En l’àrea que avui ocupen l’escola Simó Ballester i l’edifici que s’acaba d’inaugurar s’hi ubicaven un antic quarter militar d’infanteria i la Secció de Sementals de Manacor. Aquesta zona va ser l’epicentre d’una de les majors transformacions urbanístiques de la història del municipi. Va començar l’any 1912, just quan el rei Alfons XIII va concedir a Manacor el títol de Ciutat. El mes de febrer d’aquell any s’aprovà el pla d’establiment i urbanització de sa Torre. I al voltant de l’actual escola Simó Ballester s’hi aixecaren centrals elèctriques, destil·leries, quarters militars i nous carrers i places.
L’antic edifici dels Sementals, que abans de desaparèixer havia estat la seu de l’Escola de Mallorquí, va construir-se originàriament per allotjar cavalls, muls i ases mascles de genètica seleccionada. La Secció de Sementals va tenir la seu a Palma. Però el 1955 es va traslladar a Manacor. “Sempre va dependre al quart dipòsit de sementals de l’Estat, que es trobava a l’Hospitalet de Llobregat i record que varen haver d’expropiar les cases velles que hi havia per poder fer l’edifici”, explica Antoni Pasqual ‘Maia’, que va fer de soldat al quarter dels Sementals i ara té 81 anys.
Els sementals eren propietat de l’exèrcit i s’oferien a les egües de cavallistes i pagesos. “S’organitzen parades públiques i se cedeixen reproductors a ramaders particulars. I també durant la temporada de reproducció, que normalment va del 10 de febrer al 10 de juny, distribuïm els sementals a les parades en diferents indrets de Balears”, explicava el 1984 a la revista Trot, J. Bauzá, que fou capità de la Secció de Sementals de Manacor.
“Mon pare, en Juan Gibanel, va ser durant molts anys el capità de cavalleria dels Sementals. Jo hi anava molt, em deixaven muntar a cavall. A la planta baixa hi havia les quadres i els animals, cada soldat havia de cuidar una bístia i a dalt hi havia el pis amb les oficines. Eren pocs soldats, una desena”, recorda el seu fill, Gabriel Gibanel, que als seus 86 anys, a ha estat regidor de l’Ajuntament i continua essent un gran aficionat als cavalls i al trot.
“Duien cavalls bons de fora i els creuaven amb els d’aquí, la Secció de Sementals estava molt implicada en el trot i va fer anar endavant les carreres, mon pare tenia un cavall àrab i corria a galop, en sabia molt i va arribar a ser jurat a l’hipòdrom”, afegeix Gibanel. Però la Secció de Sementals també participava en les festes del poble. “Per les Beneïdes de Sant Antoni no hi faltaven mai, sortien vestits amb l’uniforme de gala, amb cavalls de muntura i també enganxats amb cabriol”, afegeix Antoni Pasqual.
L’activitat dels sementals va continuar durant les dècades de 1970 i 1980. “A finals dels anys 70 encara hi havia soldats i cavalls, jo vaig anar a escola al Simó Ballester i record que a vegades per les finestres de la classe vèiem com els sementals muntaven les egües i ens feia molta gràcia”, recorda Antoni Pasqual, que és nebot de l’antic soldat del quarter.
