skip to Main Content

Amb la pausa serena i exhausta que ve després de les grans bauxes, Manacor diu “fins l’any que ve”

Centenars de santantoniers seguiren la ruta dimonial el dia de la festa, que es clogué amb el darrer ball i l’ofici solemne a l’església.

El dia de la festa continua sent el dia de la festa, però reposada i serena. Les veus que s’esclataren el dia abans, ara sonen suaus com una mà que acarona un infant en acotxar-lo per anar a dormir. El dematí, hi ha un renou de festa fresca al carrer. Després de les beneïdes arriba el ball a la rectoria, exquisit i solemne. Després de dinar a Tortova, la comitiva dimonial es reincorpora a la tasca a la pista dels cavalls, i d’allà comença una nova vegada la ruta cap a morir. No hi ha agitació ni nirvis. només un cansament amorós reblit de generositat. Molts d’anys. Visca Sant Antoni. Visca Manacor. Les proclames són les mateixes. L’eufòria ha desaparegut i s’ha trasmudat en tendresa. Les rialles són somriures.
Tampoc, ni de molt, caminen tan aviat els dimonis, com el dia abans. O és només una impressió? Passen per les avingudes, i pels carrerons de Fartàritx. Després arribarà la plaça del Mercat i les travessies de Na Camel·la i Baix des Cos. La festa que pareixia eterna exhaureix les seves hores per encaminar-se a la penombra del temps durant 364 dies. Canten a sa Bassa els santantoniers. Els darrers. Els qui han decidit acompanyar la festa fins al seu darrer alè. Qualcú té ganes de plorar. Dos joves s’abracen. Sonen les darreres notes i el rotlo s’obre per donar pas a la darrera llevada de careta d’enguany. Els dimonis, exhausts i contents, carrer de Francesc Gomila avall, prenen el rumb del final, d’obrir la persiana al carrer de Sant Roc i saber que, definitivament, l’any que ve, ja no hi haurà, com enguany tampoc, ni Damià Bauçà ni Toni Puigserver a la comitiva. El millor homenatge, dedicar-los aquest record i gratitud en el final de festa.
Back To Top
Search