Skip to content

La ximbombada del Mallorquí torna a fer història

La massificació va restar lluentor a alguns moments de la vetlada

Llengües de gent s’escampen cap a la plaça de Joan March, cap al carrer d’Artà i cap al carrer de Capdepera, en un i altre sentit. La massificació de la ximbombada del bar Mallorquí és manifesta i palpable. Les torradores s’estenen durant desenes de metres i nombroses cotxeries romanen obertes perquè hi torrin els veïnats. Dins el bar, després d’un senzill, emotiu i fresc lliurament dels premis del Concurs de Glosa Escrita, Miquel Sureda i Antoni Llull, Carnisser, obrien el foc amb algunes cançons de repertori que aguantaren alguns minuts. Primer les del sant, després les coentes, i finalment, l’esclat eufòric i vigorós de la millor glosada del món a hores d’ara. De tots els racons del bar guaitaven ara uns ullons, suara una mà, per cantar la glosa improvisada. La convivència harmoniosa entre les veus habituals i les de nova fornada o les no tan fresques però més desentrenades, demostrava en el Mallorquí, una vegada més, l’òptim estat de salut de la glosa improvisada com a ens de cultura popular, viu i dinàmic. Més d’una vegada, però, els glosadors hagueren de demanar silenci, mal que fos en forma de quarteta elegant, perquè el glosat pogués continuar el seu camí, que s’allargà fins ben entrada la matinada…

Un concurs emblemàtic

Tant a nivell quantitatiu com a nivell qualitatiu, el Concurs de Glosa Escrita del Bar Mallorquí, que enguanya arribava a la novena edició, ha esdevingut un dels certàmens més emblemàtics entre tots els concursos d’aquesta casta arreu de Mallorca. Enguany n’ha resultat guanyador el glosador i poeta campaner Miquel Àngel Adrover.

En la categoria de millor quarteta el guanyador ha estat Pau Riera, seguit de  Miquel Servera i Jordi Tornila.

La competència va ser important i el jurat va tenir dificultats per triar els guanyadors. Així, també va voler reconèixer amb accèssits les virtuts de les composicions de Maria Magdalena Amengual, Cati Vidal i Ramon Reus.

Glosa guanyadora del Premi Especial

Cada idea és una espira
nada dins un fogueró
que, en botar del foc, regira
el ventre d’un glosador.

Les cançons, en ser cantades,
mai moren completament:
són ferides mal tancades
en el cor de qui les sent.

Quan la fosca sigui tanta
que no et deixi trencar alè
esqueixa’t la veu i canta
per ser aquell qui vulguis ser.

Miquel Àngel Adrover

Back To Top
Search