skip to Main Content

Política turística: monocultiu, desgavell. Com fer fora els illencs de ca nostra

Indigneu-vos. Pep Barrull

Fa just dues setmanes penjaven una pancarta a la boca del túnel de Sóller, “Sollerics, arruix! Sóller és just per guiris i rics”. I es feien públics uns textos “Se’ns expulsa del poble”, “Feim nosa. Sóller ja no està fet pels sollerics”, “L’accés a l’habitatge es complica cada vegada més… encariment del valor de compravenda…”, “Som el decorat d’un parc temàtic”, “aquest monocultiu ens fa més pobres”, etc. Finalment, una crida a votar el partit que proposi les mesures més valentes. Bon inici de campanya quan just la campanya ha començat. Un S.O.S. desesperat en tota regla.
Hem conegut la primera batussa a Magaluf, 50 participants i diversos ferits. Quants anys fa que hauria d’estar arrasada Magaluf, i Punta Balena? I res, sempre la mateixa cançó. Beneficis per quatre hotelers i bars, i els costos en destrosses, seguretat, etc. a pagar entre tots.
A la Colònia de Sant Jordi 18 vaixells han organitzat una macrofesta a la mar. Escoltada la gravació es comprova l’altíssim volum de la música que va impedir els veïnats dormir. S’acabava a les sis del matí. Ningú va intervenir, ni la Guàrdia Civil, ni Ports, res. El monocultiu turístic té això, facilitar als turistes el poder real, la llibertat més absoluta per fer allò que els vengui de gust, no sigui que no tornin. Ho haurien fet a Alemanya, Països Baixos, Dinamarca, etc? No ho crec. Aquí tenen barra lliure. Recordau les imatges en l’arribada dels primers turistes acabada la pandèmia? Els feien mamballetes, reverències. El servilisme més decadent i insultant que hom pugui imaginar. És el recordatori permanent que la ciutadania de les Illes no som ningú, estam al servei dels turistes
Com ens recordava Terraferida en el comunicat que posava fi al seu activisme, de manera temporal, “no s’adopta cap política turística que els grans hotelers no vulguin. Si parlam d’urbanisme igual, la línia vermella és no tocar interessos ni expectatives de negoci immobiliari”. I recorda “els partits progressistes han governat 16 dels darrers 20 anys a Mallorca. Tot i que se’ls suposa més sensibilitat… continuen executant polítiques de creixement i massificació i es neguen a posar límits a la construcció massiva i al procés de turistificació total de Mallorca”. I Terraferida endevinava la tecla, l’encertava de ple.
Repassant els programes electorals autonòmics a les Illes (esmentaré només els dos grans partits) per aquest 28 de maig, constatem que res ha canviat i seguim en el mateix camí. El PP proposa gestionar l’èxit turístic, atraure inversions en sectors punters com la innovació, el sector nàutic… El PSOE suggereix un Pla de desenvolupament tecnològic tot creant plataformes de contractació i fidelització dels clients. A través de l’Agència Estratègica de Turisme per planificar, orientar i impulsar la promoció turística. La reconversió de places madures. Impulsar una llei contra l’oferta turística d’excessos… Impulsar projectes industrials estratègics en sectors clau com el nàutic, l’aeronàutic. I com no, impulsar la inspecció i control de l’oferta il·legal. En definitiva més del mateix Quanta raó exposada per Terraferida, l’esquerra fa de dreta, i la dreta perd espai. Lliçó de com conservar el poder.
Cap referència a la prohibició que els estrangers puguin continuar comprant propietats a les Illes tot garantint que els illencs puguin aconseguir un habitatge, una casa, un foravila, etc. Incidint en una baixada de preus que ho possibilitin. Els sollerics ens ho recorden clarament.
Professionals de la salut, de l’educació, policies, etc. no volen un destí a Eivissa i Formentera perquè no “poden” pagar els lloguers estratosfèrics (hem llegit que viuen en autocaravanes, cotxes, tendes, balcons, etc). Al final, els polítics, hotelers, especuladors deuen considerar que això és una anècdota.
I ens ho han deixat molt clar, aquesta serà una temporada de rècord, rècord de beneficis d’uns quants, increment de preus en tots els sectors, salaris baixos amb horaris impossibles, rècord de carreteres plenes, platges on no podrem anar, renous que ens impediran viure i un llarg etc. Les queixes i protestes es multiplicaran i tot serà un “arruix illencs”.
Morir, es pot morir de moltes maneres, també d’èxit.

Back To Top
Search