Indigneu-vos. Pep Barrull Més d'una vegada havia promès explicar les semblances entre els dos sistemes. Idò, anem per feina. El 1874, un cop d'estat protagonitzat, com no per l'exèrcit, acabava…

Un dia de pau
El erudito saharaui Chej Mohamed Elmami. / “La prenda de la pau és millor / que la presumpta darraa de la guerra ”.
Jo tinc un somni, aquest dia de pau. / Tú, que em fa preguntes / què és per “un dia de pau”, / Et diries que cap record / jo dejaron per jugar / derrera un arc de Sant Martí / ni coneixia la meva infància arrebatada, / i el meu jove tan aviat / al disseny saharaui minvà, / fugint de la guerra atrós. // Jo tinc un somni, aquest dia de pau. / Tú, poderós, que presumeixes /
Sí, a la guerra! /
Jo no tinc complex de mi etern somni /
Sí a la pau! / i somnii pau i harmonia amb els nostres dies. /
Un dolç petó és qualsevol dia de pau, / una radiant i sincera sonrisa, / un ventre ple de menjar, / un digne calçat per a caminar, / un sostre per conviure, una flor per regalar,/ una arada per sembrar / una abraçada per compartir, / un quadern i un llapiç per a escriure / i una mà per donar / per al ahogat en rius de guerra. / Poderós, cruel, indiferent davant el meus raídos turbantes y rugido de tripas,/ Aquesta és la pau que vol viure per un dia. /
Assegut sota l’ombra / d’una milenària acàcia, / varen acabar els meus anys d’aurora. / Mai abans havia escoltat el renou de bales / ni d’avions supersònics, / fins que va rompre / el silenci del meu solemne cementeri / i el meu desert saharaui es va quedar / desert de pau, / i la pau en la meva jaima va guanyar a la guerra / i la jaima es converteix en símbol de pau, / i la multitud de mans blanques va guanyar quaranta anys de guerra, / i el meu cor ple de pau va guanyar a l’odi, / i desert de guerra en pau sembrava amor, / i tens pau i amor i pau, / per a tots els que només somiem / aquest dia de pau / al meu Sahara Occidental, / a Bagdad / a Damasc / a Beirut, a Gaza o a Jerusalem. / Jo tinc un somni, aquest dia de pau. / Tú, amic, que em fas preguntes. / ahir despres de quatre decadas a les riveres de Saguia / varen trobar la fosa del meu padrí, / les històries del seu rosari, / el seu document d’identitat i la darraa / que portés quan va marxar en pau, / a cuidar el nostre guanyat / i no es va tornar pus. / Fixa’t com varen sonar en mi / els tambors de la guerra, / i vaig respondre predicant la pau / per a que l’ànima del meu padrí / en pau descansés i en el meu desert / i amb la meva jaima imperi només pau.
Bahia Mahmud Awah, nascut al Sàhara el 1960, va realitzar els seus estudis entre el Sàhara Occidental, Cuba i Espanya on resideix actualment. Va participar en més d’una desena d`antologies de poetes Saharauis i té set llibres publicats en solitaris.
Bahia, fill de pastors de les zones de Tiris, en du a la memòria el conflicte que viu a aquesta zona del planeta olvidada als ulls dels grans interessos. Una terra que es va regalar a un altre estat sense passar per unes eleccions que permetin a les persones d’aquest lloc expressar els seus desitjos.
M’imagin per un moment que el meu únic desig en la vida fos d’un dia de pau – “one peace day” i observ com els interessos polítics que només busquen llençar els seus bolsillos manejan la meva vida i la de les que són al meu costat. Veig que un conflicte que s’hauria d’haver arreglat fa més de quaranta anys encara segueix sense definirse i oblidat dels temes a tractar a les agendes dels més importants.
La nova proposta de govern a Espanya, uneix dues forces d’esquerra molt compromeses amb el tema del Sàhara fins al moment. Pot ser que acabi com a tema prioritari en les seves agendes?
Emmi Finozzi