skip to Main Content

“Dins la ciència ens costa tenir reconeixment”

Antoni Sureda (Manacor, 1976), catedràtic de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut a la UIB, és un dels professors més influents del món, segons la Highly Cited Researchers 2022 de Clarivate. Les seves investigacions han estat citades 2.111 vegades enguany i destaca l’article Natural products in drug discovery, citada en 222 ocasions.

Ets un dels professors més influents del món. Com vares rebre la notícia? Què suposa això?
A la notícia la vaig rebre a través d’una carta del rectorat de la universitat on em donaven l’enhorabona per haver estat un dels autors més citats i deien que estaven molt contents. Això, a escala de rànquings universitaris ajuda a posicionar-te, i com a investigador estic molt content perquè això vol dir que utilitzen les teves dades com a fiables i bones.

És un reconeixement de prestigi…
Exacte. Tu ho publiques, i si la gent troba que tens informació interessant i l’empra, és un reconeixement.

És la primera vegada que apareixes en aquest llistat? Creus que és possible mantenir-s’hi?
Sí, és la primera vegada. És una incògnita, ja que cada any és un món. Si ja ho has estat una vegada, el reconeixement hi és. La gent et coneix i és més fàcil tornar-hi a estar, però no hi ha cap garantia. Hi ha professors que només hi han estat una vegada. Però en tenim un que gairebé cada any hi és i enguany som dos, ell i jo mateix. No és una cosa fàcil.

Com et sents, què en penses, ara que ho has assimilat?
Et sents content i reconegut. A vegades, dins la ciència ens costa tenir reconeixement, i que el mateix món científic et reconegui perquè la feina que fas és correcte i bona, et posa content. I sobretot, el que m’ha agradat més és el reconeixement de la universitat. Ajudes a fer que guanyi prestigi, el que fa que la teva universitat estigui millor i que tots estiguem millor i amb ganes de seguir.

Exactament, en què consisteix la teva investigació?
Nosaltres feim feina amb dos grans tipus d’investigació que se centren a utilitzar biomarcadors. És qualsevol canvi mesurable que et permet veure com varien les coses. Miram biomarcadors moleculars. Tenim dues grans línies, a una feim intervencions a pacients que tenen problemes metabòlics com ara l’obesitat o el fetge gras, i la idea és canviar hàbits dietètics i que intentin fer més activitat física. Però no només miram que perdin pes, sinó que l’estat metabòlic millori. I a l’altra gran línia, també fent servir els biomarcadors, estudiam problemes de tipus ambientals com els efectes dels contaminants o l’arribada d’espècies invasores. A això ho feim amb organismes, no amb humans.

Destacaries qualque investigació? 
Dins l’estudi amb humans hem pogut veure que aquella gent que varia més la dieta de la manera que els hi deim, que adopten un patró més mediterrani, milloren més el grau de greix hepàtic i tots els marcadors. Seria un dels articles que més m’impacta. I, per l’altra banda, hem pogut dimensionar i donar dades per primera vegada de la ingesta de plàstics en tortugues marines i cetacis, dofins i catxalots. Les dus grans línies, crec, que ens han donat una major rellevància.

Voldries afegir res més? Cap repte?
Continuarem fent feina i fer-ho bé per aportar dades a la comunitat científica i al públic en general. Ara tenim la investigació del fetge gras a punt d’acabar, però ens queden dades i determinacions per fer. I fa poc hem començat un projecte per veure de quina manera els plàstics als quals tots estam exposats poden actuar com a vectors d’altres tòxics.

Back To Top
Search