“Els norats. Dos antifeixistes a les muntanyes mallorquines”

Joan Gomila Gayà

Aquestes setmanes passades l’historiador i polític santamarier Mateu Morro, va presentar, en el dilluns de l’OCB, el seu llibre: Els Norats. Dos antifeixistes a les muntanyes mallorquines. Es tracta d’un llibre amè i de fàcil lectura, però també intents i esfereïdor sobre els fugitius Honorat i Jaume Tries, pare i fill, que es refugiaren de la repressió feixista a les muntanyes de la Serra de Tramuntana, durant tretze anys. Els Norats, eren molt coneguts a Santa Maria del Camí, on residien. El seu origen era de Pòrtol. També a Bunyola eren apreciats per qüestions laborals, ja que d’ofici eren picadors d’esquerpa, treball que consistia en l’adob i reparació de camades i camins públics. Durant més de 4.600 dies romangueren, armats, a les garrigues muntanyenques de la contrada.
Qui eren els Norats? Honorat Tries, era militant del Partit Comunista i el seu fill Jaume formava part de les Joventuts Socialistes Unificades. No eren persones significatives dins de la política local o de la diputació car no tenien càrrec assignat. Eren simples militants d’una causa en la qual hi creien fermament; creien que en la defensa dels ideals polítics a les institucions i que les persones més desvalgudes poguessin millorar les seves condicions de vida, tan dures, com eren per a la gent de la muntanya i conreadors: carboners, llenyataires, collidores d’oliva i persones que amb dificultat accedien per primera vegada a la propietat de la terra per mor de la parcel·lació de les grans finques. Moltes vegades darrere aquest suport a l’accés a la terra hi havia Joan March, que d’aquesta manera, deixant els doblers a termini, es guanyava el suport de la gent.
Els successos del juliol de 1936, amb l’alçament militar a la península de primera no representaren un canvi substancial a Santa Maria. De fet, les ordres dels revoltats no arribaren passats els dies del cop d’estat. La repressió que va existir fou organitzada per les elits feixistes de Palma que organitzaren la persecució i assassinat de les persones més compromeses. Òbviament hi trobaren seguidors locals. Els Norats figuraven dins la llista de represaliats. Una nit que anaren per arreglar uns animals a una finca seva sentiren els feixistes que anaven per ells. Aquella mateixa nit Norat i Jaume es feren a la muntanya. Mai varen ser retuts tot i que les encalçaren ferm. Es movien de nit quan sortien dels caus, coves i cabanes de carboner on s’amagaven i anaven a cercar menjar. Al seu voltant es va organitzar una trama de suport que els proporcionava roba i menjar, fet que demostra que a Mallorca hi va haver una gent antifranquista que es jugà la pell per ajudar als dissidents del règim.
L’any 1949, després de tretze anys dins la garriga, els Norats, de nit i acompanyats per uns amics abandonaren Mallorca en un vaixell que els va dur a la llibertat, a les terres africanes d’Alger on s’establiren i es dedicaren a la construcció. Arran de la guerra d’Alger, traspassat el pare, el fill s’establí a Santa Eulàlia del Riu, on es casà amb una eivissenca i regentà un “colmado”. Alguna vegada va tornar al seu poble natal on va ser homenatjat. Conten dels qui l’encalçaren que li demanaren el perdó. Dins la dècada dels vuitanta Jaume Trias, va anar a la llista electoral del PSOE pitiús a les eleccions municipals, tancant la llista.
El llibre de Mateu Morro editat per Illa Edicions, fa el número 7 de la col·lecció Protagonistes, està basat en entrevistes al Jaume Tries i també a gent que els va conèixer i ajudar. L’estructura que segueix és lineal i pedagògica amb tres grans capítols: 1 Els anys de treball i esperança. On es descriu els dies de la Segona República a Santa Maria. 2 Els camins de les muntanyes. On parla del seu viure diari a la muntanya i com esquiven les persecucions i batudes. 3 Fuita i retorn dels Norats. On s’explica el seu exili a Alger i el retorn a Eivissa. Acaba el llibre amb fotografies i els fons bibliogràfic consultat a més de les entrevistes.