Joana Maria Llull (Palma, 1983) és diplomada en educació social i fa feina en l’àrea de Menors del GREC des de l’any 2011. Filla de pares manacorins, fa més de dues dècades que retornaren al poble i ara serà la coordinadora de la comissió permament de MÉS-Esquerra a Manacor, després de la fusió orgànica d’ambdós partits confirmada aquest cap de setmana passat.
Podem dir que definitivament “has entrat en política?
A les darreres eleccions em varen oferir de poder participar en el projecte de MÉS-Esquerra i vaig dir que sí de cap, perquè ho vaig veure com una oportunitat de poder fer feina pel poble. Jo ja havia estat participativa socialment i cívicament. D’aquesta manera, ara també podria aportar la meva mirada de forma més activa i encara més participativa dins el municipi. Vaig anar de número deu a la llista.
Però ara és la cap visible del partit a Manacor, en un òrgan que fins ara no existia…
Després de les eleccions férem una junta gestora que estava formada per Montse Amer, Sebastiana Mascaró i jo mateixa, que érem els tres números següents de la llista que no érem regidores. També hi havia Ferran Montero, que ja ocupava, però, un lloc a la junta gestora de Porto Cristo. Ara MÉS-Esquerra passa a ser un sol ens, el resultat de la suma de dues sigles que va néixer de Manacor i per Manacor, i que és una fórmula que s’ha demostrat que funciona, perquè vàrem guanyar les eleccions.
La comissió permanent, per tant, és l’evolució d’aquesta junta gestora.
Sí. A partir d’aquesta junta decidírem formar un equip que pogués ser representatiu per poder presentar-nos davant l’assemblea com a candidatura.
Quina és la funció d’aquesta comissió permanent?
Donar suport als regidors i regidores perquè tenim la batlia de Manacor i el partit hi ha de ser darrere per fer de pont entre la militància i l’equip de govern, que ha de poder estar al dia del que viu Manacor. Hem de ser el contacte amb el que passa a peu de carrer i és tasca nostra també fer complir el programa als nostres regidors a partir d’aquest retorn que ens faci la militància. Ho feim en positiu i per fomentar la participació. La nostra idea és marcar unes línies sectorials com ara serveis socials, urbanisme, territorial… i fer-hi feina per ajudar els regidors. Aquest és el potencial de la nostra militància. Es tracta d’aprofitar la intel·ligència col·lectiva de MÉS-Esquerra per poder governar millor.
Es podria dir que els vuit components d’aquesta comissió permanent són un embrió del que seran les llistes a les pròximes eleccions?
Falta molt de temps per poder dir això. Tots els qui formam part d’aquesta comissió no tenim cap càrrec. Podríem dir que més que diferents som complemetaris, i que volem representar la pluralitat de Manacor. Per això, per exemple hi ha persones de perfils tan diferents com una mestra, un treballador de la brigada municipal, dos representants de Porto Cristo… Ara governam i tenim uns regidors i regidores fantàstics, i també el batle. Es tracta de donar suport als regidors i de connectar un altre pic amb el poble. La comissió permanent ha de tenir una comunicació directa amb els regidors, i ha d’estar al seu servei.
I ells al vostre?
També! Es tracta de complir i fer complir tot el que ens vàrem encoratjar per guanyar les eleccions. I en el cas que no es pugui, hem de poder donar les explicacions de per què no ha estat possible. Tots hem donat la cara per MÉS-Esquerra i hem de continuar fent feina.
Amb la unió orgànica de MÉS i Esquerra s’han acabat les quotes de partit?
És que si ho pensam bé, la gent ja votava directament MÉS-Esquerra. Efectivament, no hi haurà quotes de partit.
Com definiries aquesta nova marca, ideològicament?
Participació democràtica, verda, feminista, social…
Un partit és una unió de persones i cada persona és un món. Et fa passar pena que s’ampliï l’espectre i això faci també perdre una mica la línia ideològica?
Sempre hi ha una línia que és comuna. Un partit és una comunió de persones amb mirades diferents, però que inclouen, no exclouen, entenent les postures. Si ho ajuntam tot, és més enriquidor.
Com expliques l’èxit de MÉS-Esquerra. Heu guanyat dues eleccions seguides…
Era una llista que engrescava, amb perfils personals totalment diferents, però molt frescs. Persones que es dedicaven a oficis i professions diversos i que ho fan amb entusiasme. Aquest entusiasme va fer que Manacor cregués en Miquel Oliver i el seu equip. Hi ha una altra manera de fer política, ara es diuen les coses pel seu nom.
Has dit que allò que no es podia complir del programa s’havia d’explicar? Què és el més complicat de dur a terme?
Arribar a tot el municipi, saber estendre la mirada a tot el municipi. I s’han fet passes per això, com ara la campanya de la recollida porta a porta: els primers llocs on es va fer varen ser Son Macià i Porto Cristo. S’ha de fer arribar la cultura a tots els racons del municipi. Hem e fer un casal de joves… Tot això són projectes molt forts dins el municipi. El moment que vivim ara no ens permet fer aquest procés participatiu com voldríem, perquè hauríem de poder ser més al carrer.
Com han viscut els regidors la crisi de la Covid-19?
Al carrer. Joan Gaià amb els pagesos desinfectant Manacor, o Miquel Oliver, que ha estat molt crític amb el Govern autonòmic per poder defensar el que pertany a Manacori reclamar uns drets. Ho han viscut amb coratge i paciència, intentant donar solucions, com ara Carme Gomila dotant serveis socials de més recursos, o Mateu Marcé ajudant les escoles en tot el que ha calgut.
MÉS-Esquerra forma part d’un equip de govern plural. Quina relació ha de tenir aquesta comissió permanent amb els socis de govern?
Nosaltres el que hem de fer és donar arguments als regidors perquè tenguin la força. Sabem que el debat hi serà, sabem que governam amb el PSOE, sabem que no tenim la majoria absoluta, i per això mateix també hem d’intentar arribar democràticament a un consens. Nosaltres som més una ajuda que no un control. D’altra banda, és important tenir present que dins la comissió no hi ha ningú de l’equip de regidors, i això ens permet ser més objectius.
Qui compon aquesta comissió?
Sebastiana Mascaró es cuida de l’àrea de cohesió, amb la gestió de conflictes, l’atenció a la militància, el feminisme… Antònia Pujades és l’encarregada d’acció política i tresoreria, amb el seguiment dels plens, l’organització de campanyes, assemblees, recollida de propostes… Biel Font s’encarrega de la logística, amb l’organització d’espais i de recursos; Ferran Montero és l’encarregat de l’àrea de joventut, i també de l’aspecte territorial, amb atenció a tots els nuclis del municipi. Sebastián Filippini es cuida de l’àrea de ciutadania i nouvinguts; Montse Amer fa feina amb entitats, associacionisme… I Marcel Pich és l’encarregat de comunicació i organització. Jo en som la coordinadora.
La comissió permanent és un òrgan de partit.
Sí. Podem dir que representa la formalització del matrimoni de MÉS i Esquerra, que és una marca que té una força i havia de quedar reflectida.
Canviarà la teva presència pública quant a participació, aquest nou càrrec?
Políticament estic situada de fa temps. La meva posició està clara. El càrrec em col·loca com a cara més visible, però la comissió és un equip. I m’agrada. No estic tota sola en la presa de decisions.
Et veus de regidora d’aquí a tres anys?
Vaig demanar de no anar molt amunt a les llistes. Militar és una manera de viure la política més de dedins prèvia a ser regidora. I això és positiu.
