Aurora García (Guadix, Granada, 1975) és infermera al servei d’Urgències de l’Hospital. Dia 12 de maig els seus companys li concediren el premi a la millor infermera de l’any i el Col·legi d’Infermeria de Balears, la insígnia de plata.
Fa més de vint anys que fas feina a l’Hospital de Manacor. T’ha sorprès aquest premi?
Sí, perquè cada any celebram el Dia Internacional de la Infermeria amb xerrades, exposicions i compartint els projectes que es desenvolupen infermers i infermeres de l’Hospital. Però enguany és el primer any que es concedeix aquest premi. M’ha sorprès molt perquè aquest reconeixement podria dur el nom de moltíssima gent. Tenc la sort de fer feina amb bones persones que a més, són professionals excel·lents. I continuu emocionada perquè els companys encara em feliciten i m’abracen quan ens topam pels passadissos.
El reconeixement destaca la teva capacitat de resolució i el tracte amable que tens amb els pacients…
No em consider la millor infermera, ni la més resolutiva. Som una més. Una peça del gran equip humà que fa rodar el servei d’Urgències a base de dedicació i empatia amb els pacients. Els sanitaris podem estar molt enfeinats i tenir una gran càrrega laboral, però qui ho passa realment malament són els que venen fins a l’Hospital per necessitat. Quan entren per la porta d’Urgències se senten en les nostres mans i part de la nostra feina és explicar-los allò que els feim perquè se sentin tan tranquils com puguin. L’empatia és important. Quan n’hi ha, els pacients responen amb gratitud, confiança i mirades còmplices que fan més agradable la nostra feina.
Quan vares incorporar-te a fer feina a l’Hospital de Manacor?
De manera definitiva, l’any 2003. Però l’any 1998 vaig començar a fer-hi substitucions que compaginava amb la meva feina a l’Hospital de Muro. Vaig graduar-me a Almeria el 1996 i dos anys després vaig venir a Mallorca amb la idea de fer currículum, aprendre i conèixer tant la sanitat pública com la privada. Em va sorprendre molt la quantitat d’ofertes de feina que s’oferien. Quan vaig arribar tenia la idea de quedar un temps a Balears per tornar cap Andalusia, però continuu aquí i no em puc queixar de res.
L’Hospital de Manacor té fama d’acollidor. És això el que t’anima a quedar-hi?
És cert que el tracte que tenim entre els companys és proper. Ens respectam i respectam els pacients. A mi m’agrada cuidar l’àmbit laboral com si fos la meva segona llar. Sense l’ajuda dels companys, la feina no sortiria. I els usuaris de la sanitat pública han de saber la importància que té el dret a ser ben atesos. El nostre hospital és petit. És d’àmbit comarcal, però com a professional et permet conèixer molts àmbits i diferents especialitats. I a mi m’ha permès desenvolupar-me com infermera en un dels serveis que més m’apassionen: el d’Urgències.
Com has celebrat el teu premi amb els companys?
Ho vàrem fer dia 12, a l’Hospital vàrem programar un bon grapat d’actes per celebrar el Dia Internacional de la Infermeria i entre aquests actes vàrem poder brindar i fer una picadeta. Però era una festa de tots i per a tots. El premi és compartit amb ells!
