Skip to content

“De veres que hi ha gent que pensa que perdrem la nostra identitat perquè una gent vagi a resar?”

Tomeu Adrover és professor de filosofia i amant de la cultura popular. És creient cristià i demanava no fa gaire que si l’església catòlica té temples buits, en cedís un a la comunitat musulmana perquè hi pogués fer els seus resos…

Vares fer una publicació a la nostra pàgina de Facebook comentant una notícia sobre la nova mesquita que es vol construir a Manacor. Hi deies que, en vista que hi ha tantes esglésies buides se’n podia oferir qualcuna com a espai de pregària per als musulmans. Com arribares a aquesta conclusió?
Jo som creient per opció, no per tradició, només. Som cristià, he estudiat teologia i arra som professor de filosofia a batxiller. Quan vaig començar a veure aquestes pancartes i aquestes manifestacions dins Manacor contra la mesquita, no em va agradar, perquè hi veia solapat un rebuig envers els diferents. I a més hi veia també, amb aquell vers de Guillem d’Efak, una confrontació d’allò que és nostre en contra del que és dels altres. No em crec els arguments que fan servir aquests veïnats, perquè els solars just just són de Fartàritx, i segons tenc entès hi volien fer habitatges, i ningú havia dit res, per això. Nosaltres ja sabem què és anar a altres països, i quan ho hem fet, hem volgut que ens acollissin. Els magrebins fa més de vint anys que començaren a venir i encara avui no tenim cap nexe d’unió amb ells. Som una illa i és normal que hi arribi gent d’altres cultures, però es veu ben clar que no és el mateix rebre gent amb doblers que rebre gent que arriba amb les seves forces per fer feina. Alguns parlen de racisme… però avui ja no hi ha races. Jo el que hi veig és aporofòbia, que és la por i la fòbia als pobres. Si venen alemanys ens pareix beníssim, perquè tenen el nostre mateix nivell… Passa un poc com va passar amb els xuetes. Avui feim el mateix amb els musulmans. És clar que tenen uns costums diferents. Però mantenen l’espiritualitat, que pot ser un lloc de trobada.

I per què feres el comentari?
Per punyir. Perquè pens que m’agradaria un lloc interconfessional de trobada. No seria molt guapo deixar una de les nostres esglésies per fer-ne un ús interconfessional, amb la participació de cristians, musulmans i altres espiritualitats?

Creus que precisament aquesta pèrdua d’espiritualitat per part de la població occidental pot tenir relació amb el rebuig cap a la religió musulmana?
Hi ha una relació molt directa. Si no perdéssim l’espiritualitat, la mística profunda, veuríem amb molt bons ulls processos d’introspecció i de pregària com els que mantenen els practicants musulmans.

Ja és curiós que hi hagi tanta de ràbia, passats tants d’anys de compartir els mateixos carrers.
Hauríem de deixar de mirar-nos com els fesols, perquè ho feim condicionats pel capitalisme. Només valoram la població magrebina en la mesura en què ens podem aprofitar d’ells. Els volem de llogaters de les nostres cases buides, els volem per cuidar els nostres camps sense pagesos, els volem per poder pagar mà d’obra barata quan ens volem arreglar una casa i no tenim doblers. I tota aquesta motivació és profundament capitalista. Si recobràssim la nostra vertadera espiritualitat, els veuríem d’una altra manera.

Volen conservar la seva idiosincràsia.
Sí, hem de saber veure la realitat més enllà dels prejudicis. Deia un catedràtic d’economia que les migracions són la riquesa d’un país. A mi la gent que arriba per llaurar-se un futur millor no em fa por. Em fan por els mallorquins que tenen aquests sentiments i que venint d’una tradició cristiana s’expressen i es comporten d’aquesta manera. No m’ho esperava mai. Aquesta gent l’únic que demana és un lloc per resar. Han hagut de deixar el seu país i ara aquí es volen reafirmar en la seva identitat. De veres que hi ha gent que pensa que perdrem la nostra identitat perquè una gent vagi a resar? Si és així, vaja identitat més pobra que tenim, si l’hem de perdre per això.

