“No és sols perquè toca, sinó perquè ens fa moltes ganes, aquest agermanament”. Miquel Oliver començava així la seva compareixença davant els mitjans al costat de Lluc Salellas, batle de Girona, que és aquests dies a Manacor amb una delegació del seu ajuntament i membres d’entitats i associacions per donar forma a l’agermanament entre Manacor i Girona.
El dia d’ahir va ser intens: presentació del programa de la temporada de teatre, roda de premsa, dinar, visita a la Institució Pública Antoni Maria Alcover i reunió de feina per establir quin serà el marc d’aquest agermanament, i a la qual, a banda del batle, pel flanc manacorí hi participaren també els regidors Ferran Montero i Sebastià Llodrà; Joana Maria Oliver, per part de la Colla Gegantera de Sant Domingo; Margalida Rosselló, directora de l’Escola de Mallorquí, i Maria Magdalena Vives, representant del sector teatral.
Per la banda gironina, acompanyant el batle Lluc Salellas, hi han participat el segon tinent de batle de Cultura, Esports i Educació, Quim Ayats; la sisena tinenta de batle de Serveis a les Persones i Llengua Catalana, Núria Riquelme; la representant de l’Associació Gironina de Teatre, Núria Santaló Bayona; i Antoni Lima López, de la Colla Gegantera la Fal·lera Gironina.
Després d’aquestes reunions per preparar el pla de treball conjunt, l’aprovació definitiva s’elevarà als plens dels respectius ajuntaments.
“No sols parlam de lluita per la llengua i la cultura, sinó de gestió, d’intercanvi, en qualsevol punt d’aquest agermanament que pugui sorgir”, va dir Oliver, mentre posava l’accent en el fet que Manacor i Girona “són les capitals del teatre dels Països Catalans”.
El batle manacorí reconegué que els agermanaments a Mallorca no són un fet habitual, i que, quan n’hi ha, se solen deure a qualque tipus de relació grupal o fins i tot unipersonal prèvia, que no a la voluntat d’establir uns llaços que puguin basar-se en interessos comuns però encara no compartits. Oliver també va voler recordar que “aquesta proposta ha estat aplaudida en molts d’àmbits familiars, fet que ja demostra també la vinculació que tenen les dues ciutats”. Sense anar més lluny, fa pocs dies va ser a Manacor, de manera fortuïta i sense tenir cap relació amb aquest agermanament, la Mulassa de Girona, que tornava la visita que li havia fet la de Manacor anys enrere.
Lluc Salellas, batle de Girona, explicà que la seva sí que és una ciutat avesada als agermanaments: “Des de fa quaranta anys en tenim de vigents, i n’anem incorporant. En tenim amb ciutats europees, però també amb Nicaragua o amb el Sàhara Occidental”. Ara, explicà Salellas, “busquem un agermanament amb una ciutat més propera geogràficament, amb passió per la cultura i les arts escèniques. Creiem que som ciutats referencials en el teatre, som segones espases dels nostres respectius territoris, i ens unim per projectar-nos”.
Salellas reconegué que “només amb l’estona que hem estat aquí ja ens han començat a obrir idees i hem trobat elements d’intercanvi que creiem molt interessants. Es tracta d’aprendre els uns dels altres”. En aquest sentit remarcà la idea de la Mostra de Teatre Escolar, “mirarem quines possibilitats tenim de poder fer una cosa semblant a Girona”.
Per part seva, Oliver insistí que “esperam que aquest any i mig sigui prou intens perquè vagi més enllà de la tasca que s’hi hagi fet i que qualsevol persona en pugui sortir beneficiada, contenta i vinculada per vooler continuar amb aquesta feina”.
Oliver, a més, remarcà que a banda d’aspectes més culturals, humans o cívics, hi ha altres qüestions relacionades amb la gestió que poden ser interessants de comparar, “com ara la recollida de residus i la implentació de millores de recollida selectiva, o també la feina que podem fer per integrar les persones nouvingudes, amb la llengua com a element de cohesió”.
Una vegada establertes les línies d’actuació i les prioritats, ambdós consistoris definiran una partida pressupostària que acompanyarà aquest agermanament.
Hom podria pensar que aquests tipus agermanaments poden tenir una partida fulgurant però que després s’apaguen en el temps, ja sigui pel cansament, ja sigui perquè els colors polítics dels consistoris que els han impulsat canvien. Lluc Salellas, amb l’experiència agermanadora que ja té Girona, matisà que “una vegada establerts, funcionen i es mantenen, i tenen un partida pressupostària que els acompanya. Nosaltres hem tingut alcaldies de tres colors polítics diferents, i governs amb quatre o cinc colors polítics, i s’han mantingut tots els agermanaments. Ara, és clar que segons els interessos de cadascú, la relació amb un agermanament o un altre, pot ser més o menys internsa, però l’agermanament hi és”.
Aprofundint en la qüestió, Miquel Oliver aclarí que “els agermanaments els fan els ajuntaments, no són polítics, no tenen intenció política. Es fan amb la idea de gestió, d’intercanvi, de relació entre associacions… Els agermanaments duen una feinada, i el més còmode per a nosaltres seria tancar-nos en el despatx i continuar gestionant pressuposts i les nccessitats de la gent, però amb l’agermanament et poses en contacte amb la gent, i vas més enllà de Manacor. Quan no és una qüestió política ni de colors, l’agermanament surt natural”.
A banda del teatre, tant Manacor com Girona són referents en la defensa i l’impuls de la llengua catalana, també com a bastions on la nostra llengua té un pes social important. “Segurament és el moment que hi ha més parlants de la història en llegua catalana, però els percentatges d’ús mostren que no tenim una situació òptima i això ens obliga a les institucions a fer un pas endavant en la protecció de la llengua catalana”, digué Lluc Salellas.
