skip to Main Content

“El Suprem ha dit que la piscina de Pedro J. Ramírez no és legal, però el cas podria arribar al Constitucional”

Fa 18 anys que l’activista Jaume Sastre, acompanyat d’alguns manacorins, va irrompre a la piscina de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins per reivindicar el dret de pas per la costa. Ara el Tribunal Suprem no dóna opció a recuperar la concessió per mantenir la piscina allà on és. D’aquest procés en parlam amb l’advocat Josep de Luis, que ha duit el cas.

Podem dir que la polèmica piscina de Pedro J. Ramírez està condemnada a desaparèixer? Ja no hi ha cas?
Ha estat un procés llarg i no tenc clar que hagi acabat. El Tribunal Suprem no dóna opció a recuperar la concessió per mantenir la piscina sobre domini públic que ja havia anul·lat l’Audiència Nacional, però el cas podria arribar al Tribunal Constitucional. L’ex dona de Pedro J. Ramírez ha dit que té la intenció de recórrer a l’empara del Constitucional, tot i que no hi veig cap camí. Recórrer a l’empara del TC només és possible per defensar drets fonamentals i llibertats públiques i no m’imagin quin dret fonamental hauria d’al·legar per poder tenir una construcció d’aquest tipus que a més a més va ser irregular des del primer moment, quan Jaume Matas li dóna la concessió el 2001.

A l’espera de les passes que es puguin donar als tribunals, què fa falta per poder esbucar la piscina?
No tenc clar que la solució s’hagi de cercar a través del sistema judicial. Fa vint anys que la piscina no hauria de ser allà on és. I els tribunals hi han intervingut perquè en Jaume Sastre ha forçat aquesta via per obtenir respostes. Però la solució sempre s’ha trobat als despatxos o als restaurants de luxe de Madrid. Intuesc que s’està intentat tornar a trobar una solució d’aquest tipus. El recurs d’empara al Tribunal Constitucional jo no el veig de cap de les maneres. Es podria intentar guanyar un any o dos mentre l’alt tribunal estudia el cas.

Com recorda els inicis de tot això?
En Jaume Sastre i jo ja ens coneixíem i un dia vàrem quedar per trobar-nos perquè ell em volia plantejar una qüestió. Record que vaig quedar impactat amb l’assumpte de la piscina perquè avui en Pedro J. Ramirez no és ningú, però en aquell temps es deia que tenia poder per posar i llevar ministres. Tot això surt perquè Ágata Ruiz de la Prada braveja de la piscina en una entrevista. Una revista publicà fotografies i ella deia que tenia una casa espectacular. I és cert que és espectacular, però cridà l’atenció i resultà molt estrany que la piscina i tot el que l’envolta pogués ser legal. A partir d’aquí es comencen a fer sol·licituds i a demanar informació a Costes.

Quina va ser la resposta de la Demarcació de Costes?
Cap. No contestaven, no deien res i vàrem haver de posar un primer contenciós contra el silenci administratiu de l’Estat. És així que ens assabentam que la concessió que Jaume Mates va fer per la famosa piscina de la Costa dels Pins l’any 2001, quan era ministre de Medi Ambient, era molt sospitosa. El beneficiari no era ell. S’havia renovat una concessió caducada a l’antiga propietària del xalet perquè amb la llei vigent en aquell moment no era possible concedir-ne una de nova. A més, la concessió era per un ús públic i gratuït. Per això Jaume Sastre i altres activistes varen pensar que no et podien cobrar ni pegar per accedir a un lloc que segons Costes era d’ús públic i gratuït. I no va ser així. A partir d’aquí va començar el desbarat que coneixem.

Aquest cas va anar acompanyat d’una gran mobilització social i també política. Ha tengut qualque incidència en el procés judicial?
Crec que ha permès mantenir l’ànim als impulsors d’aquesta causa i sentir el suport de la gent. Dins els jutjats diria que no ha tengut incidència, tot i que el suport públic s’ha intentat usar en contra. L’advocat que ha defensat Pedro J. Ramirez sempre ha intentat atacar en Jaume Sastre amb qüestions personals i ideològiques. Record concerts, festivals, manifestacions i contramanifestacions. Qui va organitzar la contramanifestació a favor de la piscina era Jorge Campos, que es definia com una persona apolítica. I hi varen acudir militants del PP que avui ocupen primeríssims llocs de lideratge en el partit.

Amb l’anomenada llei mordassa tenim assegurat el dret a protestar?
Els tipus penals dels desordres públics i la llei mordassa són dos instruments que no enforteixen els drets i llibertats sinó tot el contrari. És un fet clar en el que ja es coneix com el Cas Confetti. Dia 13 comença el judici i jo defens 8 de les persones investigades. D’aquest 8 només 2 varen participar en l’acció de protesta del juliol del 2017 al port de Palma. Allà varen desplegar pancartes amb el lema ‘Tourism kills Mallorca’ i varen tirar confeti a les terrasses d’alguns restaurants. Als acusats se’ls demana una pena conjunta de 29 anys de presó.

Per què hauran d’anar a judici 6 dels teus representats en el Cas Confetti si no varen tenir res a veure amb aquesta acció? No s’ha pogut provar que no hi participaren?
Un cobria l’acte per un mitjà de comunicació. I els altres cinc no hi eren. Curiosament, una de les meves representades, que no entenc com ha arribat a judici, no era ni a Mallorca. Ella era a Tarragona, va posar benzina amb la seva targeta, participava en una diada castellera i ha aportat fotografies. I així i tot, li demanen 4 anys de presó per haver participat en aquesta protesta amb la cara tapada. És delicte fer un acte de protesta i tirar paperins? El dret a manifestació i la llibertat d’expressió o la ideològica són drets fonamentals i fan que en algun moment com a ciutadans hagem d’estar aturats dins el cotxe perquè ha de passar una protesta. Però als joves del cas Confetti els acusen de desordres públics. Quines ganes els queden als acusats de seguir reivindicant el futur millor que defensen? Malauradament, el sistema desincentiva tot això. És com la història de Jaume Sastre i la piscina. Crec que haver de lluitar als tribunals durant 20 anys una resposta mínimament clara per la piscina traspua un intent clar del sistema per desincentivar la gent.

Activistes i polítics manacorins nedaren a la piscina per reivindicar el dret de pas

La defensa del dret de pas pel domini públic per la vorera de la mar a Mallorca va tenir una fita clara dia 13 d’agost del 2005. Aquell dia Jaume Sastre i Josep Palou, tots dos dirigents del Lobby per la Independència, varen encapçalar una acció de protesta a la piscina, construïda en una zona pública, de l’exdirector del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, que hi passava els estius amb la seva ex dona, la dissenyadora Ágata Ruiz de la Prada, i la resta de la família.
En aquell acte s’hi van dirigir activistes i polítics manacorins. L’exregidor i activista pro camins públics, Sebastià Gaià ‘Garba’, l’expresident d’Esquerra a Balears, Joan Lladó, l’actual conseller insular de Més, Joan Llodrà o l’activista social Guillem Melis participaren amb altres ecologistes i polítics en el que des de les pàgines del diari que dirigia Pedro J. Ramírez varen qualificar d’assalt. Alguns manifestants arribaren a nedar a la piscina, però la protesta va acabar amb incidents amb els guardes de seguretat, informes per lesions i denúncies a la Guàrdia Civil per agressions i amenaces.

Back To Top
Search