“Volia que fos una festa per na Catalina i la seva família”

Sergi López (Ciutadella, 1976) és metge a Porto Cristo i ha aconseguit més de 9.000 € per comprar una cadira a Catalina Romero gràcies a l’Everesting Challenge. Va pujar 27 vegades el puig de Sant Salvador.

Fa poc vares finalitzar l’Everesting Challenge amb un objectiu solidari…
L’Everesting Challenge consistia a pujar i baixar el desnivell de l’Everest i per això havia de pujar 27 vegades Sant Salvador. El repte es va fer per recaptar el màxim de doblers possible per comprar una cadira especial per na Catalina Romero, que té paràlisi cerebral. No era la primera vegada que feia una cosa així. L’any passat vaig recaptar 5.000 € per ASPANOB a l’Ultraman i en un moment que estava malament em vaig posar una gravació de veu en què ella em donava ànims i que valorava el que feia. I vaig penar que havia de fer qualque cosa per ajudar a la seva família. Em varen dir que necessitaven una cadira de rodes especial que valia 7.200 € i em vaig posar en marxa. Vàrem aconseguir 9.800 €, que és més del que necessitàvem. No pensàvem arribar a aquesta xifra. Ara ja la poden comanar.

Quants de quilòmetres són?
Uns 270 quilòmetres. Sant Salvador té 335% metres de desnivell i si ho multipliques arribes al de l’Everest. Jo vaig estar 30 hores, m’aturava cada quatre hores per canviar-me i també a cada pujada perquè les meves filles m’havien preparat 27 sobres per donar-me ànims.

Com et vares preparar?
Fa 8 anys que entren quasi cada dia. Ja duia la preparació física de l’Ultraman de l’any passat i després d’acabar-la vaig descasar un mes; per fer l’Everesting he estat uns nou mesos i he fet gimnàs i bicicleta. També havia de tenir en compte els hàndicaps, per exemple pot ser perillós baixar i pujar Sant Salvador de nit perquè hi ha clots, el cansament, les hores de duració, la son o la calor. Tot això es va tenir en compte i per alguns entrenaments sortia a les 2.00 h de la matinada.

Qui és na Catalina? Què necessita?
La seva mare és la perruquera de la meva família. Té 17 anys i des que va néixer no pot caminar, no pot moure els braços i no pot xerrar; des de fa tres anys ha de menjar per l’estómac. L’únic que fa, és riure. Com més trui té, més contenta està. El dia del repte, la seva família la varen pujar i baixar dues vegades per la carretera de Sant Salvador. Va fer 20 quilòmetres. Jo volia que fos una festa per na Catalina i la seva família, volia que se sentissin recolzats. La gent va estar al seu costat, hi havia qualque cosa màgica. Molts de sentiments, humanitat i solidaritat.

Tu com et vares sentir al final?
Estava bastant concentrat. Estava molt content i emocionat pel suport de la gent, però quan vaig acabar vaig veure la cara de felicitat en els altres. Encara no he valorat ni apreciat tot el que va passar. Va ser molt gros i estic molt agraït. Només vaig fer una pujada tot sol. I la seva família ha estat molt implicada i agraïda, crec que no ho oblidaran mai.

Quin resum en podem fer?
Veure que la gent s’emociona i se senten orgullosos d’haver ajudat, em fa estar content. Tothom s’ha sentit part importat d’aquesta fita. Si podem ajudar, ho hem de fer. Ajudar a una persona, li pot canviar la vida. Entre tots podem fer un món millor i amb aquest repte ho hem aconseguit.