Benvolgut senyor batle de Manacor, Miquel Oliver,
Ens veim amb el deure moral de fer-vos arribar la nostra profunda decepció i frustració envers la vostra gestió dels camins públics del municipi. Durant anys vàrem confiar que tendríem un batle disposat a defensar el patrimoni comú de tots els manacorins.
Malauradament, els fets ens han demostrat tot el contrari.
Després de diverses reunions mantingudes amb vós per tractar la situació dels camins públics, assumíreu el compromís de tirar endavant un nou inventari de camins, elaborat per un equip multidisciplinari d’experts, tal com obliga l’adaptació a la Llei 13/2018, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca. Han passat set anys. Set anys de promeses, de bones paraules i d’una sorprenent capacitat per ajornar allò que, segons sembla, mai no ha estat una prioritat. Ni tan sols s’ha licitat l’elaboració del nou catàleg.
Resulta evident que, per a vós, la defensa del patrimoni viari públic ocupa un lloc molt discret dins les prioritats municipals.
Després d’haver concedit llicència per instal·lar una nova barrera al camí de Sa Roca, declaràreu públicament que pagaríeu «encantat» la seva demolició. Una afirmació generosa, si no fos perquè els doblers no surten de la vostra butxaca, sinó de la de tots els ciutadans.
Sempre és més fàcil ser esplèndid quan la factura la paga qualcú altre.
La vostra inacció perjudica greument l’interès general, que, en teoria, hauria de ser la principal responsabilitat d’un batle. Pensàvem que, després de disset anys dedicats a la política, aquesta era una lliçó plenament assumida.
La inacció administrativa només afavoreix aquells que usurpen, tanquen o dificulten l’ús dels camins públics. De fet, arriba un punt en què costa distingir si simplement els afavoreix o si, indirectament, els protegeix.
Existeix realment, a Manacor, una defensa administrativa del domini públic viari? O aquesta tasca ha quedat reservada exclusivament a l’acció popular i a les entitats que, davant la passivitat institucional, es veuen obligades a fer la feina que correspondria a l’Ajuntament?
Sou conscient que la manca d’un inventari complet i actualitzat genera inseguretat jurídica i facilita la consolidació de situacions de fet contràries a l’ús públic dels camins? Teniu present que vivim en un territori sotmès a una pressió urbanística i especulativa constant?
La vostra inacció no constitueix una simple omissió administrativa; és un factor actiu en la consolidació de l’exclusió territorial que pateixen els ciutadans de Manacor i, en definitiva, tots els mallorquins.
En matèria de camins públics, el vostre mandat ha estat estèril, improductiu i, en nombroses ocasions, contraproduent.
Un exemple especialment significatiu és l’asfaltatge del camí dels Presos. No es tracta d’un camí qualsevol. És un espai carregat de memòria històrica, el suport material d’un episodi que forma part del nostre patrimoni col·lectiu. A qualsevol altre indret aquest llegat seria objecte de protecció, respecte i cura. Aquí, en canvi, s’ha optat per intervenir-hi sense la sensibilitat que mereix. En aquest camí, el valor públic i l’històric són inseparables, i la seva tècnica constructiva hauria d’haver gaudit d’una protecció específica.
I, per si tot això no fos suficient, ara anunciau la voluntat de nomenar filla predilecta de Manacor l’exbatlessa Catalina Sureda.
Un reconeixement que, des de la Plataforma Camins Públics i Oberts, no compartim en absolut.
Sou conscient que l’Ajuntament manté actualment un litigi contra ella per determinar la titularitat de l’antic camí de Cala Magraner i Cala Pilota? Sou conscient que, disset anys després de la signatura del conveni des Fangar, el camí de la Plana, que travessa la finca del Puig d’Alanar, continua tancat? Considerau realment que aquesta és una trajectòria mereixedora de la màxima distinció que pot concedir el municipi?
També sabeu que pràcticament la totalitat de l’antic camí de Cala Magraner ha estat llaurada i que avui els manacorins són desviats per una torrentera, gairebé impracticable, per poder arribar-hi?
Confiam sincerament que encara sigueu a temps de reflexionar i rectificar aquesta decisió.
Perquè, vist el balanç de la vostra gestió en matèria de camins públics, costa no pensar que determinades decisions encaixarien molt millor en el programa del Partit Popular. De fet, després d’aquests anys de mandat, no ens costaria gens imaginar-vos com un excel·lent candidat d’aquest partit al Consell de Mallorca.
Rebeu una salutació cordial.
Plataforma Camins Públics i Oberts
