Són desenes les persones que en aquests darrers vint-i-un anys han passat per la nostra redacció d’una manera o d’una altra. Nosaltres parlam amb quatre d’elles perquè ens expliquin què és per a ells el Cent per Cent i com creuen que serà aquest nou camí que ara pren.
“Cent per Cent va revolucionar l’escena local amb un periodisme fresc”
Càndida Vives va ser durant quasi tretze anys redactora en cap d’aquesta casa. Explica que “la revista Cent per Cent va omplir un buit, va cobir una necessitat. Hi havia una part de la població manacorina que no se sentia representada per les revistes locals que hi havia en aquell moment. Ara que tenim accés a tanta informació, això pot semblar banal, però llavors la majoria de les famílies tenien la revista del poble damunt la camilla, i aquesta era gairebé l’única font d’informació de proximitat, a part del contacte amb els veïnats. Cent per Cent va donar veu als que fins aleshores havien estat en un segon pla a nivell polític, social i cultural”.
Per a Vives, “Cent per Cent va donar veu als que fins aleshores havien estat en un segon pla a nivell polític, social i cultural. Per a mi el Cent per Cent, va ser més que una feina, va significar la possibilitat de participar en un moviment social i de fer poble”. A nivell periodístic, opina que “va revolucionar l’escena local amb un periodisme fresc en el qual quasi tot estava permés i podíem fugir de les normes que encotillen la professió. Només a tall d’exemple, quan Sant Antoni tot just començava a despertar, la revista va apostar per la festa amb uns suplements sobredimensionats, que el director de cap altre mitjà hauria permès, les pàgines de cultura superaven amb escreix les pàgines d’esports i les estantisses pàgines de societat a l’estil d’altres mitjans eren inexistents. Durant més de 20 anys Cent per Cent ha informat del que passa a Manacor des d’una perspectiva pròpia i necessària, no sense passar per moments difícils”.
La periodista manacorina també reivindica, però, la necessitat d’informar, ara per la via digital: “No es tracta de voler fer el que fan les xarxes socials, ni de competir-hi en immediatesa, velocitat i espectacularitat. La funció del periodista crec que ha de ser posar un punt d’anàlisi, contrastar i relacionar totes aquestes informacions fraccionades i dispars que per si soles no ens permeten entrendre la realitat. Manacor continua necessitant un mitjà de comunicació que fomenti l’esperit crític i la reflexió, i el canal digital és possiblement el que a dia d’avui ofereix més i millors possibilitats”.
“Cada dia som més persones les que cercam les notícies al món digital”
Mercè Pinya va viure els seus inicis en el món del periodisme a la redacció de Cent per Cent. L’avui cap de premsa de l’Ajuntament explica que “el Cent per Cent, que per a tantes persones significa informació de proximitat i de qualitat, fa una passa més decidida cap al món digital, on cada dia som més persones les que hi cercam les notícies”. Per a la periodista manacorina “el Cent per Cent ha apostat per ser-hi, amb tot allò que ens té acostumats. Rigor, periodisme, històries i els reptes que tenim com a societat. Són els eixos d’un projecte que no tenc cap dubte que aquesta nova etapa servirà per encara arribar a més públic.Si ara no és en paper i és en digital, és perquè els temps canvien, però el que no mudarà mai és la necessitat dels ciutadans de tenir informació propera i de qualitat. I el compromís, n’estic segura, d’aquest equip per servir-la al poble”.
“Cent per Cent informa de l’entorn immediat però amb una mirada posada arreu del món”
Antoni Mateu va encetar la seva singladura en el món del periodisme a la nostra publicació, que també, amb ell, començava a caminar. L’historiador i avui també periodista caimarienc explica que “tot i que Cent per Cent va néixer quan ja es deixava entreveure la crisi del paper, el setmanari manacorí ha estat a temps d’arribar a moltes de cases i a ser a damunt el tasser de molts de cafès. Això és una cosa de què no podem bravejar totes les publicacions nascudes a la primera dècada del segle XXI”.
Per a Mateu, “el seu èxit es deu a informar amb un caire molt peculiar que una part de la societat de Manacor, una ciutat amb moltes publicacions, demanava: informar de l’entorn immediat però amb una mirada posada arreu del món, sense descuidar que la capital del Llevant és una ciutat referent de l’entorn cultural català”.
Es lamenta que “molts enyorarem llegir els seus reportatges i entrevistes en paper, però el món digital també té avantatges: l’accessibilitat a través del telèfon que duim a la butxaca, la immediatesa de conèixer tot d’una allò que passa, i no haver d’esperar a dijous a llegir tots els continguts”.
Finalment, Antoni Mateu recorda que “hi ha la possibilitat de multitud de formats, que no es limiten al text, sinó que s’obrin noves perspectives amb vídeos i àudios. Desig que aquesta etapa que ara comença Cent per Cent sigui molt profitosa, i que continuï sent un mitjà a través del qual els periodistes puguem conèixer iniciatives pioneres nascudes a Manacor”.
“Quan ens arribava al pis d’estudiants de Barcelona el trobàvem la cosa més underground i meravellosa del món”
Joan Sitges ha estat també redactor d’aquesta casa i director de la publicació durant alguns mesos. L’ara locutor d’IB3 explica que “Cent per Cent neix dins un univers manacorí on els exemples de revistes que existien no eren de modernitat, i de qualque manera va ser un revulsiu. Record que la revista ens arribava al pis d’estudiants de Barcelona i el trobàvem la cosa més underground i més meravellosa del món. Sentíem veus que no havíem sentit mai, la memòria històrica, les cales i excursions dins la contrada… que molts de manacorins en aquell temps no coneixien”.
Per a Sitges, amb el tancament de l’edició de paper, “es perdrà un ritual de llegir el Cent per Cent, allò de tenir-lo i fullejar-lo de dalt a baix, independentment del que posi el titular. A la gent de la meva generació ens costa mantenir una lectura constant en pantalla, però al mateix temps és un canvi necessari perquè avui tot du al manteniment del paper em premsa a la mínima expressió. El preu de la impressió, del paper, de la distribució, són càrregues importants”.
Segons el periodista manacorí, la digitalització no està barallada amb el localisme: “Es demostra que hi ha exemples de premsa local digital amb un present i un futur extraordinaris, però s’ha de trobar un mètode per ser un poc únic en un entorn allà on hi ha molta competència”, tot i que recorda que “el model de Cent per Cent ha estat inspirador precisament de moltes capçaleres que avui hi ha”..
