Un poble que vol festa és un poble viu, un poble que vol governar-se és un poble sa

Hi havia el patró Pelat. També els Mossets, i els Cataliners. Els de l’Estanc. I tots els qui vengueren després. No fa encara 150 anys. Un no-res dins la immensitat de la història. Porto Cristo, en el seu origen no era, ni tan sols, una colònia d’estiu. Només un llogaret de mar, si així en podríem dir. Però aquelles coves i aquelles cases cresqueren i esdevingueren illetes, i es feren els carrers. I s’establí la Carrotja, i les Comes i el Mitjà de Mar. El poble, la gent prenia la terra per esdevenir entitat vertadera. Cala Manacor, Colònia del Carme, Port de Manacor, Porto Rojo, Portocristo, i Porto Cristo. Districte 5, n’hi ha hagut que li han dit. Avui, però Porto Cristo, el Port, és per dret i per mèrit propis, un poble. No en dubta ningú, ja. S’acosten les festes més enyorades, les de la marededéu del Carme, les que no es pogueren fer l’any passat, les que enguany es podran fer només a mitges. I el poble s’engalanarà encara que hagi de ser només a mig gas. Ningú no en dubta, ja, que són un poble. Però tenen, alhora, aquella ànsia de vila jove que vol acabar de créixer per emancipar-se definitivament. Hi ha el cansament de pensar-hi tant, que s’entremescla amb la il·lusió i les ganes de continuar-hi pensant, mentre es confirma batle rere batle, manacorí rere manacorí, que Porto Cristo, si no es governa per ell mateix, molt difícilment tendrà aquella sensació de felicitat, de tranquil·litat, de serenor i, sobretot, de seguretat. La seguretat de poder dir que si les coses no van bé és perquè són ells mateixos qui no les fan bé. La seguretat de no haver d’atribuir els seus mals, els seus dèficits, les seves mancances, a qualcú que no siguin ells mateixos.

Hi ha tantes coses que hom sempre es proposa de canviar. I tan poques que es puguin canviar vertaderament… Si la sobirania portenya ha de passar pel vistiplau manacorí passaran dècades, o segles, abans que tot això es pugui baratar. Posem ara tres impossibles damunt la taula: el primer, veure ballar una dona vestida de dimoni el dissabte de Sant Antoni; el segon, veure abolir les Fires i Festes de Primavera i les Carrosses; i el tercer, la independència de Porto Cristo. Per quina de les tres posaria messions el nostre lector amable?