skip to Main Content

Una cova, un mussol i el dimoni cucarell

Antoni Puig

Dia 26 de juny de 1997 l’espeleòleg menorquí Pere Arnau explorava els tallats de la costa nord de Ciutadella, a Menorca, quan el va sorprendre una cavitat a la roca. El forat, a uns 20 m per sobre del nivell del mar era de molt difícil accés, ja que es trobava molt enfora de la part superior del tallat.L’esforç per accedir a aquella cavitat, ara ho podem ben dir, s’ho va pagar, perquè el que va trobar va ser increïble.
Al principi, a la sala de més a prop de l’entrada, el panorama no augurava tot el que després sabem que es va trobar més endins. Allà hi havia unes restes, completament desconegudes fins al moment, que consistien en una acumulació d’estalagmites i una foganya amb restes d’ossos. Eren les restes més antigues trobades dins la cova i corresponen a l’Edat del Bronze Balear. El més curiós és que malgrat ser les restes d’un foc, no hi havia traces d’haver-hi menjat ni cuinat. A més, la foganya es va fer amb llenya molt especial. Si bé el 90% és ullastre, hi ha presència de fustes que no són les més adequades per cremar, com la figuera o el romaní. Tot això fa pensar que les restes corresponen a un ritual: l’arribada fins a la cova, la tria de les llenyes, de les aromes, la selecció d’estalagmites… Tal vegada es pot relacionar amb algun aspecte de les entranyes la terra que veneraven.
L’excepcionalitat de la cova, anomenada després “del Mussol” per un ocell que hi vivia en el moment de la descoberta, no va ser només l’estat de conservació de les restes que s’hi trobaren, sinó la natura de les restes mateixes. I és que el ritual de la primera sala no era l’únic ritual documentat al jaciment. La cova segurament va ser escenari d’uns rituals d’iniciació probablement només accessibles a uns pocs.
Això els arqueòlegs que van estudiar les restes ho van deduir dels objectes de fusta tallada, de fet, les figures antròpiques més antigues de la prehistòria balear. Es tracta de la figura d’un home de perfil, segurament representant un creient, i la d’una figura antropomorfa amb banyes de cérvol (o cabra jove) que seria la d’un déu. Aquest déu podria estar relacionat amb un culte cèltic que es coneix per exemples més tardans, de manera que és possible que sigui un antecessor del culte a Cernunnos, «el banyut».
La veritat és que a un parell de setmanes de Sant Antoni és temptador parlar del dimoni més antic de
les Balears (que no seria artanenc ni manacorí sinó ciutadellenc!). De fet, hi ha la possibilitat que tenguin relació. Si bé fa uns anys els estudiosos de la nostra festa sí que pensaven en paral·lels antics, avui són més escèptics. De tota manera és possible, encara que remotament: la pervivència medieval de cultes pagans està documentada a Irlanda i altres llocs i, a més, altres déus pagans han estat assimilats a criatures malignes o negatives pel cristianisme, com el dimoni, i les seves característiques positives assimilades a sants cristians. I aquí arriba una dada interessant. Sabeu de què era déu, entre altres coses, el déu Cernunnos? Idò dels animals i la seva salut i fertilitat. Us sona? És una llàstima que no s’hagi estudiat, però per jo que hi ha un bon camp d’estudi. A més, per a la identificació de la figura trobada a la Cova des Mussol amb Cernunnos, o un antecessor seu, hi ha un altre atribut del déu que apuntaria en aquesta direcció: Cernunnos era també el déu de les profunditats, de les entranyes de la terra. On millor per adorar-lo que a una cova aïllada al nord de Ciutadella?

Back To Top
×Close search
Search