skip to Main Content

“Un temps la gent feia moltes coses per cuidar-se a ella mateixa, avui ho compren fet”

Coloma Umbert Puigserver, Titota (Manacor, 1917-2020) visqué més de 100 anys i recordava amb enyorança la feina amb cançons i el ball de pagès, entre moltes altres coses que ja no tornaran.

Vós, que teniu 103 anys, heu vist grans canvis socials i de tot tipus.
Saps que ha canviat el món, ara no pareix el mateix món, qui l’ha vist i el veu! No s’assembla. Saps que les he vistes de negres quan era joveneta. Jo vaig venir el temps de la misèria i vaig esser a temps a veure de tot. No és com ara, llavors anaven justes, les coses. Vaig perdre ma mare que tenia tretze mesos. Ma mare es va morir del grip, l’any del grip (1918), es va morir igual d’un ca. Pels carrers de Manacor cremaven romaní per llevar aquella olor. Quan es va morir ma mare em varen donar a dida (1), a la sogra d’en Jaume “Garanya”, era un encant de dona de bona persona, un àngel, era una santa persona, em feia anar per la retxa, tothom anava per la retxa llavors… el didot (marit de la dida) era en Mateu Colom. Me’n recorda que hi havia uns homes que arreglaven la via del tren i em varen dir “nineta, que et diuen?” i jo els vaig dir “Coloma”; i em diuen “i a on vas”?, i jo dic “a Can Colom”, i ells reien… la dida tenia una filla, es posava gelosa i em deia “tot el que et donen a tu, ma mare m’ho roba a mi”. L’interès és mala béstia!….

I després, com va ésser la vostra vida de més grandeta?
Jo les he passades molt tristes quan era petita. Jo estava dins un barracull. Mon pare era un turmassot. Saps què és! En parlar que estàs amb un turmassot, no esperis cosa bona. Mon pare anava a fer feina i no tornava fins l’horabaixa de tot, i jo tot lo dia estava tota sola a fora vila a sis anys. Anava a treure aigua en el pou, no sé com no hi vaig caure cinquanta vegades! Un dia que la fam me’n duia, vaig menjar argila… llavors vaig tenir madrastra. Un dia que vaig encetar una esclafada, la madrastra em va donar una pallissa amb una espardenya. Vaig estar dos dies que no podia caminar. Ho varen dir a son pare de mon pare. El padrí va venir i jo jeia dins un carro d’un veïnat, a fora vila. Quan el padrí em va veure aquelles anques negres de la pallissa, va dir a la madrastra “tu no moriràs en el llit perquè jo et mataré”, i quan va sentir aquelles exclamacions, ella se’n va anar i pus en la vida vaig tornar veure aquesta dona… quan vaig esser més gran, em vaig llogar per criada…

A quina casa estiguéreu llogada per criada?
A Ca’n Pastor. Vaig estar llogada per criada fins que em vaig casar. Com que jo no tenia ca nostra, només podia sortir unes hores. Em donaven el temps tatxat (2), i jo aprofitava per festejar, però havien d’anar vius, llavors no es podien aferrar. Llavors em vaig casar. Les dones de primer ens casàvem vestides de negre, les dones de primer duien els cabells molt llargs, duien una trunyella amb un floquet (llacet) abaix. Quan ens casàrem vàrem donar dues coques de pasta de quarto de Ca’n Ravell… el meu sogre era “Ruia” de malnom, menava la galera del metge Ladària quan anava a veure els malalts…

Treballàreu a fora vila?
Del dematí fins el vespre. Anava a collir herba i fer feina com una gitana. Feia de tot, anava a espigolar, ben arreu, pellucava ametles, saps que hi havia de misèria! Llavors, per a segar ens posàvem manegots (3), maneta (4), canons de canya (5), i un davantal… llavors, a fora vila tothom cantava, jo cantava malament, però cantava com un rossinyol. Déu meu, que ha canviat el món!

Tenc entès que abans, a Manacor, cada diumenge feien ball de bot a na Camel.la. Hi anaveu, vós?
Sí. Hi anava molta gent! Les balladores seien a la bancalada de davant. M’agradava molt ballar de pagès, oh, que era de balladora, jo! Si em volien fer feliç, au, un ball! Ballaven a les totes, primer eren molt forts de cama, ara no ho són tant. Hi havia un revetler (6) que duia el “tango” del ball. Oh, primer! Quina altra cosa tan diferenta que era!…

Vós heu vist moltes innovacions tecnològiques..
El món ha fet un canvi gros. Llavors, quan passava un cotxe, la gent corria per anar a veure’l, ara fixa’t!… llavors, per a rentar-nos posàvem una alfàbia i un forat i au, ja teníem la dutxa!… ho sents? llavors, només anàvem a la mar un pic o dos en tot l’any. Anàvem amb el carro a cala Varques o a cala Anguila, hi havia la banyera dels homes i la banyera de les dones, llavors no es podien ajuntar, era pecat… Era molt diferent, la gent de primer. Si ens n’anàvem a la botiga o enlloc, deixàvem la clau dins la finestra però no rodàvem, ca! En aquell temps no hi havia aquests desastres d’ara…

Véreu infants amb cervellera?
Sí. La cervellera (7) era de roba, i tots els infants, quan començaven a caminar duien cervellera perquè si queien no es feien mal en el cap…

A Manacor, hi havia molt gent que feia oli de serp?
En aquell temps tothom feia oli de serp (8) pel cremat i per a moltes coses. La gent feia moltes coses per cuidar-se ell, no és com ara que tot ho compren fet, no és vera?… si tenien mal de cap, es posaven un pegadet de llevat al cap i s’ho aguantaven i això llevava el mal de cap. Pels cops es posaven una fulla de figuera de moro al cop. Si tens la sang alta, prens herba cossiada i et rebaixa un poc la sang….

Tenc entès que per Nadal, l’Ajuntament de Manacor rifava porcelles…
Sí, rifaven porcelles. Per Nadal matàvem una porcella, i per pasqua matàvem un mè. No ens menjàvem les ungles, no! Bona teca, bona teca! (9)…

Quan el septembre de 1936 la mílicia repubicana va abandonar Mallorca, quina va ésser la reacció de la gent de Manacor?
Me’n recorda que quan els rojos fugiren, molts de manacorins pujaren de genollons l’escala del Sant Crist per a donar gràcies…

Sentíreu parlar de dones manacorines que sabíen embruixar?
Sí. Hi havia unes dones punyeteres que donaven un menjar que feia tornar els homes com a beneits…

Glossari

1. Dida: dona que alletà un infant que ha parit una altra dona.
2. Temps tatxat. Temps assenyalat.
3. Manegots. Mànega per a protegir els braços.
4. Maneta. Tros de cuiro que posat al dors de la mà, la protegia de la falç .
5. Canons de canya. Tros de canya per a protegir el dits.
6. Revetler. Ballador que dirigeix el ball.
7. Cervellera. Gorra que duien els infants per a protegir el cap dels cops.
8. Oli de serp. Botella plena d’oli que contenia una serp agafada pel maig.
9. Teca. (pronunciat amb e oberta) Menjar, aliments..

Back To Top
Search