“Vols agafar una cadira, i ho veuràs més bé?”. Magí Sureda s’adreça a un al·lotet que am prou feines deu tenir sis o set anys i que fa guaitar el caparrí arran del betlem que cada any, i ja en fa 29, es munta al carrer de Formentera, ben amunt de la barriada de la Torre.
Sureda va començar a fer el betlem quan el seu net tenia un any. ara, gairebé tres dècades després, és el descendent el qui s’enfila damunt l’estructura per preparar tot el muntatge, “perquè les meves cames ja no en volen”, reconeix amb humor aquest betlemista abnegat.
Magí Sureda i el seu net munten un betlem que compta amb més de 100 peces, totes comprades al mercat de Nadal de la plaça Major de Palma. Enguany, la novetat són uns clients d’una taverna que seuen a la terrassa i empinen el colze de bon de veres, com si, en temps del Bonjesús, ja existissin els horabauxes. Una dona que fa la bugada al costat el riu, una era amb la bístia que hi fa voltes i un altre pagès que venta per destriar el gra de la palla, un galliner, una arada amb una bístia que sap servar el solc, una oficina del registre…
Hi ha figures estàtiques, però el betlem destaca sobretot per les peces en moviment, com la del pare que alça en braços un infant, o la del jove que fa volar una miloca.
Hi ha també un estany amb peixos de colors… vius. No els colors, sinó els peixos! Magí Sureda admet que els peixos que hi ha són nous cada any i que quan acaba l’exposició del betlem els du a un safareig que tenen a fora vila. “Si fossin els mateixos del primer any no hi cabrien, ja són molt grossos!”.
El betlem del carrer de Formentera és gros i és mòbil, té aigua que raja i animals que s’hi passegen. Però totes aquestes coses extraordinàries contrasten amb d’altres que són molt més pròpies de la tradició. Així, el naixement encara només compta amb sant Josep i la marededeu, acompanyats d’un moixet escadusser que s’hi frega per la falda. A un racó de l’establia, la mula i el bou esperen per donar escalf amb els alens al nin que està a punt de néixer. Al lluny, lentíssims encara, els camells dels Reis d’Orient estan a punt de girar-se cap a l’estel que els guia. Tot és molt com sempre havia estat. Tot és història sagrada dins unes formes de ceràmica. Tot és cultura sense la qual no entendríem tantes de coses de les que, encara avui, encara sí, es diuen i es fan en el si de tantes famílies…