És molt preocupant la distància que ens separa els uns dels altres.
Perquè ens hi relacionam des de l’etnocentrisme. Ja ens va bé que estiguin aquí, mentrre no ens haguem de relacionar amb ells. Per això posam fronteres. El multiculturalisme, en canvi, és aprendre els uns dels altres. M’encantaria aprendre de la tradició islàmica, com preguen, com tenen aquesta presència de déu en tot, com no posen imatges als seus temples perquè déu és l’innombrable. Nosaltres volem que ells aprenguin moltes coses de nosaltres, els modals, els idiomes, els valors cap a les dones. I nosaltres, què volem aprendre d’ells? N’hem après res? I alerta, perquè ens deixaren un llegat valuosíssim, l’Almudaina, els llogarets… De veres que pensam que són tots dolents, bruts, que tot ho fan malament? Ens hauríem de revisar aquest etnocentrisme i plantejar-nos com som nosaltres, amb aquest gust per l’efímer, el superficial, l’econòmic… No puc parlar per ells, del que pensen de nosaltres. Tenc alguns amics musulmans, però són faves comptades. La ignorància es converteix en por i cadascú s’arreplega en el seu gueto i dins el seu món. Ens costa molt obrir-nos.

Ho deies abans. Més que racisme, però, el que hi ha és classisme.
Sí. En sentiràs molts que diran “no vull cap moro devora ca nostra”. Ara, si en lloc d’un pobre hi arriba un xeic àrab, llavors ningú piularà.

Com creus que es pot vehicular, aquest fet de compartir espais entre les diferents confessions?
Els líders religiosos haurien de fer una passa endavant. “A aquests germans nostres els defensam”, haurien de dir. Tenim llocs per pregar i els hauríem de voler compartir. Arreu veim centres de ioga o esglésies evangèliques, i no hi ha cap problema. Mira, vaig veure un dia molta de gent vestida de blanc que anava cap al parc municipal. Feien una celebració. No ho vaig veure a cap diari ni a cap informatiu. I això també hauria de sortir a les notícies, perquè formen part de la nostra societat. A París han tengut un gran problema amb els descendents dels algerians, perquè no els consideraven francesos. I els algerians d’origen ja tampoc els consideraven dels seus. Tots aquells joves tenien un problema d’identitat que es manifestava amb violència.

Hi ha gent que a Manacor no els vol.
Ho he vist. Jo el que tenc són ganes de telefonar a l’imam. I vull que quedi clar que el multiculturalisme no vol dir que no hi hagi límits. No comportarem que vengui ningú a dir-nos que hem de tornar enrere en els drets d’igualtat de les dones que hem aconseguit.

Parlaves abans del capitalisme. Sembla com si el neoliberalisme americà, que cerca el desarrelament, la desvinculació de la terra, també s’hagués instal·lat aquí, i que faci viure en un mateix territori comunitats aïllades, només amb la idea d’evitar qualsevol contestació…
Sí. Mira, abans les associacions de veïnats abans eren llocs de reunió, de trobada, de discussió. Ara ja no n’hi ha, només serveixen per fer festes. Els nous mitjans de comunicació de masses, les xarxes socials, també ens aïllen moltíssim. Ens serveixen per tirar la pedra i amagar la mà. Ens volen atomitzar. Ja no hi ha grups de joves que creïn consciència, ja no hi ha manifestacions, ni vagues de res. Què és, que ja no hi ha problemes? El capitalisme, si hi ha crítica, la integra i la gira a favor seu.

La setmana passada trobàrem més d’un veïnat que estava disposat a parlar, si no sortia el seu nom. El que deies de tirar la pedra i amagar la mà.
Jo parl i surt el meu nom, Tomeu Adrover. Ja m’han tirat segons quines conyes. I si em guany enemics per això, no em sap greu. El papa Francesc també va en aquesta sintonia, de crear ponts. M’indignen molt que es facin declaracions com les que s’han fet. No m’ho pensava mai, que el que de vegades sortia en petites converses, ara passi a l’esfera pública. Això ja és perillós. I més encara quan veim que tenen el suport de la dreta mallorquina. I llavors van de cristians? L’autoritat religiosa els hauria de dir, “procurau xerrar bé”.

Som molts, els qui parlam d’acostar-nos, però a l’hora de la veritat no ho feim.
El que sempre ens ha salvat ha estat crear xarxa, fer poble, unir-nos, veure-hi més enllà de les diferències, crear complicitats. Per què no les podem crear amb aquesta gent? Tots aquests arguments són molt bons de desmuntar. Sempre cerquen marginar qualcú. Jo com a cristià també em sent arraconat, em sent molt a dins l’armari, i pens que totes aquestes minories s’han de recuperar. Les veus minoritzades de les dones, dels transexuals… Posem fil a l’agulla a favor de fer una mesquita. Asseguem-nos. Tenim una ocasió immillorable per establir ponts i perquè floresquin les emocions i les creences.

Back To Top
Search