El músic i productor Jaume Forteza (Manacor, 1999), més conegut com a Plan-ET, presenta un nou
miniàlbum d’homenatge a son pare, Papà. Li demanam els detalls de la producció del seu treball més personal i també parlam sobre el futur del projecte.
Com i quan vares tenir la idea de fer aquest miniàlbum?
La idea me va sortir, primer de tot, per un motiu sentimental. Volia xerrar del tema i volia expressar el que sentia. Al principi, dins la família, el que havia passat era un tabú, un tema delicat i sensible, i vaig decidir escriure per xerrar amb jo mateix, per entendre’m i aclarir les idees. Vaig començar el procés fa dos anys, quan va passar, i al llarg dels mesos vaig anar recopilant idees, històries, anècdotes… fins a tenir aquestes 3 cançons enllestides.
Creus que escriure t’ha ajudat a superar aquesta pèrdua, idò?
Sí. Jo no som una persona de llàgrima fàcil. Quan ho vaig deixar amb la meva anterior parella, que l’estimava moltíssim i encara l’estim, no va ser un cop tan dur com això de mon pare. Ho he passat puta i amb això d’escriure he aconseguit plorar, alliberar tensions i records. He fet sortir els meus sentiments.
El procés de producció ha anat de la mà del dels textos? Les bases estan pensades per a les lletres que li corresponen?
Sí, vaig fer les parts instrumentals pensant que formarien part d’aquest treball. Per exemple, a la primera cançó hi ha pianos i sintetitzadors, no hi ha gairebé percussió, amb cordes, per explorar tot aquest tema emocional… I a la segona cançó hi ha un sample d’una cançó que m’agrada molt, “Close To You”.
M’ha sorprès molt aquest sample, és un clàssic pop de Burt Bacharach. Et sents a prop, d’aquesta manera de fer música?
El sample realment és una versió de la cançó que vaig descobrir per Youtube. Des que la vaig descobrir la volia incloure a qualque cançó, però fins ara no m’havia quadrat. Esper que no me denunciïn! [riu].
L’EP és, certament, cru i molt emocionant, toca molt la fibra. Ara que el teu públic sabrà la història, com et sents?
Jo volia que agradés als meus familiars, sobretot, i als meus amics. Volia recordar mon pare una mica més, fer-li un homenatge. M’agradaria de vegades ser més subtil, però me surt ser molt directe i cru. També he rebut missatges de gent que no conec que me conten que estan passant per un moment similar i que l’EP els està ajudant. Això és molt guapo i m’emociona.
I quins plans tens?
Tenc una llista de 39 cançons per anar polint. I per llimar un poc el dramatisme, m’agradaria treure un tema de cumbia a l’estiu, per experimentar. Un poc de festa. I toc dia 25 de maig al Teatre de Petra amb Reggaetonpare.
