Notes de Patrimoni. Antoni Puig
Diuen els fabricants de calçat de muntanya de Lloseta que enguany han vist pujar les seves vendes. Pareix, idò, que molts dels que sempre han anat més als bars que a fora vila i que ara ja no hi poden anar —per motius que tots coneixem— ara freqüenten més sovint els espais naturals. I qui diu espais naturals diu caminar per fora vila, una activitat que en el meu cas molt sovint combin amb la visita del patrimoni arqueològic de les nostres illes. Un dels llocs més espectaculars per fer les dues coses és la finca pública de Son Real on, a més d’un entorn natural únic per paisatge i natura, podem trobar un dels conjunts patrimonials més rics de l’illa de Mallorca.
Aquest tram de la costa nord mallorquina, que des de l’any 2002 és una finca pública dedicada a la preservació del patrimoni natural i cultural, és un petit paradís enmig de la urbanització massiva de la costa de la Badia d’Alcúdia, on se situa. Dins aquest entorn meravellós hi ha també un gran nombre de llocs on les restes del passat —sobretot prehistòric— de la nostra illa es fan ben evidents. Per exemple, just a la vorera de la carretera d’Artà al Port d’Alcúdia, i abans del portell que duu a les cases si venim d’Artà, podem observar el jaciment del Figueral de Son Real, un assentament únic i paradigmàtic del trànsit entre el món de les navetes (l’Edat del Bronze) i el dels talaiots (l’Edat del Ferro). A més, si baixam a peu fins a la costa per qualsevol dels molts camins que recorren el pinar i la garriga de la possessió, podrem admirar un dels llocs (ja no jaciments) més originals i especials de les costes de l’illa: la necròpolis de Son Real, situada arran de la mar, just a la punta coneguda com a Punta des Fenicis i molt a prop de l’Illot des Porros. No és l’únic jaciment de l’àrea, el mateix illot és ocupat quasi en tota la seva extensió per una altra necròpoli. A més, al punt de la costa més proper a l’illot els i les arqueòlogues hi varen desenterrar un santuari prehistòric excepcional. Per cert, entre les arqueòlogues que hi feren feina hi havia l’actual directora del Museu d’Història de Manacor. Però no ens desviem del tema, a l’àrea immediata a tots aquests jaciments, en un radi d’uns 500 m encara hi ha més traces del passat. Per exemple, les restes d’un dolmen, un enterrament col·lectiu de les primeres etapes de l’ocupació humana de Mallorca dels quals no se’n conserven més de 3 exemples a l’illa, tots a la badia d’Alcúdia.
El jaciment més estudiat i el més espectacular és, però, la necròpoli situada a la Punta dels Fenicis. El lloc es coneix per les seves reminiscències arqueològiques encara que de fenici no en tengui gaire, per no dir res, ja que les restes que s’hi troben corresponen a un cementiri dels indígenes de l’illa, no dels navegats semites. Les restes constitueixen un dels jaciments arqueològics més singulars, ja no sols de les illes sinó també de la Mediterrània occidental. És un jaciment original per la seva situació (a la costa, quasi damunt la mar) i també perquè allà hi ha un conjunt de tombes amb estructures construïdes, cosa poc freqüent a la prehistòria balear. A més, són construccions molt especials, de fet són rèpliques d’edificis més grans i que la gent enterrada a Son Real devia veure als seus llocs de residència. Podríem dir que són com talaiots en petit, just l’època en la qual es construïren aquestes tombes de l’Edat del Ferro, que inclou l’Època talaiòtica i la posttalaiòtica o balear. A la punta dels Fenicis també hi trobam enterraments més moderns i és que l’activitat al jaciment s’estén fins més enllà de la conquesta romana! Aproximadament des del segle VII al segle II a.n.e. Però això, ho haurem de veure en una altra ocasió.
