Aquesta vegada ha estat una professora de La Salle

La negativa d’una professora de primer de batxillerat de La Salle de Palma perquè una bandera espanyola penjàs a la classe el passat 25N va aixecar una polseguera mediàtica i a les xarxes socials, que un no sabia ben bé fins on arribaria. Quan vaig saber que hi havia implicats una docent de català, la bandera de l’estat i, a més, un entorn relacionat amb el Mundial de Qatar i la selecció de futbol masculina, vaig pensar que l’extrema dreta s’hi tiraria en tromba sense cap mena de mirament.
La docent va tenir present la normativa del centre educatiu: això és que, per exemple, en el cas del Mundial només hi pot haver banderes a les aules els dies en què coincideix amb partits de la selecció. O com també està estipulada la presència de la bandera del moviment LGTBI el dia en què es commemora la seva lluita.
Per tant, va aplicar el reglament de funcionament, davant la negativa d’una majoria considerable d’alumnes. Ben aviat el cas arribà a la premsa que, en un tres i no res, escampà la notícia a tot arreu i donà el sus a la cacera i al linxament d’aquesta companya de professió.
Com no podia ser d’altra manera, Vox i altres companys en aquest viatge donaren a conèixer el nom de la docent, el correu electrònic, imatges de la seva vida privada amb el marit i la filla menor d’edat; i s’inicià tot un seguit d’amenaces i insults del tot intolerables. És el feixisme del segle XXI, que tria una víctima i s’hi acarnissa. Vaig viure una situació semblant fa un parell d’anys amb un familiar a qui s’acusava d’haver matat un moix, amb tota casta d’atacs i intimidacions; i us puc assegurar que és molt mal de suportar, amb la ruixada que et cau damunt, i la impotència que sents de no poder fer-hi res.
El més greu de tot plegat, a part de la situació de patiment que ha viscut la professora enmig d’aquest escarni públic, és que aquesta vegada li ha tocat a ella. I que en una ocasió propera podem ser qualsevol de nosaltres, perquè Vox i la gent de la seva comitiva no tenen cap tipus d’escrúpol. Aquests que neguen la violència de gènere, que consideren que la memòria històrica és una pèrdua de temps i de doblers, que no conceben cap altre model de família i de relacions sexuals i afectives que no siguin les seves, escampen l’odi allà on van; són com un rei Mides de la confrontació i de l’assetjament que no podem tolerar.
Els demòcrates no hem de permetre que aquesta gent s’aprofiti de la nostra democràcia, per imperfecta que sigui, per destruir-la per dins, per atemorir qualsevol discrepància, per anar dissenyant una societat en què només hi càpiguen les persones que pensen com ells. Volem viure en un món i una escola diversos, aprendre a conviure amb punts de vista diferents, valorar la riquesa de la diversitat, gaudir d’una ampla gamma de maneres d’entendre la vida i el món dels afectes.
Com a docent que som, manifest públicament el meu suport a la professora de La Salle, a la comunitat educativa del centre i al professorat de les Illes Balears que fa una feina respectuosa i rigorosa. I deman a les famílies que necessitam el seu suport; també el de la societat en general, inclosos els mitjans de comunicació. I que cal desterrar, per sempre més, el discurs de l’odi, als centres educatius i a tot arreu.