Skip to content

Més festes, menys Nadal

Només un exemple. Dijous les escoles i instituts donen punt. Ja estan prevists a la comarca més de dues dotzenes de dinars. Molts acabaran, el mateix dia, ja entrada de fosca, als diferents locals de bauxa i copes de Manacor. Dos dies més tard, horabauxa multitudinari a mitja dotzena de locals manacorins. I el dia de Nadal, Nadales a Can Lliro. Tot això sense comptar tots els sopars d’empresa que des de fa prop d’una setmana tenen lloc arreu de la nostra geografia.

Com veim, es tracta de trobades comunals regades amb importants dosis d’alcohol (no ens posarem en altres substàncies per no ferir susceptibilitats) i que, a més, són complementades amb els inevitable dinars i sopars familiars. Ja és ver que cada dia dinam i cada dia sopam, però no amb l’abundància i generositat amb què ho feim per aquestes dates.

Mentrestant, però, veim com els costums, també de forma inevitable, van canviant. Les famílies extenses són de cada vegada menys extenses. On abans hi havia dos, tres o quatre fills ara n’hi ha un, o cap. On abans hi havia una padrina o una mare abnegada que, amb sacrifici i entusiasme, preparava una porcella per sopar, o la sopa farcida per al dia de Nadal. O una caldereta. O qui sap quin plat, sempre d’elaboració pròpia, que suposava la meravella per a tots els comensals.

Avui, els nuclis familiars són més reduïts i sovint no contenen ningú que tengui ni el temps ni el gust per cuinar per a tothom. Per sort per a tothom, les coses han canviat. Tant, però, que fins i tot el torró ja no el feim a ca nostra de les nostres ametles, sinó que l’anam a comprar a una gran superfície qualsevol.

És menys Nadal. això. Com també és menys Nadal no anar a sentir la Sibil·la, o encara més, no saber ni tan sols què és el Sermó de la Calenda. Les esglésies han baratat els horaris de les seves celebracions per no destorbar els sopars familiars… Curiosa adaptació de la litúrgia a una tradició fins fa tan poc temps inexistent, el sopar de Nadal.
Ara hi ha menys demanda de porcella, perquè se’n cuina menys i perquè es mengen altres coses. Ara hi ha un frenesí de consum que encetam pel pont del desembre amb l’encesa de llums i que no clourem fins passat Sant Antoni. Menjarem, beurem i comprarem pensant que així ens mantenim fidels per sempre més al servei del nostre poble.

Poc es parla, en canvi, del recolliment, del descans o de la cuina i les menjades més quotidianes.
Sigui com sigui, desitjam a tota la gent que ens llegeix que passi unes bones festes de Nadal i que travessin el solstici en companyia de la inestimable salut i de tot l’amor del món. De doblers sempre ens estimam més no parlar-ne gaire. Molts d’anys!

Back To Top
Search