Núria Hinojosa (Manacor, 1988) és, de nou i després de dos anys a l’oposició, la delegada d’Urbanisme. Parlam amb ella sobre el nou acord entre el seu partit, el PSOE, amb MÉS i AIPC així com de la mitja legislatura que tenen per davant per intentar tancar totes les qüestions que hi ha damunt taula.
Començarem amb la mateixa primera pregunta que li vàrem fer a Miquel Oliver: com s’explica que després de dos anys qui no s’entenia ara s’entengui?
Nosaltres som els mateixos. Estam molt contents que hagi pogut ser ara, però la nostra mà estava estesa des del principi. Sempre hem dit el mateix i per fi ha arribat el moment en què hem pogut sumar forces, que és el que el poble necessita.
La segona pregunta també serà la mateixa que li férem al batle: Quins propòsits d’esmena heu fet? Hi ha hagut perdons? Promeses mútues? Hi ha risc de recaiguda?
Per nosaltres el més important sempre ha estat el servei públic i la necessitat de superar qualsevol qüestió partidista o personalista. La nostra responsabilitat és amb la gent, és amb el municipi de Manacor. Em fa una mica de vergonya haver de xerrar de tot això: hem d’estar per damunt d’això. Per part nostra sempre hi ha hagut voluntat de fer feina plegats perquè no teníem alternativa. Nosaltres amb el PP i Vox no hi hem de fer res. La nostra intenció sempre ha estat reeditar el pacte d’esquerres anterior que va demostrar que funciona molt bé i és el que el poble necessita. No hi ha d’altra cosa que sigui més important que això. Nosaltres no hem percebut que hi hagi hagut cap perdó ni cap necessitat de parlar de res perquè la relació que nosaltres tenim, vull dir com a Núria i Miquel, és fantàstica i de confiança. Jo com a delegada d’Urbanisme necessit tenir confiança amb el meu batle i crec que el meu batle necessita tenir confiança amb els seus regidors. I això ho faig extensiu a la resta d’equip de govern: és ver que hi ha persones amb les quals no ens coneixem tant com amb d’altres, però sempre hem dit que la nostra intenció és que hi hagi total i absoluta confiança. Per part nostra hi és.
Però aquesta confiança hi va haver un moment que no hi era?
Nosaltres no vàrem posar cap impediment perquè hi hagués un pacte, per tant, aquesta pregunta no te la puc contestar jo. Sempre hem tengut el convenciment que havíem de pactar. Des del maig del 23. És una qüestió d’estar per damunt d’això i entendre que l’interès general ens demanava que continuàssim caminant plegats quatre anys més.
Deixant el safareig de banda, teniu mitja legislatura per davant i moltes qüestions obertes. Com has trobat el departament d’urbanisme?
El departament d’Urbanisme està canviat respecte de com el vàrem deixar perquè hi ha hagut molts canvis de personal i, per tant, no tenim el mateix equip. Estic convençuda de què podem tornar a posar en marxa un gran equip i sobretot poder-ho reforçar amb totes les persones possibles. Necessitam totes les mans possibles, perquè la feina és ingent i el repte és molt gran i perquè hem acumulat un retard, sobretot en llicències urbanístiques que és el que més preocupa al carrer. Jo sempre dic que tenim una responsabilitat molt gran perquè feim feina amb projectes de vida, entram dins les cases i les famílies i necessitam ser molt sensibles. Amb aquesta responsabilitat i aquesta sensibilitat intentarem donar resposta al més aviat possible a aquest repte i també fer-nos càrrec d’una feina tan important com és el desplegament del Pla General. El tenim aprovat de fa més de tres anys, però s’ha d’executar. Hi ha molta feina, però el repte és apassionant i el tirarem endavant amb totes les ganes del món.
Com estan ara els temps d’espera per les llicències?
El temps d’espera, per exemple a urbà, és de dos anys, però hi ha molts procediments diferents i cadascun té les seves particularitats. Crec que és important donar la cara a les persones que s’adrecen a l’Ajuntament perquè volen saber com està el seu expedient i jo em pos a disposició de tothom per respondre totes les peticions que tenim. Davant la situació que tenim, però, haurem de prendre decisions bastant extraordinàries: per exemple, tenim una mancança d’arquitectes i això suposa que no es poden redactar informes tècnics de les llicències. Això suposa que hem de prioritzar aquesta qüestió, i per exemple, reduir les seves hores d’atenció al públic. Mentre atenen el públic, no informen llicències i això és una decisió que ja hem pres. No es donaran més cites presencials ni telefòniques, almanco temporalment, per tenir-los centrats en aquesta feina i tot això amb l’objectiu de comprometre’ns a reduir els temps d’espera. També crec que és important fer reunions sectorials, amb diferents representants del sector i compartir aquesta responsabilitat i veure com poder fer-nos càrrec d’aquesta situació.
També gestiones habitatge. Un dels temes que més preocupa actualment a la societat. Hi haurà mesures en aquest sentit? Té marge un ajuntament per fer front al problema generalitzat d’accés a l’habitatge?
