Skip to content

Setembre desferma la febre pel raor, un dels peixos més apreciats pels pescadors i pels paladars de Mallorca

Poden arribar a superar els 90 euros a les peixateries però pràcticament cap barca professional en pesca. Els raors interessen,
sobretot, als pescadors recreatius. Aquest mes s’ha obert la veda del raor i de llavors ençà l’horitzó marí s’omple de barques carregades d’amics i familiars que van a la recerca d’aquest peix exquisit.

Desenes de barques varen sortir de Porto Cristo a la recerca dels primers raors de la temporada. Era dia 1 de setembre, el dia en què fa més de vint anys s’obre la veda d’aquesta espècie. Aquest dia, però, comença un autèntic agost pels pescadors recreatius. El mes de setembre marca l’inici de la temporada del raor i les barques continuaran sortint de Porto Cristo i de tots els ports mallorquins. Sobretot durant els caps de setmana la costa s’omple de llaüts, llanxes, velers, bots, piragües i vaixells de tota casta que volen treure raors de la mar per compartir-los a taula.

Sense professionals
“Els pescadors professionals no en solem pescar. El raor és un peix que s’ha de pescar amb canya i d’un en un. A més, és una pesca irregular, un dia en pots treure tres quilos i l’altre, tres raors”, explica Andreu Gil, un pescador professional manacorí que es dedica a la pesca amb xarxa. De fet, és causa de la seva escassa comercialització que els ‘raors’ aconsegueixen preus desorbitats en el mercat, uns preus que algunes temporades freguen els cent euros. En aquesta època molts pescadors professionals van a la llampuga. Altres “ens fixam en altres espècies que siguin més regulars, que es puguin pescar amb xarxa de fons, com els verderols en aquesta època, el peix i la llagosta a l’estiu i les sípies durant la primavera”, afegeix Andreu Gil. L’esca més utilitzada per a pescar raors sol ser la gamba petita viva. Això és el que conten la majoria de pescadors que ja han tastat els raors aquesta temporada. Un d’ells és Mateu Artigues. “Són una mica més petits que els altres anys, o almenys n’hi ha més de petits”, assegura. Ell va a pescar amb els seus fills i amb son pare. “La barca nom ‘El abuelo’, i ell també hi ve, és una cosa que feim en família, podríem dir que és una tradició”, afegeix.

50 unitats com a màxim
A Balears hi ha més de 30.000 llicències de pesca individuals i unes 12.000 llicències de pesca per embarcacions recreatives. El raor, a més, és l’espècie més pescada pels pescadors recreatius, segons les dades del Diari de Pesca Recreativa, que és l’aplicació per a mòbils que va posar en marxa el Govern perquè els pescadors recreatius puguin declarar les seves captures.
Per a poder protegir i assegurar la sostenibilitat de l’espècie, el Govern va establir l’any 2000 la veda del raor. Actualment, la pesca del raor està totalment prohibida entre el primer d’abril i el 31 d’agost. Però aquesta no és l’única limitació que té la pesca del raor. Cada pescador en pot treure de la mar 50 per dia com a màxim i cada barca, un màxim de 300. Això independentment de les persones que siguin dins l’embarcació. Són uns límits que la majoria de pescadors respecten. “Jo no vull haver de passar pena en arribar a port, amb cinquanta raors per hom podem fer un bon dinar perquè en duim per tota la família i encara en podem regalar i quedar bé amb els amics. A més, de raors també n’hem de deixar per l’any que ve!”, assegura el pescador aficionat, Mateu Artigues.
Els pescadors que no respecten els límits en la pesca del raor, s’exposen a multes i sancions. Les embarcacions i els inspectors del Govern recorren la costa i els ports per comprovar en diverses embarcacions que els pescadors respecten les restriccions.
“Jo enguany n’he anat a pescar perquè m’hi han convidat, feia molts anys que no hi anava i és molt relaxant. La sensació de pescar tu mateixa el teu menjar és gratificant i tots els que érem a la barca tenim clar que la pesca ha de ser responsable, hem de respectar els límits. En bastar, basta. Perquè tot el que treim de la mar s’ha de poder menjar i no es pot tudar res!”, explica Neus Puigròs. A la mateixa barca també hi va sortir a pescar en Sion Parera. “Els raors són molt bons i van cercats, però només s’han d’agafar els suficients. A mi m’agrada que s’acabin tots amb un dinar o un sopar. La gràcia és anar a pescar-ne un parell de pics, no crec que sigui bona idea acumular-ne al congelador”, afirma aquest pescador aficionat. La veda del raor es va establir per primera vegada fa 22 anys. I amb el temps també s’han afegit altres mesures. Per exemple, a les reserves marines s’ha establert que tots els hams per pescar raors han de fer, com a mínim de 5,7 mm. Com a resultat del període de veda, del límit en el número de captura i d’altres mesures per a preservar l’espècie, les captures de raors s’han mantingut i s’ha registrat un increment mitjà del 20% en la grandària dels peixos.

Tradició familiar
Per a molta gent, el fet d’anar a pescar raors tan bon punt s’obre la veda s’ha convertit en tota una tradició familiar. “Jo hi vaig amb mon pare, ell té un llaüt a mitges amb tres amics i és com una tradició que cada any complim en encetar el setembre”, explica Caterina Parera. El primer dia que sortiren a pescar “vàrem dur sort i férem una bona pescada, però el que més m’agrada és aquesta estona que passam junts, en què sempre deim que ens ha fuit el raor més gros just abans de treure l’ham o feim broma”, afegeix.
Per n’Esteve Martínez el fet d’anar a pescar raors també és una tradició familiar. “Per a mi és una escena familiar típica de finals d’estiu. Ja hi anava de petit i és una manera de fer dues rialles amb els pares i alguns amics mentre feim una pescada per dinar o sopar”, explica Martínez. Els raors solen pescar-se sobre fons d’arena o de posidònia. I precisament la predilecció pels fons arenosos dels raors fa que sigui habitual que els pescadors també pesquin pedaços, un peix pla; i aranyes, una espècie perillosa que pot produir picades ben doloroses. “Tenen moltes espines, però fan el brou molt gustós. Per a pescar-les s’ha d’anar equipat amb unes estenalles especials per a agafar-les pel cap i evitar la picada”, adverteix el pescador recreatiu Pedro Caldentey.

Back To Top
Search