skip to Main Content

Absurditats administratives

Durant aquest estiu l’equip de govern manacorí ha tengut esment de derogar l’ordenança per al pagament de les taxes d’ocupació de via pública. Una mesura demanada i esperada pels propietaris de bars, cafeteries i restaurants, que, amb la crisi de la Covid-19 varen veure reduïda la seva capacitat d’aforament i han hagut de sobreviure amb l’ocupació de les terrasses. A més, amb la reducció de l’aforament també a l’exterior, els establiments han pogut ampliar els seus metres d’ocupació de via pública per mantenir, en la mesura del possible, la seva capacitat de negoci. Però alerta, ara resulta que tots els qui ja estaven d’alta, si han ampliat metres, els han de pagar.

De sentit, és clar, en té molt poc. I més si tenim en compte que l’Ajuntament ha habilitat una línia de subvencions precisament per poder tornar aquests doblers. L’administració és una màquina lenta, però sovint també absurda. Quin sentit té per als propietaris de bars i restaurants pagar una taxa que després l’Ajuntament els haurà de tornar? No és fer la feina debades dues vegades? És evident que sí. En qualsevol cas, sembla que la bona voluntat per part de l’equip de govern i del delegat Carles Grimalt hi és, i que tota l’ajuda que la Casa del Poble manacorina podrà donar no quedarà dins un calaix per manca d’esforç dels seus responsables. I tanmateix, també és comprensible el mal gust de boca que queda a tots aquests propietaris de negoci, que han de ballar de mal gust al so d’una administració que tan sovint no toca amb els peus en terra ni és capaç de posar-se al nivell de les necessitats dels ciutadans, per a qui, al cap i a la fi, existeix i funciona l’Ajuntament i també tota l’administració pública. Mantenir en forma el múscul empresarial manacorí és una necessitat i cal aplicar esforços per dur-la a bon termini. Cal, però també, no oblidar els qui no tenen un rosegó de pa per dur-se a la boca. Els qui viuen de lloguer i no el poden pagar. Els qui no poden satisfer les demandes del sistema educatiu i les necessitats econòmiques derivades del manteniment dels seus fills. Els qui han hagut d’assumir tasques d’atenció a gent gran que durant un temps varen deixar de fer els centres de dia… Les necessitats derivades en temps de pandèmia són diverses i plurals i tots els planys són dignes de ser escoltats.

Back To Top
×Close search
Search