Un dia de pau
El erudito saharaui Chej Mohamed Elmami. / “La prenda de la pau és millor / que la presumpta darraa de la guerra ”.
Jo tinc un somni, aquest dia de pau. / Tú, que em fa preguntes / què és per “un dia de pau”, / Et diries que cap record / jo dejaron per jugar / derrera un arc de Sant Martí / ni coneixia la meva infància arrebatada, / i el meu jove tan aviat / al disseny saharaui minvà, / fugint de la guerra atrós. // Jo tinc un somni, aquest dia de pau. / Tú, poderós, que presumeixes /
Sí, a la guerra! /
Jo no tinc complex de mi etern somni /
Sí a la pau! / i somnii pau i harmonia amb els nostres dies. /
Un dolç petó és qualsevol dia de pau, / una radiant i sincera sonrisa, / un ventre ple de menjar, / un digne calçat per a caminar, / un sostre per conviure, una flor per regalar,/ una arada per sembrar / una abraçada per compartir, / un quadern i un llapiç per a escriure / i una mà per donar / per al ahogat en rius de guerra. / Poderós, cruel, indiferent davant el meus raídos turbantes y rugido de tripas,/ Aquesta és la pau que vol viure per un dia. /
Assegut sota l’ombra / d’una milenària acàcia, / varen acabar els meus anys d’aurora. / Mai abans havia escoltat el renou de bales / ni d’avions supersònics, / fins que va rompre / el silenci del meu solemne cementeri / i el meu desert saharaui es va quedar / desert de pau, / i la pau en la meva jaima va guanyar a la guerra / i la jaima es converteix en símbol de pau, / i la multitud de mans blanques va guanyar quaranta anys de guerra, / i el meu cor ple de pau va guanyar a l’odi, / i desert de guerra en pau sembrava amor, / i tens pau i amor i pau, / per a tots els que només somiem / aquest dia de pau / al meu Sahara Occidental, / a Bagdad / a Damasc / a Beirut, a Gaza o a Jerusalem. / Jo tinc un somni, aquest dia de pau. / Tú, amic, que em fas preguntes. / ahir despres de quatre decadas a les riveres de Saguia / varen trobar la fosa del meu padrí, / les històries del seu rosari, / el seu document d’identitat i la darraa / que portés quan va marxar en pau, / a cuidar el nostre guanyat / i no es va tornar pus. / Fixa’t com varen sonar en mi / els tambors de la guerra, / i vaig respondre predicant la pau / per a que l’ànima del meu padrí / en pau descansés i en el meu desert / i amb la meva jaima imperi només pau.
Bahia Mahmud Awah, nascut al Sàhara el 1960, va realitzar els seus estudis entre el Sàhara Occidental, Cuba i Espanya on resideix actualment. Va participar en més d’una desena d`antologies de poetes Saharauis i té set llibres publicats en solitaris.
Bahia, fill de pastors de les zones de Tiris, en du a la memòria el conflicte que viu a aquesta zona del planeta olvidada als ulls dels grans interessos. Una terra que es va regalar a un altre estat sense passar per unes eleccions que permetin a les persones d’aquest lloc expressar els seus desitjos.
M’imagin per un moment que el meu únic desig en la vida fos d’un dia de pau – “one peace day” i observ com els interessos polítics que només busquen llençar els seus bolsillos manejan la meva vida i la de les que són al meu costat. Veig que un conflicte que s’hauria d’haver arreglat fa més de quaranta anys encara segueix sense definirse i oblidat dels temes a tractar a les agendes dels més importants.
La nova proposta de govern a Espanya, uneix dues forces d’esquerra molt compromeses amb el tema del Sàhara fins al moment. Pot ser que acabi com a tema prioritari en les seves agendes?
Emmi Finozzi
