Skip to content

El col·lectiu Neura i 39 Escalons projecten al Cine Goya el documental “Pantalles Buides”, de Miguel Eek

Dijous 28 la mítica sala obrirà les portes per a la projecció. Entrevistam Sebastià Vives i Constança Amengual, de Neura, i Sebastià Sansó i Marga Fons, sobre la (im)possibilitat de reobrir el Cine Goya.

Text: JRSP
Foto: J. Servera / S. Sansó

Neura: “Volem continuar aprofitant aquest espai per a organitzar activitats
puntuals”

Què ens podeu contar del documental que projectau al Cine Goya?
Constança Amengual: “Pantalles buides” retrata el passat dels cinemes a Mallorca, hi veim sales antigues, petites i populars. Pels que no les hem conegut obertes, és tot un descobriment i pels que hi han pogut anar, és un viatge nostàlgic a aquella època. El documental també mostra com ha evolucionat aquest món fins avui i les seves dificultats. Hem d’afegir que el Cine Goya arranca la pel·lícula –apareix a la primera escena– i serà molt emocionant veure-la des de les seves cadires.

Juntament amb 39 Escalons, teniu el projecte que el Goya “torni a ser un punt de trobada social al centre de Manacor”. Com han anat els actes que hi heu organitzat?
Sebastià Vives: És la primera vegada que hi organitzam un acte obert. Fins ara, hi havíem enregistrat a dos grups de música –Alícia Miquel i Roig!– i hi havíem fet una projecció del documental sobre Miquel Serra, “Els ulls s’aturen de créixer”, però només per a persones conegudes o familiars. Tot i això, va anar molt bé. La sala en si està beníssim –té una mica de pols, però s’hi pot projectar perfectament– i la gent hi ha passat molt de gust sempre. Per això ens fa molta il·lusió fer un acte en obert, que pugui venir més gent i que pugui veure com està ara mateix el cine, recordar moments viscuts allà o veure’l per primera vegada; de fet, cap persona del col·lectiu no hi havia estat mai abans d’intentar recuperar-lo.

És la primera vegada que col·laborau amb 39 Escalons? Què vos uneix, com a entitats?
C.A.: Sí, és la primera vegada. Pel que fa a temes de cinema, són l’associació de referència a Manacor i fan una funció molt necessària, per nosaltres era important tenir-los en compte, iniciar el contacte i col·laborar. Ens uneix que som projectes socioculturals sense ànim de lucre, que ens organitzam per descentralitzar l’activitat cultural del nostre poble. Si a Neura tenim la intenció d’esdevenir un canal per dur a Manacor propostes actuals alternatives principalment musicals, 39 escalons fa el mateix en l’àmbit cinèfil. El fet de col·laborar i fer xarxa, és una manera més d’enriquir el teixit cultural i social del poble.

Què hauria de passar perquè aquest antic cinema es pugui tornar a obrir, com a cine o com a sala polivalent?
S. V.: Que torni a obrir no és gens senzill. En tot cas, nosaltres ens hem compromès a fer-hi activitats puntuals, perquè, com t’he dit, la sala està bé i s’hi poden fer coses. I ens agradaria poder aprofitar l’espai per poder fer-hi projeccions, xerrades, etc.

Quines activitats teniu previstes en un futur pròxim amb Neura?
S. V.: Amb Neura estam intentant recuperar totes les activitats que vàrem fer l’any passat i afegir-ne qualcuna. Estam iniciant, també, una col·laboració amb el Circ Bover, que s’instal·larà a Manacor, ja vos n’anirem informant. Després, volem tornar a fer qualque cosa amb l’Associació de Veïns del Serralt i també preparar el “Neuròtic”, que és un acte important durant l’estiu.

Sebastià Sansó: “Vaig demanar reunió amb l’Ajuntament i encara
l’esper”

En quin estat es troba el projecte de recuperació del Cine Goya?
Ara mateix està aturadíssim. Abans de la pandèmia vàrem mirar amb diverses persones quines eren les possibilitats reals de reobrir-lo.

I què va passar, perquè se frustràs aquest intent?
Simplement, és una qüestió d’inversió de doblers. La meva idea, que vaig posar en comú amb 39 Escalons, era trobar padrins –inversors– per a cadascuna de les butaques. Amb els doblers aconseguits s’hauria fet una mínima reforma, s’hauria muntat una SL i una associació cultural que gestionaria el cinema. Els permisos estan vigents, però fa falta millorar la seguretat de l’edifici: sortides d’emergència, butaques ignífugues, raïls per a cadires de rodes, etc.

I en vàreu parlar amb l’Ajuntament?
Vaig parlar unes quantes vegades amb en Miquel Oliver i amb en Mateu Marcé, que en aquell moment duia Cultura, per fer una reunió conjunta i explorar les possibilitats de col·laboració. I sí, bones paraules, però la reunió encara l’esper. I això que la propietària, Marga Fons, no té problemes per donar totes les facilitats possibles.

Marga Fons: “Que el cinema es convertís en un centre cultural seria un somni”

Quines possibilitats hi ha de reactivar Cine Goya?
Jo el que faig, com a copropietària, és facilitar a tothom que hi estigui interessat l’accés al cine, perquè necessita reforma per reobrir-se, però l’estructura de la sala està intacta. Moltes associacions ­–Neura, 39 Escalons, Xítxeros amb Empenta, Cine Ciutat, l’Escola de Turisme, la Universitat, Art Col·lectiu, Renou Col·lectiu… S’hi han enregistrat escenes de pel·lícules, documentals, i, fins i tot, la directora de cinema Patricia Ferreira, quan va veure la sala, se va inspirar per a escriure un guió, “El fantasma del Cine Goya”, que està pendent d’enregistrar.

T’agradaria que el Goya es convertís en una sala polivalent?
Seria una molt bona estratègia que fos un centre sociocultural. La sala és enorme, l’escenari se pot ampliar perfectament i s’hi podria fer teatre, concerts, xerrades, conferències, projeccions, monòlegs, presentacions. Fins i tot els actes escolars de final de curs, que de vegades no troben espai per a celebrar-lo. I, ja se sap, que d’il·lusions se viu. Per a nosaltres seria un somni. És un lloc amb molt d’encant –no ho puc dir amb objectivitat, perquè l’he viscut molt–, però molta gent segur que hi està d’acord. Era un lloc de reunió de diferents col·lectius, i ho podria tornar a ser.

Back To Top
Search