Sebastià Sansó (Manacor, 1980) és l’actual Director General d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus i un dels impulsors de la nova llei de residus de les Illes Balears, recentment aprovada. Parlam amb ell sobre aquesta llei pionera.
Quines són les línies clau de la nova llei de residus?
Nosaltres definim la llei de residus amb una frase que és que el millor residu és aquell que no es produeix. Un dels èxits d’aquesta llei crec que és posar l’èmfasi en aquest primer graó: intentam canviar, no només un sistema de gestió de residus sinó tot un model de consum. En aquest sentit apostam per eliminar aquest model d’un sol ús i lineal que resulta tan perniciós pel medi ambient i que ha omplert els mars i oceans de plàstic i en conseqüència els peixos de plàstic. El camí és anar cap a l’eliminació de residus que són totalment prescindibles i cap a la reducció i canvi de tots aquells que per ventura no ho són tant o que per qüestions de mercat únic no es poden eliminar del tot però que sí que es poden demanar que, per protecció del medi ambient, es facin amb materials manco impactants del medi ambient.
Com per exemple?
Les palletes per veure o les vaixelles d’un sol ús per exemple, no poden ser de plàstic, hauran de ser de material compostable. Tot i que està clar que és millor si no s’empren i anam als tassons reutilitzables i el que s’havia fet tota la vida. Això és el gran repte de la llei i crec que ha tengut una gran repercussió. En aquest sentit crec que tenim sort perquè Europa és la regió més avançada del món en normativa ambiental i sobretot de gestió de residus però en alguns aspectes es queden només amb principis generals i directrius que els estats membres han de dur a terme i implementar.
I no ho fan?
Bé, per exemple a l’estat espanyol són les comunitats autònomes les responsables de medi ambient i fins ara ningú havia escrit mai les mesures concretes per fer aquest canvi de model.
En quin model us heu inspirat per fer la llei?
Malauradament no hem trobat una llei que es pogués copiar i implementar aquí perquè la societat canvia molt de pressa i és difícil tenir normativa que coincideixi en aquest sentit. Em ve al cap la ciutat d’Hamburg, on s’havien prohibit les càpsules de cafè però no s’havia inclòs el fet que el mateix productor s’hagués d’encarregar del seu reciclatge com en el nostre cas. Nosaltres fa tres anys que fem feina amb aquesta llei, precisament perquè volíem que fos una llei de calat i perquè no teníem cap llei a les Illes Balears sobre la matèria i era molt necessària, perquè produïm 800 mil tones de residus.
On creus que van més avançats en aquest sentit?
En general nosaltres solem posar la mirada sobre la normativa del País Basc i Catalunya perquè solen ser les comunitats més avançades en el tema. A més, el que hem fet ha estat un grup de treball amb Navarra, Catalunya i el País Valencià. Ens hem agrupat per fer feina amb els directors generals d’aquests llocs i ens hem ajudat els uns als altres. Per exemple, a Navarra ha sortit una llei fa uns mesos en la qual nosaltres ens hem recolzat perquè la llei pogués ser la més completa possible.
És bastant pionera aquesta llei ido.
La repercussió que ha tengut i les reaccions dels experts ens ha fet veure que sí que és una llei pionera. Com anècdota, quan va sortir el primer esborrany de la llei vàrem ser portada de mitjans de tot Europa i fins i tot de Turquia.
Pot servir de model per altres països, no?
Bé pel que surt a les xarxes, diria que sí. L’ONU o algunes de les ONGs ambientalistes més importants ens han donat l’enhorabona i afirmen que és el model a seguir.
Has parlat de canviar el model de consum. Com ho feim escala individual?
El primer que hem d’intentar és canviar la manera de consumir. És vera que ens trobam productes hiperplastificats i que de vegades topam amb la normativa de sanitat però jo mateix com a ciutadà, vaig a comprar fruita o la carn i duc les meves pròpies bosses o els tuppers o compr sabons amb ampolles reutilitzables… Si hi ha una demanda del ciutadà, hi haurà un canvi de model. Per una altra banda, els residus que produïm els hem de separar i els hem de separar bé perquè si no espenyen la cadena de reciclatge. També és important, en el dia a dia, és la implantació de la recollida de matèria orgànica.
És una mentida això que diuen que tanmateix llavors s’ajunten tots els residus?
Això és més fals que un duro sevillano. No és més que una excusa per aquelles persones que no volen reciclar i és un desbarat ambiental que perpetua un sistema que ens du al col·lapse.
La recollida porta per porta és més efectiva per aconseguir que la gent separi els fems?
És una qüestió tècnica i està demostrat que és una de les més efectives. El que passa que només es pot fer en determinades tipologies urbanes però hi ha altres sistemes com els contenidors intel·ligents.
I les empreses com es prenen aquesta nova llei?
Ens ha sorprès gratament trobar que hi hagi hagut empreses que abans que hagin implantat la llei ja hagin començat a prendre mesures al respecte i moltes de les proves pilot que han fet aquestes grans empreses s’han fet a Balears. El canvi s’està produint abans que la llei hagi entrat en vigor. A més, un altre factor important és que l’administració sigui exemplificant i que la seva contractació pública tengui en compte clàusules ambientals.
Ja heu fet contacte amb les grans productores?
Ja s’hi ha treballat. El procés participatiu amb la llei ha estat molt ampli i hem fet reunions amb diverses empreses per treballar la llei i saber com s’aplicarà. Aquesta tasca s’ha fet, s’està fent i es continuarà fent. A més la llei preveu la creació d’una oficina de prevenció de residus que també servirà de punt d’informació.
Es preveuen multes si no es compleix la llei?
Sí que es preveuen multes i segons la tipologia seran lleus, greus o molt greus.
Aquest model de consum de què parlàvem va molt lligat també al turisme creixent… Com lligam una cosa i l’altra?
Es lliga implicant al sector hoteler, que ja s’està fent. Un dels punts és que s’ha d’entendre com una oportunitat de nous llocs de feina lligats a l’economia verda. La llei també implica que els hotels redueixin la producció de residus i que sigui obligatori la recollida selectiva, especialment la recollida de matèria orgànica. D’altra banda, també tenim en compte l’impost de turisme sostenible tengui un retorn per projectes de residus. Per exemple, ja ho hem fet amb una convocatòria de 700 mil euros per empreses i entitats privades que facin projectes d’economia circular i amb component social.
Quines mesures creus que haurà de prendre l’Ajuntament de Manacor amb aquesta nova llei?
Sí o sí fer un canvi de model de gestió de residus segons les zones i fer un pla seriós de conscienciació.
