skip to Main Content

Certamen Ploma de Milana de Vilafranca

Imatge de Bàrbara Nicolau
La setmana passada vaig poder presentar, juntament amb Maria Nicolau, els premis Ploma de Milana, la primera edició d’un certamen literari organitzat per part de la delegació de Vilafranca de l’Obra Cultural Balear. El concurs es dividia en tres categories (infantil, jove i d’adults) i tenien un funcionament similar: es va obrir una convocatòria de narrativa breu, seguida d’una primera tria per part de persones vinculades a l’Obra de Vilafranca i, per acabar, el jurat final –format per la vicepresidenta de l’OCB Magdalena Serra, la llibretera Maria Barceló i l’editor i corrector de la Revista Morlanda Antoni Bauçà– va dur a terme la selecció dels guanyadors.
Encertadament, la delegació vilafranquera de l’Obra Cultural va establir que tots els finalistes també rebrien un trofeu (una estatueta de fang en forma de ploma, obra de Danita Huguet) i que s’entregaria un diploma tant als finalistes com a la resta de participants. D’aquesta manera, i sense haver-se fet del tot intencionadament, es va aconseguir reunir a l’acte d’entrega de premis del Teatre Municipal de Vilafranca una gran quantitat de gent de totes les edats i sectors. Aquest grup d’assistents fou present al parlament del president de l’Obra Cultural de Vilafranca. Esteve Artigues va parlar de la necessitat de fer servir el català en tots els àmbits de la vida i de la urgència de plantar cara a qui vol suprimir la nostra llengua, sobretot ara, a causa de la situació que s’està vivint a les aules de les Illes Balears. El públic també va assistir a la part més distesa i manco política de l’acte que fou l’entrega de premis, en què va irradiar una sensació generalitzada de normalització de l’escriptura en català.
Persones de totes les edats pujaren a la palestra a recollir els seus obsequis i els relats guanyadors foren llegits per part dels membres de la companyia vilafranquera Tremolons Teatre. Amb tot, es va fer palesa que escriure és quelcom universal.
Ni l’escriptura ni la lectura depenen d’un sol col·lectiu, sinó que ens pertanyen a tots, i no hauria de ser diferent quan es tracta de literatura en català. La producció i el consum de literatura en la nostra llengua no ha de ser fruit d’una tria conscient, en tot cas s’ha de tractar del dia a dia de la societat mallorquina. Cap aquí és cap on apunta l’Obra Cultural de Vilafranca amb activitats com aquesta: en l’àmbit local, sense pretensions i amb fórmules accessibles. Per tant, esperem que siguin molts més anys de certamen de narrativa, de Ploma de Milana i de normalització i preservació de la llengua.
Back To Top
Search