Skip to content

“El Sant Joan llorencí seria d’origen manacorí”

La festa de Sant Joan Pelut a Sant Llorenç és el darrer llibre en el qual ha participat l’historiador manacorí Albert Carvajal i ho ha fet juntament amb Antoni Gomila, Rafel Duran, Joan Domenge i Joana Domenge. En el seu cas, ha explicat quins són els orígens de la dansa llorencina i de com ha evolucionat aquesta al llarg dels anys.

Fa poc vàreu presentar el teu darrer llibre, “La festa de sant Joan Pelut a Sant Llorenç”. Què s’analitza?

És una coordinació de diferents persones que historien i analitzen la història i la vida recent de la dansa llorencina. L’aportació que hem fet amb Antoni Gomila ve de la investigació que vàrem fer gràcies a la beca que va donar l’Ajuntament per estudiar la dansa i que ens varen donar. L’analitzam, però pràcticament no hi ha res escrit. Vàrem fer una aportació de l’origen de la dansa a Mallorca i com va arribar a Sant Llorenç. L’altra gent ha analitzat la vestimenta, la recuperació del ball i com s’ha desenvolupat.

D’on ve el ball de Sant Joan Pelut?

Ells li diuen Sant Joan Pelut i a la resta de Mallorca Sant Joan Pelós. La dansa està molt lligada a la cultura gòtica catedralícia del cicle de Nadal. Suposadament, dia 27 de desembre a la Seu sortien dos capellans representant a Sant Joan Evangelista i a Sant Joan Baptista, però al llarg dels segles la dansa va passar a fer-se pel Corpus i al carrer. A Palma estava molt ben documentat i Sant Joan Pelós estava sota custòdia del gremi dels boters. Al segle XVIII tenim el ball documentat a Alcúdia i Pollença; al segle XIX a Manacor, Felanitx i Artà; i al segle XX, a Sant Llorenç, Son Carrió i Son Servera. És un ball que ha estat molt present al Llevant. Vull creure que als seus orígens tenia un sentit religiós d’apropar als creients els passatges de la vida bíblica, però quan aquest sentit es va perdre, Sant Joan es va convertir en un element imprescindible per alegrar la festa.

A Sant Llorenç, quina història té?

A Sant Llorenç no tenim cap referència escrita que el situï al segle XIX, sinó que la primera referència és a un escrit de Salvador Galmés on descriu la dansa, quan sortia i comanava vestit Sant Joan. Es troben petites referències a l’arxiu parroquial i a la premsa. Suposadament, s’hauria incorporat a finals del segle XIX o a principis del XX. Amb Antoni vàrem arribar a la hipòtesi que probablement el Sant Joan llorencí seria d’origen manacorí. Convé recordar que a finals del segle XVIII era habitual copiar les danses dels pobles veïnats i podria tenir un origen manacorí, però no és res més que una hipòtesi que es pot confirmar o rebatre.

Què és el que més et va sorprendre de la investigació?

La foscor de les fonts. Quasi no hi ha documentació que reculli cap nota ni referència a Sant Joan. Si no hagués estat per mossèn Salvador Galmés, faria mal esbrinar quin és l’origen d’un dels elements més importants de Sant Llorenç.

Quin és l’objectiu del llibre?

Iamgin que deixar constància escrita del tarannà de la dansa a Sant Llorenç i que el poble pugui conèixer una tradició que ha passat per alts i baixos i que ha arribat a avui en dia.

Voldries afegir res més?

Quan vàrem investigar el Sant Joan manacorí tan present durant els anys 50 i 60 del segle XIX també sortia pels carrers acompanyat de dos personatges més i sonadors. A més, era habitual que a Manacor jugassin al tir al gall. Enterraven l’animal amb el cap a fora i venien pedres per tirar-los al cap amb l’objectiu de matar el gall a pedrades. Quan la festa va entrar en declivi, aquesta barbàrie també va desaparèixer.

Back To Top
Search