La pluja no ha aturat la celebració anual per recordar les víctimes del feixisme a Manacor l’any 36. Al voltant de 300 persones s’han acostat a Son Coletes en una nova edició de l’acte de reivindicació i homenatge que ha modificat la seva ubicació, situant-se a cobri, a l’entrada del recinte, tot i que una gernació de persones ha quedat a les portes abillats amb el paraigua.
L’esdeveniment ha començat puntual a toc de xeremia, tamborino i flabiol, per donar pas a les intervencions de Sebastià Garba i Marta Maynegre que, en representació del Comitè, han conduït l’acte. “Avui continuen en molts altres llocs del planeta les mateixes massacres que es van dur a terme l’any 36 a Espanya. Ens demanam què hi ha dins del cervell d’aquells que perpetren les guerres: Supremacia? Negoci? Aniquilació del pròxim? Racisme? Egolatria? Com pot ser tan perversa la mentalitat humana?” començava Garba en el seu discurs. Seguia Mayngre, explicant que aquesta feia més de quaranta anys que es du a terme l’esdeveniment de memòria republicana a Manacor, noranta anys després del desastre. “Hi ha persones que volen negar que això és un genocidi i que deroguen lleis que el que volen és recordar i trobar els cossos d’aquelles persones que foren assassinades i enterrades de qualsevol manera evitant, d’aquesta forma, que es puguin retornar les despulles dels seus éssers estimats”. Així mateix, els organitzadors han recordat la “Visita als llocs de memòria del cementeri de Son Coletes”, que anirà a càrrec dels arqueòlegs d’Aranzadi i Àtics Margalida Rivas i Jaume Servera i que tendrà lloc el pròxim dissabte dia 18 d’abril a les 12h.
Tot just després s’iniciava l’actuació musical d’Al-Mayurqa, que interpretaven el tema “No ens fareu callar” – amb música i lletra de Toni Roig – i a qui el públic ha acompanyat entonant l’estrofa principal “no ens fareu callar malgrat ens segueu la vida”. Queden encara molts ossos per trobar, molts comiats i dols per passar, molts trossos d’aquella ferida sense cicatritzar. Un d’ells és el de totes aquelles dones que perderen pares, mares, germans o fills… totes aquelles que quedaren amb el mal constant al pit i hagueren de resistir, sostenint les seves vides sense haver pogut enterrar ni localitzar els seus éssers estimats. En homenatge a totes elles Marcel Pich interpretava “Cançó per a les dones” de Guillem d’Efak.
Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer
La lectura del manifest ha estat a càrrec de la brillant comunicadora Maria Bel Pocoví que ha incidit en les xifres de les guerres actuals. Tot fent menció dels morts de la Guerra Civil del Sudan del Sud, la guerra entre Rússia i Ucraïna o el genocidi d’Israel a Palestina entre altres conflictes bèl·lics, Pocoví lligava aquestes xifres amb els 500.000 morts entre el 36 i el 39. “No a la guerra. No a les guerres. Hi ha arguments més consistents que les xifres que acabam de llegir-vos per comprendre que la violència entre humans no mena enlloc?” afirmava la periodista. Així mateix, el manifest ha fet referència a Aurora Picornell i les Roges del Molinar així com a la recent derogació de la llei de Memòria Democràtica: “El record és dins cada un de nosaltres. Però la memòria és de tothom. Per això manifestam el nostre més enèrgic rebuig a la derogació de la llei de Memòria democràtica que el Parlament de les Illes Balears, comandat per una dreta covarda i tutelat per la ultradreta més reaccionària que recordàvem d’ençà que no hi ha el dictador, va aprovar fa tan sols unes setmanes. És tan trista com perillosa, tan indigna com inconscient, tan perversa com vergonyant, aquesta decisió. Una mesura que tira benzina al foc del rancor. Tiren vinagre a la ferida oberta i enceten un camí que ja coneixíem i que no volem oblidar”. Així mateix, el manifest del Comitè ha advertit dels perills i paral·lelismes entre aquell període i l’actualitat, marcats ambdós per l’auge de l’autoritarisme i l’odi.
Amb “El Cant dels Ocells” de fons, un dels moments més emotius ha estat la col·locació de la corona de llorer damunt d’una taula coberta amb la bandera republicana. Les persones encarregades d’aquest moment enguany han estat Guillem Fornés i la seva neta – familiars de Bartomeu Fornés i Bordoy, una de les darreres víctimes de la repressió feixista identificada a Son Coletes – així com Tolita Riera Alomar, neta dels rellotgers de Llubí, Toni Alomar i Margalida Jaume.
Així mateix, han intervengut de manera espontània Catalina Bover i Toni Cànoves, en representació del francès Serge Renault per recordar la història dels seus familiars morts en mans dels assassins feixistes. La primera ha volgut evocar l’esperit de lluita i reivindicació dels seus padrins “força i energia, mai ràbia”. Cànoves posteriorment ha explicat les connexions entre Manacor i Calais. El francès, tot i no dominar l’idioma s’ha atrevit a tancar el discurs: “Moltes gràcies. Je n’oublie pas!”.
A ritme de la cançó emblema de la República, “Himne de Riego”, de nou a càrrec dels xeremiers, els més joves de l’esdeveniment han traslladat sota la pluja la corona fins a l’escultura d’homenatge a les víctimes. Clavell en mà, totes les persones que han volgut, han fet processó amb les flors en mà, per col·locar-les a la corona i fer ofrena, recordatori i homenatge a totes les persones estimades vilment assassinades pel feixisme.
