skip to Main Content

Caparruts fins al final

Aquesta setmana passada la presència de dones al ball dels dimonis per la festa de Sant Antoni ha tornat ser notícia. Després d’haver-se reunit fa algunes setmanes amb l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, el batle Miquel Oliver va demanar explícitament al baciner Mateu Juan que posàs fil a l’agulla perquè a les pròximes festes de Sant Antoni hi puguin ballar dones. La data és significativa. La colla de dimonis i el Patronat organitzaren un curset per assegurar un planter amb presència femenina que pogués assumir la dansa en cas que hi hagués qualque baixa en “l’equip titular”. Tot i que Sant Antoni ja ha doblegat els setanta i el dimoni gros ja és seixantí, no sembla encara pròxim el moment del relleu. Així com les altres danses de figura manacorines viuen cada any canvis en la seva formació titular, la colla de dimonis ha resultat ser molt més conservadora també en aquest sentit. Mateu Juan fa prop de 20 anys que n’és baciner, i abans ja havia estat dimonió. Toni Puigserver, dimoni gros, fa una trentena d’anys que és portador de les banyes més carismàtiques de la dimonieria mallorquina; Toni Bauzà, Pastureta també es deu acostar a les dues dècades com a dimonió; com son pare, que després de ser dimoni gros agafà els hàbits de Sant Antoni. Qui fa més pocs anys que hi ha arribat és Toni Juan, Aleix, que és el més jove de la colla.

Així, els tres dimonis, Sant Antoni i el baciner, a part de ser tots cinc homes, són també tots cinc membres de dues famílies manacorines. L’equilibri entre Aleixos i Pasturetes va ser fa anys una garantia a l’hora de servar la festa i fer-la arribar al triomfant segle XXI. Amb el canvi de segle, però, les veus que reclamaven una democratització en la tria dels dimonis cobraven força a cada any que passava, tot i que sempre de forma no organitzada. Qui sí que estava organitzada va ser l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, i també el Col·lectiu de Dones de Llevant. Les agrupacions feministes manacorines demanaren des d’un primer moment que les dones ballassin pertot. Els primers foren els Indis, els seguiren els Cossiers, que, a banda de la dama, també han assegurat presència femenina entre els cossiers; i finalment els Moretons, que semblaven els més contraris al canvi i que l’han acabat acceptant amb total naturalitat.

Ara, després de dos anys sense festa, amb temps més que sobrat per a la reflexió i per a la recerca d’una solució, ni Patronat ni baciner semblen tenir cap intenció que aquest 2023 hi hagi cap dona en el ball dels dimonis. Sembla com si volguessin erigir-se en el darrer bastió, en el darrer vestigi del que queda del Manacor del segle XIX: un Manacor molt autèntic, molt vertader, molt rústic i molt patriarcal. Un Manacor d’altre temps que tenia festes d’altre temps, com és natural. No podem voler viure les festes, ni cap aspecte de la vida en general com fa cent anys, ni com en fa cinquanta, ni com en fa vint. Les coses canvien. La societat progressa. Els canvis, de vegades costen, i de vegades també són dolorosos. Però molt sovint són inevitables.

Si no és enguany, serà l’any que ve, però estam segurs que el canvi arribarà i que, estigueu ben tranquils, baciner, dimonis i Patronat, no serà tan dolorós com us pensau, sinó natural i reposat.

Back To Top
Search