Qualsevol ajuntament té competències per fer-se càrrec de polítiques d’habitatge, tot i que és compartit amb la resta d’institucions. Pensam que tenim molt a dir i podem fer una primera feina. Vàrem recollir ja aquell inventari d’habitatges buits que és molt important i ens pot servir per posar en marxa polítiques públiques més concretes. Abans, però, s’ha de fer aquest inventari. També podem anar més enllà, perquè en matèria d’habitatge està tot per fer. Desgraciadament, però, els resultats no són immediats sinó que són a mitjà o llarg termini i aquest mandat s’ha escurçat per nosaltres dos anys. Farem tot el possible per arribar-hi. Ara bé, tampoc em vull limitar l’horitzó, la feina que comencem a fer ha de ser amb una mirada llarga, més enllà del 2027.
Xerraves del desplegament del Pla General. Quines són les prioritats?
El Pla General incorpora un calendari d’actuacions i abans de tot hem de fer una planificació en relació amb els pressuposts perquè tot el que no estigui pressupostat no es podrà fer. M’enfocaré molt en el pressupost del 26 per veure què podem executar i què no. Hi ha també l’elaboració del pla especial del conjunt històric que també ens donarà Instruments per generar seguretat jurídica als propietaris quant a qüestions d’estètica o alleugerir les tramitacions amb el Consell de Mallorca. El que més em preocupa: s’han de fer modificacions per obtenir sòl d’ús públic per fer una escola nova a Manacor, ampliar la depuradora de Portocristo i per fer un nou pavelló esportiu a Manacor.
I el centre de salut?
Està sobre la teulada del govern de les Illes Balears des de fa estona. Es va cedir llavors i es va posar en marxa el projecte i demanam des d’aquí que es posi en marxa la contractació.
La gerència d’urbanisme continua sense ocupar… Això s’esmenarà?
La prioritat és ocupar la major quantitat de places possibles i les que no puguem cobrir, a partir d’aquí, haurem de veure què feim per poder incorporar més personal de manera imaginativa. Ni la delegada d’Urbanisme ni el gerent faran res tots sols. Hem de fer un bon equip i que funcioni l’engranatge.
Més enllà d’urbanisme. La reorganització del govern ha implicat la divisió de serveis socials en tres blocs distints, dos d’ells són de regidors socialistes. La divisió pot suposar una complicació?
No. Pensam que Serveis Socials és prou important i prou estratègic perquè hi posem diferents regidors. Na Carme [Gomila] té una experiència claríssima i pens que la part educativa i d’igualtat ha de continuar amb la seva feina feta. Quan nosaltres entram, no ens posam de perfil i és una batalla que ens crida perquè hi creim. N’Amanda [Fernández] l’havia duit en aquell govern dels cent quaranta-quatre dies, però llevat d’això nosaltres no hi havíem fet feina abans i és un repte que encaram amb moltes ganes. Pens que els dos regidors socialistes ho faran molt bé perquè tots dos pensen en la mateixa línia: és una qüestió que ja cau de sa post. S’han de posar en marxa polítiques que serveixin per cohesionar el municipi i això és un repte i una prioritat per a nosaltres. Agafam el compromís amb moltes ganes i sobretot tenim en compte la importància de fer feina amb les entitats i les organitzacions del tercer sector perquè la feina està tota per fer.
Manacor ha canviat i de cada pic tenim més persones nouvingudes. Què creus que pot millorar l’Ajuntament en matèria d’integració?
Segurament és el repte més important que tenim com a municipi i l’Ajuntament no ho farà tot sol. Necessitam persones que ens donin el seu punt de vista i expertes que es posin al nostre costat per fer un bon pla de cohesió social. Crec que hem de conviure tots i ens hem de cohesionar i entendre que Manacor ja és plural. Tots els qui vivim a Manacor som manacorins i aquesta nova realitat s’ha d’acceptar. S’ha de fer un esforç de feina i també un esforç econòmic per reconèixer aquesta pluralitat. Hem de començar a posar les bases d’unes polítiques que han de tenir arrelament al futur.
Una de les qüestions que hi ha damunt la taula encara i que t’havia ocupat durant el passat mandat era la recepció de Cales. Ara hi tens una de les teves al càrrec. Arribarà abans d’acabar el mandat?
Vàrem fer molta feina en l’anterior mandat i l’empresa urbanitzadora no ens ha ajudat gaire i fins I tot ens ha posat bastons a les rodes. Si t’hagués de dir una prioritat, és aquesta: una recepció justa, necessària i urgent perquè els ciutadans de Cales de Mallorca tenguin els serveis públics que es mereixen i que ens comencem a fer càrrec de les inversions que el nucli necessita.
Més enllà de les teves competències i de tot el que hem dit, quins creus que són els reptes indispensables abans d’arribar maig de 2027?
Reptes n’hi ha moltíssims i queden dos anys de mandat… És mal de fer triar una selecció… Crec que hem de posar tots els objectius damunt la taula i no posar la mirada només al maig del 27 sinó més enllà. A més de tot el que hem dit, sobre el poliesportiu, la depuradora i l’escola, també crec que una reivindicació històrica és la recepció de Son Talent o la piscina municipal. La meva responsabilitat a curt termini és executar el pressupost del 25 i això implicaria, per exemple, posar en marxa per exemple el pati de Sa Torre… Hi ha molts reptes i de prioritats n’hi ha moltes.
Et veus batlessa, per llavors? Et tornaràs a presentar o hi ha hagut cap mena de condició en aquest pacte?
No hem posat mai cap condició. L’únic que et puc dir és que no sé que passarà en el 27, però la meva responsabilitat i el meu compromís està a Manacor.
