“Jo volia qualque cosa més que contar una història, que fer una novel·la. Visc un moment com el que visqueren les avantguardes, un moment rebel de la meva escriptura. M’agrada que no quedi tot clar, el que escric. De fet, molts dels meus escrits són molt misteriosos, o tenen un doble sentit i presenten situacions i personatges que esdevenen metàfores”. Qui parla des de l’entusiasme adolescent i des d’una precoç maduresa adulta és Rita Shelyakina. Té quinze anys i fa quart d’ESO i està a punt de publicar el seu primer llibre, que durà per títol Besar la terra. Es tracta d’un recull de contes, poemes, reflexions, posts del seu blog d’internet… que li publica l’editorial La vocal de Lis. De fet, Rita ja els havia enviat el seu primer llibre, una novel·la de fantasia, “però pensaren que la fantasia ja tenia molta de competència dins el mercat… i em demanaren que fes un llibre del que escric al blog: relats, reflexions, vivències…”
Per l’octubre Rita va començar a escriure i va descobrir que li agradava, també, fer poesia, que li sortia “gairebé sense témer-me’n”. Rita sentia una necessitat d’expressar les seves emocions, les seves experiències, “perquè aquest llibre és com una teràpia, com un anar amollant petits fragments de la meva vida”. El llibre, poc o molt, “reflecteix, amb una immersió dins un camp desconegut, les vivències intenses dels adolescents”.
Rita ha triat el títol de Besar la terra “perquè vaig descobrir que a Llatinoamèrica hi havia uns grups ètnics que el primer que feien era acotar-se i besar la terra en arribar a un nou paisatge”. Li agrada, a Rita, aquest respecte per la mare terra, aquelles partícules que impregnades als llavis et fan adaptar-te al lloc que ara t’acull. Alguna cosa hi ha en el llibre, entre la mística dels grans capitans i l’enyorança amarga de la terra. 47 contes breus, en forma de poema, en forma de fantasia, de vegades amb un guia espiritual que l’acompanya… Com l’acompanya també la seva infantesa, a Astrakhan, al sud-oest de Rússia, molt a prop de la mar Cpaspia, on va néixer el 2001. Aquest llibre Besar la terra, que vol ser el primer de tres, parla també d’aquella al·lota que “sempre m’he sentit diferent, encara que em volgués integrar… Mon pare sempre diu que vaig estar sis mesos sense xerrar… fins que un dia em vaig amollar com si hagués parlat sempre en català”. Rita està agraïda a Mallorca, “perquè m’ha obert molt la ment… però bé, al final acabes sentint que no ets ni d’un lloc ni de l’altre…” i potser per això va voler “que les paraules prenguessin tot el seu valor…”
El llibre es presenta aquesta setmana que ve, concretament el dia 15 de juny, a les 20 a la Biblioteca municipal. Farà de padrí-presentador el professor Manel Santana. El dia 16 de juny, a les 17h, a l’IES Mossèn Alcover tendrà lloc la segona de les presentacions. Per a aquest mateix dia, però ja cap al vespre, Rita planeja també una presentació-festa de vetlada al cafè Can Lliro.
