Apunts de prehistòria de la petita de les pitïuses

*A la foto: Sepulcre megalític de Ca Na Costa, Formentera.

Apunts de patrimoni. Antoni Puig

Durant la dècada dels anys 70 del segle XX el naturalista britànic Frank Jackson, que vivia a Formentera i es dedicava a estudiar-hi la natura, va començar també a recollir informació del patrimoni arqueològic d’aquesta petita illa. Així, per exemple, va ser el primer a documentar les restes humanes trobades a la cova des Fum, a la Mola, o el jaciment Ca na Costa, al qual dedicarem avui una atenció especial perquè serveix per il·lustrar molt bé una bona part de la prehistòria pitiüsa.
El jaciment de Ca na Costa és un lloc molt especial. Situat a un entorn espectacular enmig dels estanys de ses Salines i molt a prop de les famoses platges d’Illetes, hi podem observar encara avui una construcció molt singular en forma circular i amb grans lloses col·locades radialment. De fet, els formenterencs coneixen les restes com es Rellotget, per la similitud en la forma a un rellotge d’esfera clàssic. Res a veure amb el càlcul del temps, però. Les restes corresponen a un sepulcre megalític que devia ser molt semblant a un dolmen encara que no és segur que hi hagués un túmul que ho cobria tot com en els casos de s’Aigua Dolça (Artà) o el de ses Roques Llises (Alaior). A les excavacions que s’hi varen practicar s’hi trobaren les restes de 6 homes i 2 dones els ossos dels quals van ser datats per Carboni 14 donant unes datacions de 2100-1880 a.n.e. Els cossos anaven acompanyats d’aixovars ben interessants per conèixer els primers pobladors de les Pitiüses: botons d’os, de petxina i d’ullal, denes de collar i eines de pedra (morters i percussors, una plaqueta perforadora). Això no obstant, el més interessant és que, a més d’aquestes troballes s’hi van documentar ceràmiques incises del Calcolític que serien més antigues que els ossos, cosa que implica que el sepulcre va estar en ús diverses generacions i que representen l’indicador de la primera presència humana a Formentera i tal vegada a les Pitiüses.
Així la ceràmica campaniforme amb decoració incisa és el que marca aquest primer poblament estable de l’illa. A més, aquesta ceràmica es troba a la coneguda Cova des Fum, als penya-segats de la Mola, una cova molt interessant que també guarda restes d’altres èpoques corroborant una ocupació antiga segurament de tota l’illa. Resta com un important buit en la recerca, però, com i on habitaven les poblacions que s’enterraren a Ca na Costa perquè les traces més antigues de vida –i d’edificacions – domèstiques són de l’etapa just posterior, de l’Edat del Bronze, l’època en què es va constituir, per exemple, el poblat del Cap de Barbaria II. En aquest moment les navetes, les cases en forma de ferradura típiques del Bronze Balear, són quasi idèntiques a les 3 illes on s’han trobat: Menorca, Mallorca i Formentera. En el cas d’aquesta darrera els assentaments d’època del Bronze el concentren quasi exclusivament a la zona del Cap de Barbaria, Es Cap, com diuen a Formentera. I és que anant al famós far es poden trobar ni més ni manco que 21 jaciments el més rellevant dels quals és el de Cap de Barbaria II.