skip to Main Content

“Són imatges que estan entre la dolçor i l’amargura”

Marina Cànoves (Manacor, 1990) és una de les guanyadores de la convocatòria de l’Art Nit de Campos i hi exposarà el pròxim 5 d’agost al Casal de Can Pere Ignasi. Ens explica què hi podrem veure.

Exposaràs el projecte ‘Voyeur: Éxitus’. En què consisteix?
El projecte Voyeur és un projecte que engloba diferents sèries. La primera és “Èxitus”, que és la que exposaré a l’Art Nit Campos, que ja vaig dur a França al desembre. Consisteix a mostrar imatges, sèries fotogràfiques, que tenen un punt molt intimista. Són fotografies molt personals que segurament no mostraria en un altre format que no fos el de diapositives col·locades damunt caixes de llum i quan entres a la sala veus un espai obscur amb marcs retroil·luminats, però per veure la foto t’has d’acostar al visor i has de mirar per dins el forat. Gairebé és tan important la foto com de la manera en què es presenta. Per això es diu voyeur, que em recorda voler veure el que hi ha dins i el que hi ha dins és una cosa íntima que en un principi no vaig fer perquè fos mostrat. Aquest projecte Voyeur tendrà diferents sèries que aniré desenvolupant amb temes que em puguin inquietar, però encara no tenen data de presentació.

Què hi podem veure?
El primer tema del projecte és el tema de la mort, la vellesa i la malaltia. Es titula “Èxitus” fent referència a l’exitus letalis, que és el terme que s’utilitza per determinar l’hora en què mor una persona. Aquestes fotografies les vaig fer un dia que vaig passar amb el meu padrí, que té alzheimer. En principi eren 20 fotos i després em va venir la idea d’exposar. En vaig seleccionar 11 que relaten aquestes 24 hores. Hi ha imatges que són directament del meu padrí dins ca seva i es pot veure una mica la seva rutina, des que el despert, l’aixec, el canviï o berena. No va néixer amb la intenció de ser un relat narratiu i, per això, les fotos són més evocadores. És ell dins ca seva i un poc en el seu dia a dia. També s’ajunten amb imatges de la casa que, per mi, tenen un punt simbòlic perquè són espais que acompanyen la sensació de decadència, com poden ser unes cortines rompudes o unes portes tancades amb poca llum. És millor que la gent ho vaig a veure.

Ens hi podem veure reflectits?
Sí clar. És un poc la intenció. Quan t’apropes a cada una de les fotografies, t’hi acostes amb la mirada, però també físicament. El teu ull està a cinc centímetres de la fotografia. Això situa a la persona que està fent de voyeur al mateix punt que estava jo quan feia la fotografia. És aquí que s’estreny el vincle entre què podia sentir jo i el que pot sentir la persona que mira. I, a més, el tema és gairebé universal. A la mort tots ens hi acostarem i és fàcil empatitzar.

Quina és la teva intenció?
El meu objectiu, en general amb el projecte Voyeur, és presentar temes de naturalesa íntima i que remogui una mica. També que faci de mirall en cada un dels temes que present. Hi ha un tema d’expressió per part meva: la necessitat de mostrar coses que no mostraria. De vegades pots pretendre donar un missatge, però cadascú ho interpreta a la seva manera. Són imatges que estan entre la dolçor i l’amargura, són nostàlgiques.

Voldries afegir res més?
Fer qualque tipus de crida perquè Manacor es posi les piles en aquest sentit. Crec que hi fan falta iniciatives com aquestes, l’Art Nit de Campos, que promouen l’art a escala de carrer i per part de les institucions.

Back To Top
Search