coneixement, al desenvolupament local, a la preservació d’allò que és únic, a la promoció de les vocacions orientades a la recerca, la promoció d’un altre model turístic… seguim? Hi ha mil raons per donar suport a projectes com aquests i per donar suport a la justa reivindicació que des de les entitats promotores del Projecte Closos han posat en marxa aquests dies incloent una petició que podeu signar a Change.org amb el títol: «Demanam recuperar el finançament ITS per a la creació del Parc arqueològic dels Closos».
