Artistes, polítics i crítics reconeixen el patrimoni cultural que ha deixat Llorenç Ginard al municipi, així com posen en relleu la persona que era
“És un referent”
“Havíem dinat junts no feia ni un mes i estava molt il·lusionat amb una escultura, vaig trobar que estava superbé”, assegura la pintora Catalina Julve. Una artista que assegura que Llorenç Ginard “és un referent de l’escultura i pintura; hi ha poca gent que hagi fet la feina ha fet ell”.
Un escultor que va deixar a Manacor, i Mallorca, “un llenguatge molt peculiar sense cap necessitat de sortir d’allà, perquè ja li donava prou recursos per no haver-se de moure gaire i és una gran sort tenir un llenguatge tan potent, només ho fa la gent amb molt de talent”, afirma.
A part del vessant artístic de Ginard, Julve posa en relleu que “era un home molt humil que mai va anar d’artista prepotent”. És més, agraeix que sempre li donàs coratge, ja que “està molt bé que els artistes que t’estan generacions per damunt et valorin i es posin a la teva altura”. De manera que, diu, era “un referent en tots els sentits”.
“L’enyorarem, sí”, lamenta.
“Va virue la seva vocació amb una gran dedicació”
“A Manacor hi ha una sèrie d’escultures que són característiques amb la seva personalitat; o sigui, va ser una persona amb una gran vocació, la qual va mantenir durant pràcticament tota la seva vida i molt dedicat al món de l’art”, explica el pintor Mateu Sitges Febrer.
I és recordant el llega t que Llorenç Ginard va deixar al municipi, que reconeix que la seva pèrdua “és un pena, cuidava l’ambient artístic i que socialment estava en contacte amb els moviments d’arreu de Mallorca i Manacor”.
“Va viure la seva vocació amb una gran dedicació”, reconeix Sitges.
“L’hi han faltat oportunitats”
El pintor Miquel Mesquida tenia un vincle amb Llorenç Ginard que anava més enllà del món artístic. “Era el vincle d’una gran amistat, una amistat que anava in crescendo”, assegur. “Era una gran persona, una persona tremendament emotiva, alegre; jo crec que a Manacor el trobarem molt a faltar”, afirma l’artista. “L’enyorarem molt”.
A més a més, remarca que Ginard “serà un gran referent” i que de persones com “n’hi haurà poques artísticament xerrant”. Un home que va mantenir “la seva postura davant totes les dificultats”.
“Les circumstàncies no varen venir favorables”, “ha fet molta feina, però li han faltat oportunitats”, lamenta Mesquida.
“Era una persona molt oberta i apassionada”
Feia quinze dies que havíem berenat plegats a Can Lliro”, explica el crític d’Art Joan Carles Gomis. A ell, la mort de Llorenç Ginard l’ha agafat en mig d’alguns projectes conjunts i després d’haver vist la maqueta de l’escultura que preparava per posar a baix del Cós. Al llarg de la seva vida, varen dur a terme diferents exposicions plegats, i per això varen tractar tant a escala professional com personal. “De tant en tant m’agradava visitar-lo a l’estudi”, reconeix. I és que, comenta, “era una persona molt oberta i apassionada, un artista”.
Des del seu punt de vista, Ginard “és l’escultor per excel·lència de Manacor i un dels referents de l’escultura contemporània”. “És un gran artista”, afirma.
A més a més, Gomis puntualitza que “va ser una de les ànimes, juntament amb Brunet, del Grup Dimecres”.
“Hem d’estar contents d’haver-lo tengut”
“En Llorenç era una persona molt estimada i justament feia molt poc temps que l’havia vist i ens havíem donat una aferrada; em va fer molta pena saber que ens havia deixat”, lamenta Antònia Llodrà, que va ser delegada de Cultura.
Reconeix que “ha deixat un llegat artístic a Manacor, però també com a persona”. I és que, assegura, “tots hem d’estar contents d’haver-lo tengut i li haurem d’agrair sempre el que ha fet”.
“Una pèrdua patrimonial”
El delegat de Cultura, Mateu Marcè, explica que la notícia “va causar un moment de tristor i buidor”. També empatia, era “el pare d’un treballador de la casa i proper”.
Lamenta que és “una pèrdua patrimonial, perquè quan es mor una persona així, el poble se sent un poc més buit”. Recorda que l’artista tenia projectes en marxa pel municipi. Tot i això, posa en relleu que la “darrera proposta que havia fet, va ser la restauració del morató de davant la porta de la biblioteca”.
“Tot d’una vaig pensar amb el Grup Dimecres”
“En Joan Carles Gomis em va informar que s’havia mort Llorenç Ginard i tot d’una vaig pensar amb el Grup Dimecres, un grup de gent d’artistes que quedaven cada dimecres a Can Nofre per pintar, passar-se dibuixos o passar-se artistes que havien conegut”, explica l’especialista en Art Contemporani Margalida Galmés.
I és que considera que el fet que el manacorí compartís aquesta “manera guapa i adequada de veure l’art”, se li ha de “valorar molt”. Fer art per l’art i passar gust de conèixer coses noves.
“Segur”, diu Galmés, que Ginard “és un referent per la gent més jove que li ve després” perquè varen poder veure “que a Mallorca també es poden fer coses contemporànies, ja hi havia aquesta gent que les feia a Manacor al 75”.
Amb tot, entén que aquest grup s’hauria de donar a conèixer més.
