Aquest treball d’Albert Carvajal, Antoni Gomila i Antoni Tugores pretén fer una aproximació a l’alimentació dels frares dominics a partir de les anotacions conservades a l’Arxiu del Regne de Mallorca. Tot i que l’ordre tenia restriccions, els frares eren rics en temps de pobresa. El convent va ser durant molts d’anys no un hostal, però sí un lloc d’habitatge per als visitants més il·lustres de Manacor.
Així, s’obsequiava aquests visitants. El batle i notari de Manacor eren personalitats presents… Un menjar consistia, per exemple en dos plats: llegums i hortalisses principalment, i una lliura de pa. La carn estava, sembla, suspesa, perquè deien que afectava el descontrol de les passions. Però sí que els animals de ploma estaven permesos.
Els frares, doncs, trencaven el dejuni de carn quan venien visitants il·lustres. Els frares treballaven en l’apotecaria, fabricant fórmules magistrals. Es pot dir que eren rics, per les propietats que tenien, i no necessitaven fer gaire feina per tenir els aliments.
Les hortalisses i altres productes permetien fer negoci amb algunes de les seves compres. El 1860 es compren una sèrie de quarteres de blat a Sardenya; 174 lliures de neu, les quals equivalien en valor a 43 bous. Una bona part de les terres dels frares estaven destinades al conreu de vinya i vi, per al seu consum i venda. La feina de batre no la feien els frares, sinó que tenien operaris, cuiners, etc. Posseïen corrals d’aus, ous, etc. Però per a les grans celebracions compraven bous, dolços i altres productes, com està documentat.
Pel que fa a l’hostal, eren productors de cucs de Seda al carrer de les moreres. Els ingressos més importants no provenien d’aquí, sinó dels drets censals que tenien sobre trats, cases venudes i altres propietats. S’hi havien de sumar les entrades de bacines, les aportacions per les misses i enterraments dins el temple de persones rellevants.
Els corrals i les païsses ocupaven el que ara es coneix com els Jardins dels Frares. Es poden documentar compres considerables de tasses, plats… quan hi havia grans celebracions gastronòmiques, que no es feien al refectori sinó a la cel·la prioral, que ocupava una ala del claustre, hi assistien tots els membres importants. I les sobres se’ls enduien a ca seva, dintre del plat mateix… així que la compra de plats els suposava una despesa important. Les sobres les donaven als pobres.
Per les festes de Sant Domingo s’adquirien bous, anyells i molt d’arròs. Tot plegat va durar fins al 1798 quan els dominics es veieren obligats a entregat una gran suma en el context de l’enfrontament entre Espanya i Anglaterra. Aprofitaren per tallar amb aquesta tradició.
La xocolata americana, concretament una lliure, fou comprada per primera vegada el 1716, i el seu consum augmentà. La comunitat consumia tonyina, mussola, cap-roig, llagosta, déntol i fins i tot anguiles. Hi havia anguiles de son Artigues, entre Porreres i Felanitx, on hi havia el Torrent de son Valls que arriba a na Borges. A les festes de Sant Domingo i les de Nadal s’hi afegien tots tipus de celebracions diverses; el 1723 se celebra, per exemple, la llibertat del rei. Aquí els frares celebraren la tornada a l’Antic Règim (o sigui, el fet que al rei se li havien tornat els privilegis); amb un àpat d’entre 40 persones, 144 ensaïmades, 8 lliures (sis quilos) de diversos aliments.
Crida l’atenció la despesa que es feia el Divendres Sant: 30 coques i seixanta parells de pans. Les coques costaven, en aquell moment, més que els vedells. Els frares elaboraven sobrassada amb carn de vedella cap al 1792. El 1835, l’any de l’aixecament carlí a Manacor, compren 4 tarongers i 4 llimoneres de Sóller. La qual cosa fa pensar que no pensaven sortir del poble de manera precipitada.
Pel que fa a clarobscurs sobre els quals cal reflexionar: les dietes monacals coexistiren amb les pautes dietètiques de l’època, i es pot veure que s’introdueixen aliments provinents d’Amèrica.
