Dos mots sobre la “manacorinitat” (els Cossiers)

Damià Duran

Per intuïció, per allò que he sentit a dir o llegit, pens que la paraula ‘manacorinitat’, no és un mot lleuger, ximplet i de curta vida, sembla, més bé, que es tracta d’un símbol que neix del fons de l’ànima manacorina més inquieta per tal de mantenir vius els valors més preuats de la comunitat.
Vegem, com a introducció, què en diuen els Cossiers d’aquesta paraula. Amb motiu de les Fires i Festes de 2021, la revista Cent per Cent (núm. 897, 29.05), fent-se ressò generós dels Cossiers publicà algunes entrevistes relatives a l’execució d’aquesta estimulant dansa. Algunes persones declarants posaren de relleu que les seves ballades significaven una gran alegria pel que tenien d’aportació a la ‘manacorinitat’. Reproduïm part d’aquests textos. En la pàgina 5, Sebastià Galmés (Manacor 1967), cossier durant set anys i ara coordinador del grup, fou entrevistat per Cristina Bauzá, la qual li féu la següent pregunta: “En aquests moments, quins són els valors que us representen?” I Galmés amollà la següent frase: “Els Cossiers representen uns valors culturals, ancestrals. Fins i tot un poc de manacorinitat.”
A més, a més, al següent article de la mencionada revista del mateix dia, i que duu per títol L’emoció i l’essència que s’hereta de dama a dama (pàg. 6 i 7), l’entrevistadora, quan intentà escorcollar les sensacions que transmetia l’execució de la dansa, rebé, entre altres manifestacions del grup, les de Joana Maria Llull, la qual afirmà: “[La dansa dels Cossiers], transmet una energia diferent d’alegria, respecte i manacorinitat.” Dels articles de Cristina Bauzá, recollim expressions tan significatives com: “La càrrega emocional”, “Ritual envoltat de valors”, “Sentiments especials”, etc. O sigui: poder oferir aquesta dansa al poble suposa no tan sols preparació, diàleg, responsabilitat, sinó també i sobretot, viure un sentiment especial.
Antoni Riera (pàg. 8), esmentà: “[…] Hi ha constància documental, que en el segle XVIII a Manacor ja hi ballaven cossiers. La dansa, [és] de ressonàncies neolítiques amb formes circulars que recorden rituals ancestrals de lloança de la fecunditat de la terra”.
Algú podrà argumentar que els Cossiers és una dansa que també es balla a altres pobles de Mallorca. I és cert, però hem d’esmentar que el tret diferenciador el posa la intencionalitat dels dansaires. És la sensibilitat d’aquests celebrants que la doten de caràcter local. Són ells que la manacoritnitzen des de l’instant que la ballen sentint-se manacorins, dins Manacor i per a Manacor. Aleshores és quan la dansa es lliga al ‘nosaltres’ perdurable com un símbol ètnic.
D’altra banda, què ens ensenya la gramàtica sobre la paraula ‘manacorinitat’, quin sentit posa al nostre abast? De bon començament, ens caldrà considerar la ductilitat que té per a ajustar-se a les lleis que la llengua imposa. Diguem de seguida que es tracta d’un localisme, o sigui, d’una particularitat lingüística pròpia de Manacor. El Diccionari d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, defineix el localisme dient: ‘Afició a les coses locals; cosa pròpia i particular d’un lloc’. La Gran Enciclopèdia Catalana, explica que el mot ‘localisme’ és ‘afecció a les coses locals’. I, heus ací que els sinònims de la paraula ‘afecció’ són, entre altres, ‘inclinació, simpatia, sentiment, amor, tendresa’; un conjunt de signes que no admeten dubte sobre l’afecte que inclou la ‘manacorinitat’.
Seguint la mirada antropològica esmentada, la ‘manacorinitat’ és un mot de punyida, inquietant, no neutre, que s’oposa a la consciència individualista, en el sentit narcisista o egoista. L’altruisme que presideix la ‘manacorinitat’ s’inclina a crear lligams d’afecte per a la vida en comú. A més d’aquesta particularitat, si descomponem el signe en manacori(n) per una banda, i en la terminació o sufix itat, [manacori(n)-itat], per l’altra, avançarem en altres aspectes importants del símbol, unes característiques que hem comentat amb el professor Gabriel Barceló. D’aquí que posem l’atenció a la funció del sufix itat, el qual es refereix a la qualitat del gentilici a què es lliga. Veiem que virilitat, per exemple, significa ‘qualitat de viril’; i feminitat, qualitat de femení. La ‘qualitat’, segons el diccionari, és ‘allò que posseït per alguna cosa, fa que aquesta sigui tal com és’; és a dir, que en el nostre cas la itat al·ludeix a la identitat manacorina, al caràcter ètnic, a la realitat històrica dels valors manacorins.
Altres signes similars són mallorquinitat, o catalanitat [catala(n)-itat], la qual, segons el Diccionari de la Llengua Catalana significa: ‘Qualitat, fet, d’ésser català; caràcter o esperit propi dels catalans’. I hi afegeix com exemples: ‘La catalanitat de les nostres institucions de cultura’. ‘La catalanitat de Mallorca’. Igualment, nosaltres podríem dir: ‘La manacorinitat de l’Escola Municipal de Mallorquí’, ‘La manacorinitat dels Cossiers’, els quals, mitjançant un llenguatge no verbal, actualitzen la ‘manacorinitat’.
Aleshores, la ‘manacorinitat’, en el seu vessant més important, és un sentiment arrelat en la consciència particular però que transcendeix el seu sentit individual per a integrar-se en el ‘nosaltres’.

Foto portada: Joan Estelrich