Miquel Serra, músic manacorí amb una àmplia trajectòria, ha guanyat la modalitat de música dels Premis Ciutat de Palma pel seu darrer disc, Las Hayas Arce. Parlam amb ell de què ha suposat aquest guardó i dels projectes musicals que emprendrà aviat.
Com has rebut la notícia del premi Bonet de Sant Pere 2024?
Amb molta satisfacció! Fa un mes, en Marc Campillo [mànager de l’artista i responsable del segell barceloní Foehn Records] em va informar que l’havia guanyat. I jo vaig dir: “Ès! Jo no en sabia res. I com funciona, això? Per què el m’han donat a mi?”. I resulta que, com que jo trec un disc cada any, en Marc sempre els hi presenta, i enguany se veu que m’han triat a mi.
Per què creus que el t’han donat per aquest disc i no qualsevol dels altres que has fet?
Per jo, l’anterior, Una casa és pànic (2022), s’ho mereixia molt més. M’ha sorprès molt que, justament amb aquest altre, que per a mi representa un disc més “petit”, sense gaire pretensions, hagi tengut aquesta resposta. Crec que deu ser més per una qüestió de trajectòria –que enguany ha vengut bé o que ja era un nom recurrent– que per aquest disc en concret. No deixa de ser un disc normal i corrent.
Té molt de sentit, que el te donin per trajectòria: no ets flor d’un dia, sinó que projectes una carrera llarga, de fons…
Exacte. Me quadra, perquè també l’han donat a na Joana Gomila o a Da Souza, que són com a noms estables.
I te motiva a continuar, aquest guardó? O és anecdòtic?
Home, sí, motiva un poc! Perquè, com saps, fer un disc representa un esforç molt important, i més amb el panorama com està, que costa trobar espais per tocar. I rebre un reconeixement oficial, vengui d’on vengui, sempre s’agraeix.
Es comentà molt el teu discurs reivindicatiu envers la llengua, també.
No sabia si fer el discurs, però algunes coses de la celebració em varen acabar de convèncer: que hi hagués l’estament militar i que la gala fos bilingüe, d’una manera molt forçada. Pràcticament he rebut més felicitacions pel discurs que pel premi, cosa que demostra la importància que la llengua per als mallorquins.
Fas comptes presentar el disc en directe?
No, no l’he presentat pràcticament. Ara tenc dues dates jo tot sol –a l’Heliogàbal (26 de gener, Barcelona) i a La Capsa de Música (27 de gener, Tarragona)– i tocaré més cançons del proper disc que les d’aquest, només en faig una o dues. És a dir que, presentació com a tal, no n’hi haurà.
I quins són els plans que tens?
El pla és acabar el proper disc –em falten tres lletres per escriure– i abans de Pasqua vull enregistrar-lo amb en Jorra Santiago. Ho farem a Manacor, amb una gravadora de 4 pistes de casset, amb molts pocs mitjans i en poc temps. Perquè ens fa ganes fer-ho així, no perquè estigui escalivat de res. I després d’aquest, ja veurem què més ve.
